La lectura amb profunditat d’obres relacionades amb la salut i l’atenció sanitària és útil per enriquir-se i poder comprendre el món i les persones que necessiten atenció. En aquest sentit, el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa impulsa clubs de lectura anuals per als treballadors i treballadores de l’ICS a les Terres de l’Ebre.
De tots els llibres que s’han llegit durant els cinc anys de Club de lectura, el Comitè vol fer recomanacions per a l’estiu d’algunes de les lectures més interessants o que més els han agradat.
L’estiu que la mare va tenir els ulls verds. Tatiana Tibuleac (Barcelona: Amsterdam, 2022; traducció Corina Oproae)
L’Aleksy és un adolescent amb problemes mentals i té una mala relació amb la seva mare. Són immigrants polonesos que viuen a Londres i la mare li proposa passar l’estiu en un poblet del Nord de França per intentar reconciliar-se. El llibre ens parla de com les circumstàncies familiars poden contribuir al desencadenament de les malalties mentals, de la importància de parlar, de desfer malentesos, resoldre dubtes, manifestar estima, en definitiva, cuidar les xarxes de relacions.
La mort d’Ivan Illitx. Lev Tolstoi (Barcelona: Destino,2008; traducció de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit)
És un dels imprescindibles d’un club de lectura de temàtica sanitària. La vida grisa del protagonista, centrada en el treball i en l’aparença, canvia sobtadament quan emmalalteix. Es pregunta quin sentit té (ha tingut) la seua vida. L’únic consol el troba en el seu criat, el qual, amb la seva presència, disponibilitat, compassió i l’aplicació competent de les cures, esdevé un model del que significa tenir cura.
Reparar els vius. Maylis De Kerangal (Barcelona: Angle Editorial, 2015; traducció de Jordi Martín Lloret)
Novel·la d’una forma meravellosa tot el procés d’un trasplantament: des de la vida truncada d’un adolescent vital, el patiment d’uns pares que reben la notícia de forma sobtada, el paper de tots els professionals implicats, la importància d’un organisme de coordinació, fins a l’esperança i l’alegria “mesurada” de qui rebrà l’òrgan.
La ley del menor. Ian McEwan (Barcelona: Anagrama,2015; traducció de Jaime Zulaika)
Adam Henry, un menor madur, testimoni de Jehovà, rebutja una transfusió de sang necessària per poder-li aplicar el tractament contra la leucèmia que pateix i sense el qual morirà. El cas arriba al Jutjat, però la deliberació és bioètica i les preguntes i els matisos cobren importància. Hi ha arguments i contra arguments, ciència i fe, principis i conseqüències.
L’esperit del temps. Martí Domínguez (Barcelona, Angle Editorial, 2019) i Mater. Martí Domínguez (Barcelona: Proa, 2022)Martí Domínguez és biòleg, periodista i un gran divulgador científic i aquest perfil es reflecteix en les seues obres i el fa molt adequat per a un club de lectura de temàtica sanitària. I per això en aquests cinc anys de trajectòria hem llegit dos dels seus molts llibres. En L’esperit del temps, es qüestiona la pretesa objectivitat de la ciència, basada en un fet real. El protagonista de la novel·la és un científic que es dedica a estudiar la puresa genètica. L’expulsió dels jueus de la universitat li permet tenir una posició destacada entre els intel·lectuals i científics nazis que legitimen des dels seus coneixements la selecció racial, la manipulació genètica i, en darrera instància l’holocaust. Després de tot, el 1973 a Lorenz li fou atorgat el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre etologia.
A Mater es pregunta què és allò que ens fa humans. Planteja una distopia en què a les dones se les (se’ns) ha eximit de la “càrrega” de la procreació i reproducció, els embrions es gesten en uns biosacs i hi ha un protocol d’edició genètica que permet eliminar les grans malalties associades als gens i, fins i tot es poden seleccionar uns trets concrets per crear éssers amb unes característiques que els fan més aptes per a determinades tasques.
