Acte d’entrega de les Beques Fundació Ferran 2024 i lliurament dels premis extraordinaris de l’ICS Terres de l’Ebre

El lliurament de les Beques Doctor Ferran 2024 s’ha celebrat aquest dijous al Parador de Tortosa, en la cita anual promoguda per la Fundació Doctor Ferran i l’Institut Català de la Salut Terres de l’Ebre. Posteriorment ha tingut lloc l’acte de lliurament dels ajuts extraordinaris 2024 de la Gerència Territorial de l’ICS Terres de l’Ebre.

El lliurament de Beques Dr. Ferran 2024 ha estat presidit per Jordi Jordan, alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, acompanyat per Rosa Ripollés, presidenta de la Fundació Doctor Ferran.

 

 

En una sessió preliminar, s’han presentat els resultats dels projectes becats en la convocatòria de Beques Dr. Ferran 2023.

 

 

Després dels parlaments de les membres de la taula, com és tradició en aquest acte, un professional sanitari de renom ha fet una conferència magistral. En aquesta ocasió, ha anat a càrrec de Cristina Abadia Castelló, cap de Servei de Salut Laboral del Consorci Sanitari de Terrassa, terapeuta d’equips i organitzacions i docent col·laboradora de la Fundació GALATEA. El títol de la conferència ha estat «La salut dels professionals de la salut».

 

Seguidament, s’han lliurat els premis als projectes becats en la convocatòria 2024 de la Fundació Dr. Ferran.

 

D’una banda, la Beca Doctor Ferran a un grup emergent, de 3.000 €, finançada per la Clínica Terres de l’Ebre i per l’Hospital de la Santa Creu, l’ha guanyat el projecte «Estudi de tendències del tractament antiagregant i anticoagulant en fibril·lació auricular i els resultats de salut a Catalunya». La Investigadora principal d’aquest projecte és Clara Beltran Masanés del grup d’investigació GAVINA, i els investigadors col·laboradors són Zojaina Hernández Rojas, M. Rosa Dalmau Llorca, Carina Aguilar Martín, José Fernández Sáez i Elisabet Castro Blanco.

 

D’altra banda, la Beca Doctor Ferran a un grup d’inici, de 3.000 €, patrocinat per la Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara, se l’ha emportat el projecte «Evaluar la utilidad de la disfunción endotelial medida por Endo-PAT para estratificar el riesgo cardiovascular en pacientes con Lupus Eritematoso Sistémico (Estudio LESEND)». La investigadora principal d’aquest projecte és Katerine López Gloria del Servei de Reumatologia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i els investigadors col·laboradors són Anna Pàmies Corts, Carlos Tomás Roura, Mariela Uyaguari Morocho i Esther Sauras Colón.

 

La beca accèssit Doctor Ferran al segon millor projecte d’Investigació presentat per un grup d'inici, de 1.500 €, patrocinada per l’empresa Química Clínica Aplicada QCA, ha estat per al projecte «Influència de les actituds i percepcions de les infermeres d’atenció primària en l’avaluació i abordatge de la conducta suïcida: un estudi mixt». La investigadora principal del projecte és Elena Juanós Álvarez de l’Hospital de la Santa Creu, i els investigadors col·laboradors són Georgina Casanova Garrigós, Gerard Mora López, Laia Giné Bertomeu i Paula Martí Millán.

 

L’actuació a càrrec del coreògraf i ballarí Roberto Olivan ha donat pas a l’acte d’entrega dels set ajuts extraordinaris 2024 de la Gerència Territorial de l’ICS a Terres de l’Ebre, amb la participació de Maria Ferré, gerent territorial de l’ICS Terres de l’Ebre, Ester Gavaldà, directora del Servei d’Atenció Primària Terres de l’Ebre; i Emma Forcadell, coordinadora de l’Àrea de Gestió del Coneixement de la Gerència Territorial de l’ICS Terres de l’Ebre.

Aquests ajuts s’atorguen mitjançant la convocatòria extraordinària anual a activitats formatives i de recerca realitzades l’any anterior, amb la voluntat de donar suport a la formació dels professionals i en la millora dels coneixements. Enguany s’han becat dos publicacions d’articles científics en una revista d’impacte com a primer autor, una matrícula per a alumnes de doctorat, una matrícula de màster oficial i tres matrícules de màsters propis o postgraus.

