La redistribució té com a objectius poder seguir fent l’activitat no COVID i millorar l’equitat assistencial de la ciutadania
Està formada per cinc clústers i nou eixos territorials
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha explicat avui una nova organització territorial consensuada amb tota la xarxa d’hospitals de Catalunya. Aquesta redistribució pretén garantir noves sinergies i fluxos de treball entre els centres. Una nova manera de fer amb dos objectius principals: poder seguir fent tant l’activitat COVID com la no COVID i millorar l’equitat assistencial de qualsevol ciutadà. “Es tracta d’un treball en xarxa amb fluxos més oberts entre centres”, recalca Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut. Comella ha afegit que la clau és que hi hagi “la mateixa capacitat de resposta tant a Terres de l’Ebre com a qualsevol barri de Barcelona”, alhora que s’estableixi un punt de situació entre els centres perquè “tots els hospitals tinguin el mateix nivell de tensió”.
La nova organització territorial està formada per cinc clústers i nou eixos, que integren els hospitals catalans. Per la seva banda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) és l’encarregat de realitzar els trasllat de pacients en el cas que sigui necessari. Sara Manjón, directora de l’Àrea d’Organitzacions i Professionals del Servei Català de la Salut, ha explicat que per definir cada clúster s’ha analitzat el volum de població i la capacitat assistencial de cada territori en concret.
“Els clústers donen resposta a un volum concret de població, amb relació als llits i equipaments sanitaris d’aquell territori en concret”, ha especificat. Per exemple, el clúster de Sud-Tarragona, que coordina l’Hospital de Bellvitge, el formen 1.820.078 persones i té a disposició 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics. En ell s’hi desglossen dos eixos. Per una banda, el Tarragona-Ebre, que en aquest cas està coordinat per l’Hospital Joan XXIII, i l’eix Metro Sud i Costa Ponent, coordinat per l’Hospital Universitari Bellvitge.
Manjón ha fet èmfasi que “és fonamental mantenir la xarxa que permeti la distribució dels pacients en un lloc i moment determinat”. La pandèmia no és homogènia a tot el territori. El moment epidemiològic no és el mateix en cada indret. Aquesta nova manera de fer permet sectoritzar la situació de cada eix i clúster, analitzar quin centre té menys pressió i decidir si derivar pacients en el cas que sigui necessari.
Els hospitals coordinadors s’han decidit sota la premissa que “són els que tenen més capacitat de creixement tant en espais com assistencialment”, explica Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut. Acebes també ha exposat que es tracta d’una manera de treballar que garanteix una “informació transparent, compartida i consensuada” entre tots els centres. Aquestes sinergies, alhora, permeten “compartir coneixement”, ha afegit.
El dia a dia dels clústers consisteix en una reunió telemàtica que realitzen diferents responsables clínics dels centres on s’analitzarà la situació del territori i dels hospitals. En aquesta, és on es prendran les diferents decisions. Poden ser des de mantenir o desprogramar, derivar malalts, entre altres. Sempre sota criteri clínic.
Des del Servei Català de la Salut s’ha remarcat que la principal diferència entre aquesta tercera onada i la primera és que, actualment, s’està treballant perquè no s’hagi d’aturar l’activitat no COVID. “Posem tots els recursos a l’abast del sistema”, remarca Comella. A dia d’avui, hi ha ingressats més de 700 pacients COVID als centres de les unitats de cures intensives, fet que altera el dia a dia dels centres sanitaris i la seva activitat ordinària.
El Servei Català de la Salut ha detallat també que durant el 2020 s’han invertit 2.106 milions d’euros. Dins dels quals es poden destacar 500 milions en professionals, 329,3€ en material de protecció individual, 288€ en testos de diagnòstic, 185,2€ en infraestructures i habilitació de nous espais, i 128€ en equipament sanitari.
Dimecres, 27 de gener de 2021
