És el primer resident de Medicina Familiar i Comunitària a les Terres de l’Ebre que aconsegueix el doctorat durant el seu període de residència i la primera tesi elaborada com a doctorat industrial al territori.
El darrer 5 de novembre de 2020, Juan Ballesta Ors, resident de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària Terres de l’Ebre, va defensar, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, la seva tesis doctoral titulada: “New pathways for early identification of atrial fibrillation in the community” basada en la publicació d’articles:Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Results, barriers and enablers in atrial fibrillation case finding: barriers in opportunistic atrial fibrillation case finding-a cross-sectional study.
Ballesta-Ors J, Clua-Espuny JL, Gentille-Lorente DI, Lechuga-Duran I, Fernández-Saez J, Muria-Subirats E, Blasco-Mulet M, Lorman-Carbo B, Alegret JM. Fam Pract. 2020 Sep 5;37(4):486-492. doi: 10.1093/fampra/cmaa023.
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
N-Terminal Pro B-Type Natriuretic Peptide’s Usefulness for Paroxysmal Atrial Fibrillation Detection Among Populations Carrying Cardiovascular Risk Factors.
Palà E, Bustamante A, Clúa-Espuny JL, Acosta J, Gonzalez-Loyola F, Ballesta-Ors J, Gill N, Caballero A, Pagola J, Pedrote A, Muñoz MA, Montaner J. Front Neurol. 2019 Nov 29;10:1226. doi: 10.3389/fneur.2019.01226.
La tesi s’ha elaborat dins el programa de doctorat de Biomedicina i els directors han estat els professors Delicia Gentille Lorente, Josep Lluis Clua Espuny i Josep Maria Alegret Colomé. En data 9 de novembre de 2020, el president de la Comissió Acadèmica i d’acord amb l’escrutini dels vots secrets emesos pels membres del tribunal va comunicar que se li atorgava la menció Cum Laude.
A més, la tesi ha rebut un ajut econòmic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu facilitar la transferència del coneixement entre les empreses públiques i privades, universitats i instituts de recerca.
Des de l’Àrea de Gestió del Coneixement animem el Dr. Ballesta a seguir amb els seus treballs de recerca i li donem l’enhorabona per haver aconseguit aquesta fita.
Detecció de la fibril·lació auricular Associat a l’envelliment demogràfic, s’espera que el nombre de persones amb fibril·lació auricular augmenti un 150% en les pròximes quatre dècades i que el nombre d’ictus isquèmics relacionats amb la FA en persones > 80 anys es tripliqui (2010-2060). D’aquesta manera, aquestes malalties, soles o combinades, seran una de les principals càrregues sanitàries i econòmiques de la població europea.
En treballs previs (Ebrictus i AFABE) es va detectar que al voltant d’un 20% de la FA era desconeguda (no enregistrada com a diagnòstic clínic) i, per tant, sense tractament. A partir d’aquí s’ha treballat amb la proposta d’incloure una variable que permeti enregistrar el cribratge oportunistic del pols a població >60 anys amb el Pla director de malalties cerebrovasculars. En aquesta tesi es descriuen característiques diferencials entre la població diana a la qual s’ha fet el cribratge i aquella a qui no se li ha fet, i també els resultats pilot amb pro-BNP com a biomarcador. L’objectiu era com identificar les característiques de la població amb menys probabilitat d’entrar en un cribratge per FA i, per tant, amb més probabilitat de FA no diagnosticada.
Per tot això la fibril·lació auricular no detectada en la comunitat és una important bretxa assistencial en la prevenció d’ictus i la deterioració cognitiva. S’estima que a la població espanyola hi ha 1 milió de pacients amb fibril·lació auricular, dels quals 90.000 estan sense diagnosticar.