 

Finalment, s’ha servit un refrigeri als jardins del Parador de Tortosa per a totes les persones assistents.

L’HTVC és el primer hospital no terciari de l’Estat espanyol que aconsegueix la llicència de fabricant de productes sanitaris personalitzats amb impressió 3D

El laboratori 3D de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha rebut recentment l’autorització per a la fabricació de productes sanitaris a mida fins a la categoria 2a, atorgada per la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut. D’aquesta manera, es converteix en el primer hospital de l’Institut Català de la Salut (ICS) en obtenir aquesta llicència, el tercer de Catalunya i el primer hospital no terciari de l’Estat espanyol.

El 3DLab és un espai tecnològic, creat inicialment al Servei de Traumatologia fa prop de tres anys a l’ICS Terres de l’Ebre i actualment estès  a la resta de Serveis de l’HTVC, que busca oferir suport als professionals sanitaris mitjançant l’ús de la tecnologia 3D. El seu objectiu principal és augmentar la seguretat i precisió en les intervencions quirúrgiques, optimitzar els temps de les operacions, i facilitar la comunicació entre professionals i pacients.

  

Amb aquesta autorització, l’HTVC pot fabricar material quirúrgic personalitzat (guies i biomodels) amb un sistema de qualitat propi basat en la norma ISO 13485, fet que permet reduir fins a 100 vegades el cost econòmic de les guies quirúrgiques en comparació amb les comercials.

“Creiem fermament que aquest nou model d’hospital fabricant augmenta la seguretat del pacient i permet democratitzar la medicina. Les guies i eines quirúrgiques personalitzades de l’HTVC estan transformant la manera com diagnostiquem, planifiquem i portem a terme els tractaments mèdics, oferint solucions més precises, eficients i adaptades  a les necessitats de cada persona”, afirma Èric Barreda, tècnic del 3DLab i  bioenginyer amb formació en segmentació i impressió 3D. De fet, aquest és el paradigma de la medicina del segle XXI, adaptar els diagnòstics i tractaments a cada persona.

 

“Aquest assoliment ens permet posar l’HTVC i les Terres de l’Ebre al mapa de la recerca i la innovació. És important per un territori com el nostre, allunyat dels grans hospitals i centres de recerca, poder disposar d’aquests espais. Necessitem crear reclams perquè el talent torne o no marxe de les Terres de l’Ebre”, comenta Maria Ferré, gerent de l’ICS Terres de l’Ebre.

Aquesta fita ha estat possible gràcies a un procés de documentació intens iniciat fa dos anys pel 3DLab que va involucrar nombrosos departaments de l’hospital. “Volem agrair a tothom que ha participat directa o indirectament, especialment al 3DLab, al Servei de Qualitat, al Servei  Traumatologia, al Servei de Radiologia que gestiona conjuntament l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)- Terres de l’Ebre i l’HTVC, així com als Serveis d’Esterilització, Sistemes d’Informació, Neteja, Persones, Àrea del Coneixement, Compres, Serveis Generals, Prevenció, Preventiva, Direcció i també al Departament de Salut”, afegeix Maria Ferré.

  

Una altra de les línies de treball destacades del 3DLab és el disseny i fabricació de models anatòmics per a tallers docents amb l’objectiu de practicar intervencions i seleccionar el material adequat, d’aquesta manera també es poden abaratir costos i aconseguir models adaptats a les necessitats del centre, a la vegada que es millora la qualitat de la docència.

Adrià Esplugues, radiòleg de l’IDI- Terres de l’Ebre a l’HTVC amb un postgrau en Impressió 3D i Intel·ligència artificial i nou coordinador mèdic del laboratori 3D, destaca: “El repte actual és oferir serveis de planificació quirúrgica avançada a la resta de serveis assistencials, continuar expandint els serveis actuals de simulació, I+D i docència 3D, i explorar models de col·laboració com a centre fabricant referent per a altres hospitals.”

 

Benvinguda 2024 als 19 nous residents de l’ICS Terres de l’Ebre

Aquest divendres s’ha celebrat a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) l’acte de benvinguda als 19 nous residents que completaran la formació de la seua especialitat a l’HTVC i als diferents centres d’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre durant els pròxims anys.

Ester Gavaldà, directora d’Atenció Primària a les Terres de l’Ebre, ha destacat que “volem acompanyar-vos durant el vostre procés de formació i esperem que després us pugueu quedar a treballar amb nosaltres. Sou el futur i un dels principals valors de la nostra organització”.

