El projecte Emma és un dels participants en la iniciativa del Diari de Tarragona, La Bona Gent de Tarragona

El projecte Emma és un dels participants en la iniciativa del Diari de Tarragona, La Bona Gent de Tarragona

Per cinquè any consecutiu, El Diari de Tarragona posa en marxa La Bona Gent de Tarragona i entre els seus candidats es troba el Projecte Emma i els cinturons Belty.

Els internautes podran escollir fins al dijous 24 de desembre entre 25 candidatures. Es pot votar una vegada al dia i per dispositiu electrònic: mòbil, ordinador de taula o tauleta.

El projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Doctor Ferran per reforçar la investigació biomèdica en el càncer de mama a l’ICS Terres de l’Ebre. I el cinturó Belty de monitoratge fetal d’un sol ús, és una creació de les llevadores de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Vanessa Sanz, Montse Gasparín i Mabel Gendre.

L’ordre dels candidats es correspon amb la classificació en temps real i en aquests moments el Projecte Emma va en cap. Podeu col·laborar fent-ne difusió i votant-los.

Els guanyadors es donaran a conèixer a l’anuari de Diari de Tarragona que sortirà publicat el 31 de desembre.

Més informació al següent web.

 

 

Els equips d’atenció primària de la Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre participen en la formació de fisioterapeutes en PCR i tests d’antígens ràpids

Amb aquesta capacitació, els fisioterapeutes podran fer aquestes proves diagnòstiques als serveis sanitaris públics en funció de la demanda.  

 Des del Servei Català de la Salut, i en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, s’ha iniciat un procés per capacitar i acreditar els fisioterapeutes per a la realització de tests diagnòstics de la COVID-19, en concret PCR i tests d’antígens (TAR).

Tan bon punt el Servei Català de la Salut s’hi va posar en contacte per començar la formació, la Gerència Territorial de l’ICS va designar quatre centres d’atenció primària de les Terres de l’Ebre per portar a terme les pràctiques, específicament, el CAP El Temple, el CAP Baix Ebre, el CAP Amposta i el CAP Móra la Nova. Aquests estan distribuïts geogràficament per facilitar l’accés a tots els participants al curs.

El curs està organitzat en tres fases, les fases 1 i 2, que són teòriques i se segueixen en línia, i la fase 3, en què les infermeres d’Atenció Primària supervisen com a docents la realització de la tècnica. Aquesta fase 3 consisteix a fer 10 PCR o tests d’antigen per certificar que el/la professional hi està capacitat.

Està previst que durant el mes de desembre faran el curs 40 fisioterapeutes i, amb l’acreditació d’aquests professionals, s’espera disposar de més persones formades en l’execució d’aquestes tècniques per a fer cribratges massius quan calgui.

Per la seva banda, el Col·legi de Fisioterapeutes també ha participat en la captació dels professionals d’aquest col·lectiu que no treballen al sistema públic de salut perquè, un cop estiguin acreditats, passin a formar part de la borsa de treball i estiguin a disposició del Sistema de Salut i poder-los contractar en cas de necessitat.

 

 

 

 

Cribratges als instituts de Roquetes i Amposta

Aquest dimecres s’han iniciat els cribratges comunitaris a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre amb l’institut de Roquetes.

 Hi ha previstos més cribratges, que es realitzaran per tot el territori durant els propers mesos.

 A partir d’aquest dimecres 2 de desembre s’han iniciat els cribratges massius a la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, que s’allargaran durant les properes setmanes. Les proves s’han començat en centres educatius, en concret a l’institut de Roquetes. Amposta serà la següent a la llista, amb cribratges a instituts i centres d’adults, a partir de dimecres 9 de desembre. Entre els centres educatius de Roquetes i Amposta hi ha una previsió d’aproximadament 4.000 PCR entre alumnat, professorat i personal.

Aquests cribratges permetran identificar casos asimptomàtics, tallar cadenes de transmissió i evitar contagis, protegint a la població més vulnerable del seu entorn, en col·laboració i coordinació amb el departament d’Educació i Ajuntaments dels dos Municipis. Aquests cribratges es realitzaran als mateixos centres educatius per part de professionals de l’equip mòbil de l’atenció primària de l’ICS a les Terres de l’Ebre, coordinadament amb professionals de laboratori i serveis de vigilància epidemiològica.

