La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 l’any 2020 va representar un punt d’inflexió en el sistema sanitari i, molt especialment, en la vida professional i personal dels seus professionals. L’esforç, la dedicació i el compromís amb què van afrontar aquells moments els professionals d’Atenció Primària Terres de l’Ebre i de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta van ser exemplars.
Per aquest motiu i amb l’objectiu de reconèixer i posar en valor la tasca de tots els equips, recuperem alguns testimonis que reflecteixen la intensitat i l’impacte viscut durant aquells mesos difícils, però també la fortalesa col·lectiva i el valor del treball en equip.
Atenció Primària: proximitat, comunitat i entrega
Núria Beguer, infermera (Tortosa Est): “Amb precaució i deixant de costat les pors, ens vam bolcar en l’atenció de les necessitats habituals i també de les derivades de la pandèmia. El nostre vessant comunitari ens va facilitar treballar en xarxa amb escoles, entitats i empreses per fer arribar informació, fer cribratges i gestionar les vacunacions.”
Per a la directora del mateix CAP, Zojaina Hernández, aquells dies van suposar adaptar-se constantment: “Hem hagut d’afrontar la por, canviar horaris, reinventar-nos. Vam continuar visitant pacients presencialment i fent domiciliàries. Les activitats grupals passaven a ser virtuals i, tot i les dificultats, vam fer pinya. Tots volíem ajudar. Recordo les hores amb l’EPI i com, tot i el desgast, vam continuar endavant.”
Des de l’àmbit administratiu, Pili Ripoll, del CAP Tortosa Oest, recorda amb emoció com cada dia era un repte: “Vam viure por i incertesa, però ens vam implicar molt. Després de passar la malaltia, vaig tornar amb força i determinació. Cada dia era un repte i les reunions diàries un moment que ens feia créixer com a equip i com a professionals.”
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta: intensitat, compromís i resposta col·lectiva
Des de l’HTVC, el cap de Servei de la Unitat de Medicina Intensiva, Gaspar Masdeu, parla d’aquells moments com un sotrac per al sistema i per a la societat: “Va ser un sotrac. Els boxs plens, l’adaptació d’espais, la pressió constant. Però també vam veure la força del sistema, la implicació de tothom i la capacitat de resistència col·lectiva. Ens va canviar per sempre.”
Josep Rebull, cap del Servei de Medicina Preventiva recorda la vivència des d’un dels serveis clau durant aquells mesos: “Els primers dies van estar marcats per la incertesa: una transmissió molt ràpida i una simptomatologia similar a la grip. A això s’hi afegia el desconeixement del virus: no sabíem com es transmetia, quina era la gravetat real ni com actuar. Amb pocs recursos i sense precedents, vam haver d’afrontar la situació amb responsabilitat, elaborant protocols i adaptant espais i circuits. Tot avançava molt ràpid i el risc de contagi era alt. El que més recordo, però, és la col·laboració: tots els professionals i serveis vam treballar units amb un mateix objectiu —protegir la salut i salvar vides.”
També des de l’hospital, Begoña Casanarra, referent GIS d’Urgències i de documentació clínica, destaca el paper del personal no sanitari: “No érem molt visibles, però la nostra conmtribució va ser clau per garantir l’organització i donar suport als sanitaris. Ens vam adaptar ràpid, vam treballar amb dedicació i ens vam ajudar molt entre companys.”
Maite Panisello, infermera de l’HTVC, sintetitza en poques paraules l’esperit d’aquells dies: “Van ser mesos durs, de por i molta feina. Però també de força, valentia i treball conjunt. Infermeria hi va ser cada dia, afrontant el repte i demostrant un compromís que mai oblidarem.”
Joan Espuny, cap de Manteniment i Electromedicina de l’ICS Terres de l’Ebre, explica que “Des del primer moment, vam viure la crisi amb molta preocupació. Quan van començar els primers casos a Itàlia, entre altres accions, ja vam duplicar les ampolles de gasos en previsió. Quan ja estàvem en confinament, vam reconvertir sales en llits UCI, instal·lant gasos i altres instal·lacions on no n’hi havia. Paral·lelament, vam reforçar tot el manteniment de la central de producció i distribució de gasos medicinals, que va arribar a treballar al límit. També vam haver de fer tasques de manteniment, sovint en zones amb pacients amb Covid. A més, vam revisar i optimitzar tota la ventilació de l’hospital: extractors, banys, sales… Vam incorporar mesuradors de CO₂, i amb el suport de les tècniques de la UBP, van comprovar les bones condicions de les àrees de l’hospital fins i tot vam fer proves per estudiar com afectava la contaminació dins dels cotxes quan hi viatjaven diverses persones.”
Amparo Cutanda, supervisora del Grup Eulen (neteja), resumeix amb emoció aquells primers dies: “Van ser moments de molta incertesa i manca d’informació, però vam aprendre ràpidament a adaptar-nos. Malgrat les dificultats i la manca inicial d’EPIs, vam aconseguir garantir una neteja i desinfecció òptimes. Vam créixer com a equip, treballant colze a colze amb el personal sanitari per evitar contagis. Quan miro enrere, només puc sentir agraïment per la implicació i el compromís de tot l’equip d’Eulen.”
Amb aquesta retrospectiva, des de l’ICS Terres de l’Ebre volem fer un reconeixement explícit a tots els professionals dels diferents àmbits i categories per la seua entrega i vocació de servei. La pandèmia va posar a prova el sistema, però sobretot va posar en valor el capital humà que el fa possible cada dia.
Imatges de Jordi Borràs, Jordi Allepuz i Santi Martorell.