Per la seua banda, Neus Rodríguez, directora mèdica de l’HTVC, recorda els seus “anys com a resident amb gran afecte. Va ser una etapa de molt aprenentatge”. Així mateix, els ha encoratjat a “aprofitar aquesta oportunitat per a créixer professionalment i personalment. La vostra dedicació i compromís seran fonamentals per oferir una atenció sanitària de qualitat “.

A l’acte de benvinguda també ha intervingut Eva López Zapata, nova adjunta de Medicina Familiar i Comunitària, que ha donat alguns consells als nous professionals: “Us animo a aprofitar cada moment, a preguntar i a implicar-vos al màxim. Aquesta experiència us marcarà i us prepararà per a una carrera plena de reptes”.

Els 19 nous residents es van incorporar el 7 de maig per a completar la formació de la seva especialitat. La Unitat Docent (UD) de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) ha rebut nou residents d’aquesta especialitat; la Unitat Docent de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha acollit set residents d’especialitats hospitalàries; mentre que la Unitat Docent d’Obstetrícia i Ginecologia tres residents d’Infermeria Obstetricoginecològica.

L’HTVC commemora el Dia Internacional de l’Infant Hospitalitzat amb una gran festa

El Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha organitzat una gran festa aquest dissabte, 18 de maig de 2024, amb motiu del Dia Internacional de l’Infant Hospitalitzat. La festa ha tingut lloc a l’Aula Ferran de l’hospital de 10:30 a 13:30 h per a tots els xiquets i xiquetes que han estat ingressats al servei de Pediatria durant l’últim any. La festa ha inclòs actuacions del grup musical Clap, dels capgrossos de Tortosa, així com tallers de pintacares, treballs manuals i moltes sorpreses més.

Un dia per a celebrar la força dels infants i les seues famílies

La jornada ha volgut reconèixer el coratge dels infants i les famílies que estan a l’Hospital, destacar la importància de protegir els seus drets i assegurar una estada hospitalària agradable i humana. En aquest sentit, l’Hospital ha volgut posar en valor la tasca que porten a terme les entitats col·laboradores. Gràcies a les seues donacions, l’HTVC ha pogut adquirir recentment bressols de collit i sofàs-llit per al Servei de Pediatria. Aquestes aportacions han permès crear un espai més familiar i acollidor per a les famílies dels nens ingressats, on poden descansar i acompanyar els seus fills amb més comoditat durant la seua estada a l’hospital.

Conscienciar sobre la importància dels drets de l’infant hospitalitzat

“És important que la societat i les institucions sanitàries siguen conscients que la cura dels infants ingressats a l’hospital va més enllà de la simple atenció mèdica. Es tracta de garantir els seus drets fonamentals i crear una experiència hospitalària centrada en el xiquet i les seues necessitats”, explica Pere Genaró, cap del Servei de Pediatria de l’HTVC.

En definitiva, defensar els drets dels infants hospitalitzats és una responsabilitat compartida que requereix la col·laboració de tots els actors implicats: la societat, les institucions sanitàries, els professionals mèdics i les famílies. “Treballant conjuntament, podem aconseguir que l’experiència hospitalària dels nens siga més positiva, respectuosa amb els seus drets fonamentals i adaptada a les seues necessitats individuals”, afegeix Neus Rodríguez, pediatra i  directora mèdica de l’HTVC.

Els drets de l’infant hospitalitzat

La Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats és un document que recull els 23 drets fonamentals dels xiquets i xiquetes que es troben ingressats en un centre sanitari. Aquesta carta va ser aprovada pel Parlament Europeu l’any 1988 i té com a objectiu garantir que els nens hospitalitzats reben una atenció sanitària i psicosocial de qualitat, en un entorn segur, respectuós i adaptat a les seues necessitats. El Dia Internacional de l’Infant Hospitalitzat se celebra el 13 de maig per a recordar la importància de defensar aquests drets i lluitar perquè tots els xiquets i xiquetes puguen gaudir d’una experiència hospitalària agradable, en la qual la cura i el respecte siguen els pilars fonamentals. Precisament, aquesta setmana, a la planta de Pediatria de l’HTVC es pot veure un mural amb 10 drets fonamentals acompanyats amb fotografies de l’Hospital.