Al llarg d’aquesta setmana i la vinent s’acabarà de concretar l’estratègia més ampliada a l’hora de realitzar els cribratges massius amb test antigènics ràpids.

Mar Lleixà, gerent de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, ha recalcat que l’estratègia s’enfocarà a les necessitats i a l’estat de la regió: “Som conscients que durant aquesta època hi ha una sèrie de punts molt a tenir en compte a l’hora d’elaborar l’estratègia de cribratges i prestar-hi especial atenció, com pot ser per exemple la campanya de cítrics”.

A més a més, Lleixà ha volgut recordar que malgrat les proves que s’estan duent a terme, “és vital que la població segueixi activa amb les mesures de seguretat. En cap cas un resultat negatiu en un test antigènic ràpid i/o PCR ha d’implicar una falsa seguretat i/o una baixada d’atenció durant les festes de Nadal”.

Juan Ballesta Ors ha presentat la tesi doctoral

És el primer resident de Medicina Familiar i Comunitària a les Terres de l’Ebre que aconsegueix el doctorat durant el seu període de residència i la primera tesi elaborada com a doctorat industrial al territori.

El darrer 5 de novembre de 2020, Juan Ballesta Ors, resident de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària Terres de l’Ebre, va defensar, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, la seva tesis doctoral titulada: “New pathways for early identification of atrial fibrillation in the community” basada en la publicació d’articles:Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Results, barriers and enablers in atrial fibrillation case finding: barriers in opportunistic atrial fibrillation case finding-a cross-sectional study.

Ballesta-Ors J, Clua-Espuny JL, Gentille-Lorente DI, Lechuga-Duran I, Fernández-Saez J, Muria-Subirats E, Blasco-Mulet M, Lorman-Carbo B, Alegret JM. Fam Pract. 2020 Sep 5;37(4):486-492. doi: 10.1093/fampra/cmaa023.

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

N-Terminal Pro B-Type Natriuretic Peptide’s Usefulness for Paroxysmal Atrial Fibrillation Detection Among Populations Carrying Cardiovascular Risk Factors.

Palà E, Bustamante A, Clúa-Espuny JL, Acosta J, Gonzalez-Loyola F, Ballesta-Ors J, Gill N, Caballero A, Pagola J, Pedrote A, Muñoz MA, Montaner J. Front Neurol. 2019 Nov 29;10:1226. doi: 10.3389/fneur.2019.01226.

La tesi s’ha elaborat dins el programa de doctorat de Biomedicina i els directors han estat els professors Delicia Gentille Lorente, Josep Lluis Clua Espuny i Josep Maria Alegret Colomé. En data 9 de novembre de 2020, el president de la Comissió Acadèmica i d’acord amb l’escrutini dels vots secrets emesos pels membres del tribunal va comunicar que se li atorgava la menció Cum Laude.

A més, la tesi ha rebut un ajut econòmic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu facilitar la transferència del coneixement entre les empreses públiques i privades, universitats i instituts de recerca.

Des de l’Àrea de Gestió del Coneixement animem el Dr. Ballesta a seguir amb els seus treballs de recerca i li donem l’enhorabona per haver aconseguit aquesta fita.

Detecció de la fibril·lació auricular Associat a l’envelliment demogràfic, s’espera que el nombre de persones amb fibril·lació auricular augmenti un 150% en les pròximes quatre dècades i que el nombre d’ictus isquèmics relacionats amb la FA en persones > 80 anys es tripliqui (2010-2060). D’aquesta manera, aquestes malalties, soles o combinades, seran una de les principals càrregues sanitàries i econòmiques de la població europea.

En treballs previs (Ebrictus i AFABE) es va detectar que al voltant d’un 20% de la FA era desconeguda (no enregistrada com a diagnòstic clínic) i, per tant, sense tractament. A partir d’aquí s’ha treballat amb la proposta d’incloure una variable que permeti enregistrar el cribratge oportunistic del pols a població >60 anys amb el Pla director de malalties cerebrovasculars. En aquesta tesi es descriuen característiques diferencials entre la població diana a la qual s’ha fet el cribratge i aquella a qui no se li ha fet, i també els resultats pilot amb pro-BNP com a biomarcador. L’objectiu era com identificar les característiques de la població amb menys probabilitat d’entrar en un cribratge per FA i, per tant, amb més probabilitat de FA no diagnosticada.

