Entrevista a Anna Mulet, conductora del club de lectura ‘Llegir abans de curar’ de l’HTVC

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta té en funcionament un club de lectura de temàtica sanitària, des del 2019, que depèn del Comitè d’Ètica Assistencial i en el qual pot participar-hi tot el personal de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Forma part del projecte ‘Llegir abans de curar’, una iniciativa de la Societat Catalana de Bioètica amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya. Es gestiona en format curs a través de l’Àrea de Gestió del Coneixement, però és possible afegir-s’hi en sessions puntuals. Es llegeixen cinc llibres a l’any, i la pròxima sessió serà el dimecres, 4 d’octubre, per comentar el llibre Sensación térmica de Mayte López.

Entrevista a la seua conductora, Anna Mulet Fumadó, infermera i llicenciada en Antropologia Social. Actualment treballa a la Unitat de Cures Intensives i també és secretària del Comitè d’Ètica Assistencial a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

1) Quina ha sigut la lectura que més ha agradat aquest últim curs?
Estem a meitat de curs i de moment la que més ens ha agradat ha estat “L’estiu que la mare va tenir els ulls verds” de Tatiana Tibuleac, el que diu i com ho diu, duríssim i dolç alhora amb tocs d’humor, enganxa des del primer paràgraf. Tracta de com les circumstàncies poden contribuir a la malaltia mental i com es reconstrueix la relació entre una mare i un fill.

2) Quin llibre recomanaries com a lectura essencial per als altres clubs de lectura?
És difícil recomanar-ne solament un perquè tots tenen algun aspecte que pot resultar interessant
de comentar.

En recomanaré dos, un seria “La mort d’Ivan Ilitx”, de Lev Tolstoi, sobre el sentit de la vida, la cura i el que de veritat importa al final. El criat Gueràssim esdevé l’essència del cuidador. I l’altre, “Reparar els vius” de Maylis de Kerangal, un veritable manual sobre la donació d’òrgans que tracta des del truncament abrupte de la vida del donant, el sotrac i patiment que suposa per als familiars, tot el procés emocional de la donació, l’espera i preparació del receptor, la importància d’un organisme nacional de coordinació, com ho viuen els professionals implicats, fins i tot inclou
detalls tècnics. Sintetitza i novel·la totes les dimensions del trasplantament d’una forma meravellosa.

3) Una reflexió que hagi marcat una sessió o als seus membres.
El que veiem sovint a través de les lectures és la fragilitat i la vulnerabilitat de l’ésser humà, però també que les persones tenim moltes capes i molts recursos, no només els que ens limitem a veure
amb una mirada superficial i, sobretot, la importància de les relacions.

I, el que també destaquem moltes vegades és la incapacitat que com a individus i com a societat tenim per afrontar la finitud de la vida, la qual cosa es veu reflectida, inevitablement, en la nostra pràctica assistencial. Recordo com una companya, una metgessa jove, es va sentir molt identificada amb les dificultats que tenia el jove metge enviat a exercir just acabada la formació a un poble llunyà de “Relats d’un jove metge” de Mikhaïl Bulgàkov; el fet d’haver d’enfrontar-se i reconèixer per primera vegada la responsabilitat, la pròpia competència.

4) Les lectures d’aquest curs.
“L’estiu que la mare va tenir els ulls verds” – Tatiana Tibuleac (salut mental, relacions
maternofilials). “Mater” – Martí Domínguez (edició genètica). “Por si las voces vuelven” – Àngel Martín (salut mental, autobiografia). “Sensación tèrmica” – Mayte López (violència de gènere). “Els dies sense fam” – Delphine de Vigan (Anorèxia).

5) Voldries fer algun comentari o reflexió?
A través dels clubs de lectura les persones que estimem els llibres i la nostra professió vam trobar una oportunitat fantàstica per a pensar i comunicar-nos. Llegir està molt bé, però si a més ho
compartim, se’ns presenten altres sensibilitats i punts de vista que encara ens enriqueixen més.

La literatura és una eina perfecta per a reflexionar sobre la manera com tenim cura de les persones que atenem, i mirar de millorar-la; també sobre el que sentim els professionals i com ens relacionem entre nosaltres d’una manera “innocent”, “innòcua”, lúdica i, a la vegada, profunda. Així mateix, considerem un èxit el fet de despertar curiositat entre els nostres companys, que ens
preguntin què estem fent, i que els debats encetats al club continuïn a les sales de descans.

Entrevista publicada per Llegir abans de curar.

Bookmark the permalink.

Comments are closed.