Alguns dels drets més importants dels nens hospitalitzats són: dret a una atenció centrada en el nen i la família; dret a un entorn acollidor i amable; dret a mantenir el contacte amb la seua família i amics; dret a participar en activitats lúdiques i educatives adaptades a la seva edat i condició i dret a no ser sotmès a tractaments dolorosos o invasius sense el seu consentiment o el dels seus representants legals.

 

En el marc del Dia Mundial de la Higiene de Mans, l’ICS publica un protocol per promoure una atenció segura segons les recomanacions del Grup d’Expertesa de l’ICS d’Antisèpsia i Desinfecció

L’Institut Català de la Salut ha elaborat el Protocol d’atenció segura. Es tracta d’un document que inclou instruccions relacionades amb els uniformes laborals per al personal de la institució que presta atenció directa a les persones.  

L’ús d’uniformes per part dels professionals del centre de salut (tant personal infermer i mèdic, com personal administratiu, zelador, portalliteres, etc.) que té contacte directe amb les persones a qui assisteix  és un element clau per promoure la confiança en la institució i el confort i la seguretat mentre aquest personal administra cures i serveis. 

Igualment, l’ús dels uniformes està relacionat estretament amb el manteniment d’un entorn terapèutic segur dins de tot el centre, que compleixi els principis de seguretat i control de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS). 

Així mateix, la Guia tècnica, recollida al Reial decret 664/1997, indica que és necessari treure’s la roba de treball abans d’abandonar l’àrea laboral, i que correspon a l’empresari el rentatge d’aquesta roba, atès que queda prohibit endur-se-la per rentar-la al domicili. 

Tenint en compte aquest marc legal, l’ICS ha elaborat el Protocol d’atenció segura amb l’objectiu d’establir uns criteris comuns que contribueixin, d’una banda, a mantenir la salut i la seguretat la seguretat de les persones (tant pacients, persones usuàries i visitants dels centres, com personal que hi treballa) en un ambient terapèutic i segur en totes les àrees, i, de l’altra, a transmetre confiança i respecte per la institució. 

Pel que fa als objectius específics, el protocol pretén prevenir la transmissió de microorganismes a les persones ateses i al personal; restringir l’ús de cada tipus d’uniforme a l’àrea per a la qual ha estat designat i evitar l’ús d’objectes i ornaments corporals. 

5 de maig, Dia Mundial de la Higiene de Mans  

L’Institut Català de la Salut ha fet públic aquest protocol amb motiu del Dia Mundial de la Higiene de Mans que se celebra el proper diumenge 5 de maig. Una data per conscienciar i implicar tant els professionals sanitaris com els directors i gerents de centres sanitaris en la prevenció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS) mitjançant la mesura senzilla i eficaç de la higiene de les mans. 

En aquesta línia, durant aquesta setmana, des dels perfils corporatius de les xarxes socials de la institució també es difondran imatges amb consells i recomanacions útils per fomentar una correcta higiene de les mans.

Tacte nutritiu: tallers mensuals de massatge infantil a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Nombrosos estudis de recerca posen en relleu la necessitat de contacte com a part fonamental dels primers anys de vida. Segons els experts, el massatge infantil és un dels mètodes més agradables i fàcils per establir el vincle afectiu.  És l’art de la comunicació que, mitjançant les mirades, els somriures, el tacte, les paraules, el joc, etc., permet l’apropament a cada nadó tan únic.

El tacte, per tant, és un poderós mitjà per al desenvolupament fisiològic, psicològic i emocional de bebè.  Cinta Panisello, infermera pediàtrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, és l’encarregada de dinamitzar el grup de massatge infantil que es porta terme a l’Hospital: “Estem parlant d’un tacte nutritiu per al bebè i per a la mare o pare, en què poden connectar d’una forma intensa i íntima amb el món corporal i emocional del nounat, estimulant el vincle afectiu. El massatge infantil és una tradició molt antiga que s’ha transmès de mares i filles i que, a partir dels anys vuitanta, es comença a sistematitzar a l’Índia. Posteriorment, neix l’Associació Internacional de Massatge Infantil, de la qual l’Estat espanyol forma part”.