Per tot això la fibril·lació auricular no detectada en la comunitat és una important bretxa assistencial en la prevenció d’ictus i la deterioració cognitiva. S’estima que a la població espanyola hi ha 1 milió de pacients amb fibril·lació auricular, dels quals 90.000 estan sense diagnosticar.

 

Entrevista a Maria Esteller, pediatra de la Línia Pediàtrica Tortosa i de l’HTVC

Entrevista a Maria Esteller, pediatra de la Línia Pediàtrica Tortosa i de l’HTVC

Maria Esteller, pediatra de la Línia Pediàtrica Tortosa i de l’HTVC entrevistada al programa Fem Salut de Canal Terres de l’Ebre per parlar de com afecta la COVID-19 als infants.

Fem salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.

 

Els laboratoris de l’Hospital Verge de la Cinta han inaugurat nous espais destinats a l’Àrea de Biologia Molecular

Des de l’inici de la pandèmia COVID-19 al mes de març fins al dia 20 de novembre, els laboratoris Clínics ICS del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre han processat 48.266 proves PCR SARS-CoV-2 de pacients amb sospita de COVID-19 procedents de les Terres de l’Ebre, tant de l’Atenció Primària com del mateix Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i dels hospitals comarcals d’Amposta i Móra d’Ebre. També ha proporcionat servei a residències i centres geriàtrics del territori. Aquestes proves s’han analitzat entre els laboratoris de l’HTVC i el de l’Hospital Joan 23 de Tarragona.

El Laboratori Clínic de l’HTVC està dotat amb dos aparells per fer PCR urgents amb capacitat d’entregar els resultats de SARS-CoV-2 en 50 minuts. Recentment s’ha adquirit un segon extractor d’àcids nucleics i un termociclador que permetran assumir una part de les PCR no urgents. També s’hi ha instal·lat una segona cabina de bioseguretat, espai tancat de treball de laboratori amb ventilació forçada per manipular de forma segura els materials o mostres contaminats.

Paral·lelament s’hi ha incorporat personal de reforç per donar resposta a la gestió preanalítica i analítica d’aquestes mostres. L’obtenció dels resultats és un procés transversal que implica molts professionals sanitaris: comença pel transport de les mostres des dels centres d’atenció primària i hospitals on es fan les extraccions fins al laboratori; un cop hi arriben se’n fa la recepció i el registre; tot seguit es processen per inactivar el virus i treballar sense risc de contagi. Finalment, s’analitzen les mostres als equipaments on s’aplica la tècnica PCR per obtenir els resultats.

Cal destacar que tot el personal del laboratori ha estat completament dedicat a la tasca de realitzar diagnòstics analítics en el menor temps possible per lluitar contra aquesta pandèmia i que compta amb la col·laboració de la Direcció i els professionals sanitaris dels equips d’atenció primària del territori, de la Unitat Bàsica de Prevenció i de la resta d’unitats i serveis hospitalaris, que s’encarreguen de recollir les mostres i enviar-les al Laboratori.

    

S’ha presentat la monografia El càncer a Tarragona, 2012-2014 i les seves projeccions

El Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha publicat la monografia El càncer a Tarragona, 2012-2014 i les seves projeccions. Aquesta monografia és el resultat de molts anys de treball de l’equip del Registre de Càncer de Tarragona i de la col·laboració de molts professionals dels centres sanitaris que són font d’informació sistemàtica d’aquest registre entre els quals s’hi inclou el centres sanitaris de l’ICS a les Terres de l’Ebre.

El Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer (SEPC) funciona amb l’esperit de ser un dels elements que treballen per fer possible el control del càncer en el conjunt de la demarcació provincial de Tarragona, que abasta la Regió Sanitària Camp de Tarragona i la Regió Sanitària Terres de l’Ebre. Els seus principals camps d’actuació són els de la investigació epidemiològica i la prevenció del càncer.

Podeu consultar la monografia a la pàgina web del SEPC: www.epicancer.cat/publicacions

També trobareu el resum al web Canal Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/noticia/2020-11-12-servei-epidemiologia-prevencio-cancer-hospital-universitari-sant-joan-reus-monografia

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta transforma una planta d’hospitalització en una nova unitat multidisciplinària de cures complexes

Actualment està funcionant com a àrea de suport de Medicina Intensiva.

