“Si seguim esperant violacions que es produeixen a les cinc de la matinada per part d’agressors desconeguts i que fan servir molta violència… molt probablement no podrem reconèixer el gran gruix de casos de violència sexual”. És l’avís que ha llançat l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall i Duran per començar la seva intervenció en l’acte sobre el consentiment organitzat per l’Institut Català de la Salut (ICS) amb motiu del 25-N, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència envers les Dones. No, el perfil majoritari de l’agressor sexual no és algú que espera la víctima, amagat i armat amb una navalla per atacar-la quan menys s’ho espera, sinó que és algú que ja forma part del seu cercle de coneguts i que no respecta un element bàsic: el consentiment. Sigui un tiet, un amic o un cosí. Per això, Vall ha posat el focus en la necessitat que tothom canviï les “maneres de mirar” per poder detectar millor les possibles víctimes.
El consentiment, ha dit, abans s’entenia com un espai públic, on tothom podia ser si no se’l feia fora de forma explícita i ara, en canvi, ja es veu com una casa: “Qui vol entrar ha de picar a la porta per poder ser convidat”. És a dir que, per a qualsevol relació sexual, cal un consentiment explícit. “El consentiment s’ha de construir, no es dona per suposat, s’ha d’expressar de forma activa”, ha defensat Vall. També ha assegurat que algunes coses han començat a canviar gràcies al fet que les noies més joves han aixecat la veu i han engegat campanyes com: ‘No és abús, és violació’, en suport a la víctima de la violació grupal de Pamplona, l’estiu del 2016. Contra el mantra negatiu que diu que estem pitjor que mai, ha volgut llençar un missatge positiu perquè “estem millor que mai, tot i que encara no és suficient”.
“Moltes vegades, a causa del sentiment de culpa o de vergonya, les dones que han patit violència sexual no vindran obertament a explicar-nos el que han viscut. Les professionals hem d’impulsar o ajudar a impulsar una nova narrativa que contribueixi a la reparació de les víctimes”, ha defensat l’experta en prevenció de les violències masclistes, que ha remarcat que tan important és el que elles poden explicar a la consulta, com la manera com els i les professionals les miren i les acullen. “Cal escolta activa”, ha insistit, i ho ha fet reforçada per les xifres: segons l’OMS, un 30% de les dones que passen per les consultes d’atenció primària han estat víctimes de violència masclista i en aquestes mateixes consultes el percentatge de detecció és del 17%. I, a més, el 80 % de les víctimes, ha dit, no haurien tingut inconvenient a explicar el que havien viscut si algun professional els ho hagués preguntat. Per tant, el percentatge de detecció podria ser molt més elevat.
Detecció a les consultes
Vall ha pres la paraula a la sala d’actes del Centre Corporatiu després que el director gerent de l’ICS, Xavier Pérez Berruezo, inaugurés la Jornada El consentiment més enllà del sí fent una crida a mantenir una “mirada àmplia” per detectar els diferents tipus de violència i expressant el “compromís” de la institució en la lluita contra la violència masclista. La responsable d’Igualat de l’ICS, Vanessa García Chousa, al seu torn, ha donat dues dades: que el 22% de les dones de l’Estat ha viscut algun episodi de violència sexual, i que quatre de cada deu han sigut víctimes d’assetjament sexual. A l’ICS, ha remarcat, es treballa intensament per formar tots els i les professionals per intentar que cap possible cas de violència passi per les consultes sense ser detectat.
La Jornada ha comptat, també, amb una taula rodona sobre el consentiment, moderada per la psicòloga del Grup corporatiu d’Igualtat, Eva García Cots. En nom del Departament de Salut, Miquel Salbanyà i Rovira, coordinador de Polítiques d’Igualtat i Violència Masclista, ha posat èmfasi en el fet que la violència masclista “no és un problema aïllat, sinó un problema públic, que s’explica políticament i que ha d’interpel·lar tothom en el seu abordatge”. I ha situat les tres línies estratègiques bàsiques del Pla del Departament: capacitar el sistema de salut per fer front la violència masclista, l’atenció a la violència sexual i la garantia dels drets sexuals i reproductius (des de la interrupció voluntària de l’embaràs a l’atenció al dol perinatal o l’atenció digna a les persones trans) i, finalment, la prevenció en l’àmbit comunitari.
La punta de l’iceberg
“El consentiment s’ha de fer des de la llibertat i ha de romandre vigent tota la pràctica sexual”, ha defensat Patricia González Prado, del Grup de Recerca Antígona de la UAB. I Olga Morros Figuerola, adjunta a la Inspecció General de Serveis de Personal, Àrea de Bon Govern i de la Inspecció General de Serveis de Personal, s’ha referit a l’assetjament sexual en l’entorn laboral de l’Administració de la Generalitat per explicar quin és el Pla d’abordatge. L’última de les ponents a intervenir ha estat Mireia Forner Puntonet, psicòloga especialista en Psicologia Clínica i membre de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència (Equip EMMA), que ha alertat que l’OMS manifesta que la violència sexual infantil és un problema greu de salut pública i una violació dels drets humans: un de cada cinc nens, nenes i adolescents han patit al llarg de la seva vida una situació de violència sexual. “Coneixem només la punta de l’iceberg”, ha advertit.
Forner també ha remarcat el paper clau dels sanitaris per acompanyar un infant o adolescent que revela haver patit abusos sexuals. “No podem tornar enrere i canviar l’inici, però sí que podem començar on som i ajudar a canviar el final”, ha dit parafrasejant C.S. Lewis i després d’avisar de la gran quantitat de problemes de salut que es poden associar al fet d’haver patit violència sexual durant la infància i l’adolescència. Des del major risc de trastorns com la depressió o l’ansietat a problemes conductuals o abús de tòxics.
L’acte ha clos amb la intervenció de la directora de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa de l’ICS, Laia Brufau, que ha posat en valor les formacions innovadores que està fent l’ICS, en formats interactius i de joc de rol, per exemple, per donar més eines als i les professionals a l’hora d’identificar possibles casos. “Treballem amb tolerància zero contra la violència masclista dins i fora de la institució”, ha assegurat.