L’Hospital ofereix aquest servei des de l’any 2010. Es tracta de quatre classes separades pel cap de setmana i en grups reduïts: “intentem promoure la interacció entre les famílies i atendre les necessitats o problemes específics de cada nadó, com ara còlics o estrenyiment. Altres beneficis per al nounat són l’enfortiment del sistema immunitari, l’equilibri dels nivells d’oxigen, l’activació del sistema circulatori o l’afavoriment d’un son llarg i de qualitat.  El massatge també fa que s’active l’hormona de la prolactina, responsable de la creació de la llet materna, en les mares que alleten”, afegeix Panisello, que també és educadora certificada per l’Associació espanyola de Massatge infantil (AEMI).

Els estudis han evidenciat que aquesta tècnica l’han d’ensenyar les professionals en infermeria obstetricoginecològica i perinatal, en la seua condició de participants actives dels equips de salut, en contacte continu amb les famílies del nou ésser. De fet, segons la infermera de l’HTVC: “El contacte pell a pell és especialment important els primers anys de vida, ja que també estimula la comunicació i fomenta la intel·ligència emocional i la capacitat d’interacció social. El vincle afectiu entre mare, pare i nadó és una forma de construir un patró biològic i emocional que es reproduirà en les seues relacions futures. Per això és important garantir que aquest primer vincle siga saludable”.

La inscripció als tallers de massatge infantil que es fan a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta és gratuïta i es pot fer a la Secretaria de Pediatria, al telèfon 977519129. Hi poden participar els nadons a terme i també els prematurs.

La Comissió d’Igualtat de l’ICS publica recomanacions de llibres per celebrar la diada de Sant Jordi amb perspectiva de gènere

Amb motiu de la Diada de Sants Jordina, una de les festivitats més estimades a Catalunya, la Comissió d’Igualtat de l’Institut Català de la Salut ha publicat un recull de llibres amb perspectiva de gènere per a promoure una visió més inclusiva i igualitària d’aquesta tradicional celebració.

Aquest any, el Grup d’Igualtat de l’ICS Terres de l’Ebre ha organitzat una votació per escollir llibres que aborden temes relacionats amb la igualtat de gènere. Els llibres seleccionats, que s’han recollit en aquesta selecció, posen sobre la taula aspectes com la sexualitat en els infants, l’autoestima, la redefinició del gènere en relacions no normatives, entre altres qüestions rellevants per a promoure la igualtat efectiva entre homes i dones.

La Comissió d’Igualtat, establerta el 2010, és una peça clau en l’esforç de l’ICS per aplicar polítiques actives que asseguren la igualtat de gènere a la institució. La publicació d’aquest recull de recomanacions per Sant Jordi és una de les iniciatives per fomentar una major consciència sobre la igualtat i oferir recursos que inspiren a totes i tots.

Els llibres recomanats, que inclouen literatura per a persones adultes, adolescents i  infants, s’han seleccionat per la seua capacitat d’inspirar, educar i provocar reflexions sobre la diversitat i la inclusió.

La diada de Sant Jordi és una oportunitat perfecta per a celebrar l’amor pels llibres i la lectura, i, amb aquestes recomanacions, l’ICS Terres de l’Ebre vol també celebrar la diversitat i la igualtat, valors fonamentals per a una societat més justa i inclusiva.

Bona diada a tothom! Feliç Sant Jordi i feliç Santa Jordina!

Crida especial per augmentar les donacions de plasma durant la Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries

  • La Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries se celebra del 22 al 28 d’abril amb campanyes especials diàries de donació de plasma
  • La crida per aconseguir 1000 donacions se suma al repte de país per arribar a cobrir les necessitats de tots els malalts el 2025
  • Tot i que es pot donar plasma cada 15 dies, els donants només ho fan entre una i dues vegades l’any
  • A Catalunya, només s’obté el plasma per produir el 39% de les immunoglobulines necessàries, les defenses que es troben dins el plasma
  • Les immunodeficiències Primàries són malalties minoritàries que afecten una de cada 2000 persones

L’any passat es van registrar un total de 27.759 donacions de plasma a Catalunya, un augment de gairebé un 30% respecte l’any anterior, però que encara no és suficient per cobrir les necessitats d’aquest component sanguini a Catalunya. Aquest mes, coincidint amb la Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries (IDP) que se celebra del 22 al 28 d’abril, el Banc de Sang i Teixits fa una crida a triplicar les donacions de plasma amb campanyes especials diàries que se sumen als tretze centres fixos de donació de sang dels centres hospitalaris on es pot donar plasma habitualment.