La Unitat de Cures Complexes ocupa una superfície de 346,5 m2 de la primera planta de l’edifici hospitalari, on hi havia la Unitat d’Especialitats I. S’hi ha reformat de nou tot l’espai i s’ha equipat tecnològicament i arquitectònicament. Disposa de 9 habitacions dobles i 6 d’individuals, un nou control d’infermeria, àrees de treball i descans, magatzem, i zona bruta i de residus.

Concretament, s’han habilitat 9 habitacions dobles per a cures complexes, totes dotades amb videovigilància i monitoratge continu que, en cas necessari, es poden convertir en habitacions individuals per atendre pacients de medicina intensiva.

Les sis habitacions individuals per a pacients que requereixen cures intensives disposen de portes d’accés amb resclosa i de tractament d’aire amb filtració absoluta i control de pressió positiva i negativa individualitzada per a cada box, cosa que permet l’aïllament microbiològic i ambiental òptim dels malalts.

La nova Unitat facilitarà la tasca als professionals sanitaris gràcies a l’optimització tecnològica i, al mateix temps, assegurarà l’adequació de l’assistència als pacients més complexos de l’Hospital.

En aquests dies de molta pressió assistencial al Servei de Medicina Intensiva, a causa dels ingressos de pacients amb covid-19, aquesta infraestructura s’ha adaptat per a donar-hi suport. Està previst que de cara a la setmana vinent ja pugui entrar en funcionament. Aquest projecte ha suposat una inversió d’un total de 1,711 milions d’euros per part del Servei Català de la Salut, que inclou també la renovació de l’equipament de la Unitat de Cures Intensives.

Mar Lleixà, gerent de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, ha volgut agrair tots els professionals que donen resposta als pacients més crítics, alhora que ha recordat que aquesta inversió “ajudarà en temps de pandèmia a lluitar contra la covid-19, però el projecte i aquest equipament ja es quedarà a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta de cara al futur”.

     

Èxit de participació en els seminaris web sobre actualització del programa ARES a l’Atenció Primària Terres de l’Ebre

Més de 80 infermeres d’atenció primària han participat en els dos primers seminaris en línia del curs d’actualització del Programa ARES a l’Atenció Primària on s’han treballat temes com la fragilitat i les lesions cròniques d’etiologia venosa.

El curs ha estat coordinat pel Dr. Gerard Mora, infermer clínic territorial d’atenció primària, la Direcció d’Atenció Primària i l’Àrea de Gestió del Coneixement de la Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Els objectius d’aquests seminaris són actualitzar els coneixements de les infermeres envers l’atenció en diferents situacions de salut que s’inclouen als plans de cures del projecte ARES. Al mateix temps el curs integra el coneixement de diferents experts territorials, com és el cas de les lesions cròniques, amb la Sra. Anna Roig com a docent.

Per al proper mes de desembre hi ha previstos dos seminaris on s’abordaran els plans de cures de la COVID-19 i els plans de cures relacionats amb la MPOC.

Paral·lelament al curs, aquest mes de novembre s’ha implantat el Projecte ARES a l’EAP Terra Alta i ja són 5 els equips que hi treballen.

El projecte ARES-AP es va implantar a l’ICS Terres de l’Ebre al juny de 2019 i ha implicat la introducció del llenguatge infermer ATIC a l’atenció primària, la construcció de nous plans estandarditzats de cures i l’harmonització d’aquests plans de cures per al seu ús en la pràctica.

Els objectius d’aquest programa són:

  • Garantir la prestació de cures amb evidència i rigor científic.
  • Garantir l’actualització contínua dels estàndards, basant-se en l’evidència científica.
  • Minimitzar la variabilitat de la pràctica infermera.
  • Garantir l’equitat i la seguretat en l’atenció a la població atesa.
  • Millorar i facilitar la representació de les cures per part de professionals d’infermeria.
  • Incrementar el coneixement dels professionals i ajudar-los en la presa de decisions.

Entrevista al Dr. Carlos López i a Fernando Muiño

El Dr. Carlos López, responsable territorial de recerca de l’ICS Terres de l’Ebre i Fernando Muiño, director general de Remsa, entrevistats al programa Fem Salut de Canal Terres de l’Ebre per parlar del Projecte Emma per a la investigació del càncer de mama a les Terres de l’Ebre i de la col·laboració de l’Empresa Remsa al projecte.

Fem salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.