L’objectiu és aconseguir 1000 donacions durant la Setmana de les IDP  i contribuir a la cursa de fons per arribar a les 50.000 donacions el 2025 que són necessàries per garantir els tractaments de milers de pacients. Aquests pacients, que  necessiten medicaments de per vida fets amb aquest component de la sang tan preuat. Consulta els centres de l’ICS Terres de l’Ebre on es pot donar plasma.

A l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) es pot donar plasma els pròxims 24 d’abril (horari de matí) i  i 25 d’abril (horari de matí i tarda) i en general els dimecres i dijous. Les inscripcions es poden fer a través d’aquest enllaç. A més, el pròxim 24 d’abril també es pot donar plasma a Ascó (horari de tarda) i el 29 d’abril a La Ràpita (horari de matí).

L’any passat, el Banc de Sang i Teixits (BST) va engegar el ‘REPTE d’OR’ -en al·lusió al color del plasma-,  una campanya a llarg termini que posa el focus en un objectiu de salut que és de país: aconseguir ser autosuficients en plasma d’aquí a dos anys, tal i com ha emplaçat la Unió Europea a tots els països membres.

 

DONACIONS DE PLASMA ANUALS  
2019  2020 2021 2022 2023
18890 19039 25634 21692 27.759

 

Durant tota una setmana, s’han programat campanyes especials de donació de plasma a Granollers, a la seu central del Banc de Sang, a la carpa de Sant Jordi de la Plaça Catalunya, a Sant Boi de Llobregat, a Vilanova i la Geltrú i El Vendrell, a Reus, i a Sabadell. El repte va acompanyat d’un ampli dispositiu de difusió amb banderoles, senyalització als hospitals, vídeo de la campanya, obsequis d’agraïment als donants, web especials i, fins i tot, un ‘multiplicador de donants’; eina que permet crear un enllaç propi per a compartir amb amics i familiars i animar-los a reservar hora per donar sang.

campanya plasma IDP 2024

 

Aconseguir que els donants donin el doble de vegades

L’any 2023 van donar plasma un total de 14.542 persones a Catalunya. La crida per assolir el Repte d’Or va obtenir resultats esperançadors amb un record de nous donants històric: 4.106 persones van donar plasma per primera vegada, més del doble que l’any anterior.

Tot i això, la mitjana de donacions de cada donant no arriba a les dues vegades l’any i se situa en 1,91. Analitzat amb més detall, un 54% dels donants ho fa entre una i dues vegades, i un 46% ho fa més de dues vegades.  ÉS per això que el repte del Banc de Sang és, no tan sols d’aconseguir nous donants, sinó que els donants actuals donin el doble del que ho fan. Si cada donant ho fes 4 vegades l’any, coincidint per exemple, amb el canvi d’estació, el ‘Repte d’Or’ per arribar a l’autosuficiència estaria assolit, que no cal oblidar que de plasma, se’n pot donar cada 15 dies.

 

Medicaments de per vida, fets amb plasma

Cada vegada hi ha més malalties que necessiten un ‘medicament’ que no es pot fabricar i que tenim circulant dins del plasma, que és la part líquida de la nostra sang. Aquests medicaments, anomenats hemoderivats, es fan a partir de proteïnes extretes del plasma, i són  vitals per a alguns malalts com en el cas dels qui pateixen Immunodeficiències Primàries (IP).

Les anomenades IP són un grup format per més de 400 malalties rares diferents que en el seu conjunt poden afectar 1 de cada 2000 persones. Tenen en comú que presenten una alteració congènita (de naixement) que afecta el funcionament de les defenses del cos.  Aquesta alteració fa que el nen que té una immunodeficiència primària sigui propens a patir més infeccions, que aquestes siguin de major gravetat o estiguin causades per gèrmens poc freqüents.

Al centre de referència pioner en el tractament d’aquestes malalties creat el 1996 és la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron liderada pel dr. Pere Soler, que actualment segueix  1.300 pacients entre infants i adults. Paral·lelament però, també hi ha pacients atesos a d’altres unitats hospitalàries que atenen aquestes malalties minoritàries com és el cas la Unitat Unitat d’Immunologia Clínica i Immunodeficiències Primàries de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona que junt amb l’Hospital Clínic de Barcelona atén uns 500 pacients l’any, entre infants i adults.

També, i com a tercer centre especialitzat, hi ha la Unitat Funcional d’Immunodeficiències Primàries de l’Adult (UFIPA) de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que atén 150 pacients. Tots aquests centres formen part de la Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) que són serveis clínics especialitzats, que inclouen un equip multidisciplinari de professionals amb un alt grau de coneixement i expertesa. L’objectiu d’aquetes unitat és treballar de forma coordinada amb els nivells assistencials de salut i de l’àmbit social més propers al domicili de la persona afectada i poder donar un servei el màxim de personalitzat possible.

El tractament d’aquests tipus de malalties es fa essencialment a partir de les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que s’obtenen del plasma i que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions, per exemple. No obstant això, Actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: s’haurien de triplicar les donacions de plasma per a poder cobrir aquesta demanda. Com la majoria de països d’Europa, Catalunya no és autosuficient en plasma i ha de comprar medicaments a l’estranger.

 

De donant a receptor

De donant a receptor és el concepte sobre el qual gira la campanya del Banc de Sant i Teixits (BST) per impulsar les donacions de plasma. En Fèlix va començar donant sang, i quan se li va oferir donar plasma, no ho va dubtar. Diu que li fan por les agulles, però aquest sentiment no el frena a l’hora d’anar a donar. Actualment, ja s’ha convertit en un superdonant de sang, plasma i plaquetes. Aquí pots llegir la seva història i veure’n el vídeo.

 

D’altra banda, el Dídac té relació amb el plasma des de ben petit. A l’any de néixer li van diagnosticar la síndrome de Bruton, una immunodeficiència primària que li provoca un dèficit de defenses. El seu cos no és capaç de fabricar-les, i necessita rebre plasma. La Sara Moraleda, mare del Dídac, relata així el seu testimoni.

Aquestes són les històries d’alguns pacients i donants de plasma que trobareu al blog Moltesgracies.net:

  • Jesús Ramos: Li van detectar als 20 anys i ara pot fer una vida ‘molt normal’.
  • Carmen López: diu que quan reb el tractament de plasma, és com si tingués superpoders
  • Anna Roca, afectada per una IDP, ha hagut d’aprendre a injectar-se la medicació setmanalment
  • Alfons M. Viñuela: pacient actiu d’alfa–1:“Com a pacients, podem participar en la cocreació de solucions a les nostres malalties”
  • Marc Parés, pateix hemofília severa i s’ha de medicar amb els factors de coagulació que s’extreuen del plasma
  • Elvira Martin, ha fet més de cent donacions de plasma durant 50 anys
  • Sara Moraleda, mare d’en Dídac del Hoyo (protagonista de la campanya ‘REPTE d’OR) amb dèficit de defenses “Va entrar a l’UCI que es moria per una sèpsia, llavors ningú sabia què tenia”
  • Fèlix Capella, donant de plasma a la primera cita (i progatonista de la Campanya ‘El Repte d’OR’)

 

Qui pot donar plasma?

Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. És a dir, cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.

Com que el plasma és sobretot aigua, la recuperació és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. De fet, es pot donar plasma cada 15 dies i fins a 24 cops l’any.

Les persones interessades a donar plasma només cal que ho consultin amb el Banc de Sang, trucant al 93 557 36 30, o emplenant el formulari del web donarsang.gencat.cat/plasma.

El Projecte Emma recapta més de 40.000 € durant el 2023 per a continuar la investigació contra el càncer de mama

Durant el 2023 el Projecte Emma ha  aconseguit 40.102 € gràcies a les aportacions solidàries individuals de la ciutadania i també de les empreses i institucions. Cal fer una especial menció, aquest darrer any, a l’aportació d’SB Hotels, que va contribuir amb 16.000 € per finançar diferents anàlisis genètiques que s’estan duent a terme.

El projecte Emma va néixer a principis del 2020 com  una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a recaptar fons per a la recerca en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica (PO&B), que compta amb el suport de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’Institut Català de la Salut.

Un repte ambiciós

L’objectiu del projecte Emma és estudiar amb profunditat la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama i entendre com aquesta influeix en la resposta al tractament i en l’evolució de la malaltia.

El 2022, primer any d’execució del projecte científic, es van seleccionar 400 pacients diagnosticades amb càncer de mama del tipus ductal infiltrant entre el 2005 i el 2015, juntament amb la compilació de les dades clíniques i patològiques associades durant 10 anys de seguiment clínic i l’extracció del material genètic de biòpsies dels ganglis limfàtics de l’aixella.

Quant a l’evolució científica, que enguany es troba en el tercer any, actualment s’han inclòs mostres histològiques de més de 300 pacients en l’estudi. En aquestes mostres s’ha realitzat l’extracció de material genètic de les biòpsies dels ganglis limfàtics de l’aixella, on s’estan realitzant diferents tipus d’anàlisis genètiques per a trobar marcadors que puguen estar relacionats amb la recaiguda de les pacients per metàstasi a distància durant els 10 anys posteriors al diagnòstic.

A més a més, s’estan tenyint en diferents talls histològics marcadors immunohistoquímics relacionats amb la resposta immune, i s’estan digitalitzant i desenvolupant ferramentes d’anàlisi d’imatge basades en intel·ligència artificial per a poder quantificar la resposta immune directament en el teixit.

Encara que el grup ja compta amb uns primers resultats preliminars, l’investigador principal, el Dr. Carlos López, comenta que “esperem tenir uns primers resultats sobre marcadors immunes relacionats amb la recaiguda cap a finals d’aquest 2024”.

 

Rendició de comptes

La recaptació inicial de 150.000 euros dels dos primers anys del Projecte Emma, centrats exclusivament a recaptar fons per poder dur a terme la investigació, va permetre donar el tret de sortida a la investigació científica.

Encara que el llançament de la campanya va estar marcat per l’inici de la pandèmia mundial de la covid-19, actualment el Projecte Emma porta recaptats més de 280.000 € nets per a la investigació, a banda de la inversió que s’ha fet per poder dur a terme la campanya de recollida de fons.

D’ençà que es va iniciar el Projecte Emma, la major part de les despeses, més de 60.000 €, s’han destinat a material i equipament de laboratori i de la mateixa campanya. També s’han invertit més de 70.000 € en recursos humans per a investigadors del projecte. Així mateix, gairebé 8.000 euros s’han destinat a despeses relacionades amb la participació en congressos i fires. El romanent, prop de 140.000 euros, es destinarà principalment a cobrir les necessitats de finançament dels contractes de l’equip d’investigadors durant els pròxims mesos.

“El finançament continua sent necessari. Agraïm a totes les empreses, institucions i a la ciutadania en general la implicació que heu tingut en aquests darrers anys i el suport que doneu al Projecte Emma”, afegeix Carlos López.

La informació sobre el grup i les diferents maneres de fer aportacions es poden trobar a la seua web www.projecteemma.org.

 

 

 

Professionals de l’ICS Terres de l’Ebre participen en les Jornades Mèdiques i de la Salut de les Terres de l’Ebre per a impulsar la innovació

Una vintena de professionals de l’ICS Terres de l’Ebre han participat en la 40a edició de les Jornades Mèdiques i de la Salut ebrenques, organitzades per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a les Terres de l’Ebre (ACM-T). Les jornades, celebrades al Campus Universitari URV de Tortosa, han tingut com a eix principal la “Salut i Intel·ligència Artificial” i també han abordat altres temes d’actualitat en el món de la medicina.

Joan Guanyabens Calvet, director de la Fundació TIC Salut Social, metge i diplomat en Gestió Hospitalària, ha impartit la conferència inaugural “La salut en temps d’Intel·ligència Artificial” i ha donat pas a la resta de debats en torn la Intel·ligència Artificial (IA), com la gestió de les situacions urgents de baixa complexitat amb la IA en un Servei d’Urgències, l’aplicació d’aquesta nova tecnologia en els tractaments de radioteràpia o la seua concepció ètica.

Les ponències i taules rodones presentades pels professionals de l’ICS Terres de l’Ebre han abordat una àmplia gamma de temes, des de l’impacte del Nirsevimab en bronquiolitis fins a l’ús de la IA en el diagnòstic i tractament de malalties. També han tractat sobre altres camps com l’estudi d’anèmies, l’ansietat, els estigmes de la salut, la millora en la gestió de brots epidèmics, la relació entre hipercolesterolèmia i hipotiroïdisme, etc.

El director de Sistemes d’Informació i Comunicació de l’ICS Terres de l’Ebre, Jordi Baucells, destaca la importància de la integració de la IA en el camp de la medicina: “Estem compromesos amb la innovació i el progrés en el camp de la salut i, en aquest sentit, a IA pot ser una eina de gran valor, permet ajudar els i les nostres professionals a millorar la presa de decisions pel que fa al disseny dels diagnòstics i tractaments, entre altres avantatges”.