Balanç positiu de les accions dinamitzades per l’ICS Terres de l’Ebre per a promoure el català entre els seus professionals

A l’ICS Terres de l’Ebre es porten a terme diverses accions de foment de la llengua catalana contemplades en el pla aprovat per la Gerència territorial el setembre del 2023 amb l’objectiu d’assessorar, promoure la formació lingüística i dinamitzar l’ús del català entre l’equip de professionals.

En el marc del pla, fa unes setmanes s’ha posat en marxa el programa de Voluntariat per la llengua (VXL) amb la participació d’una vintena de professionals del territori; un programa per a persones interessades a practicar el català a través de la conversa, impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura amb el suport de l’ICS i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Precisament, fins al 30 de juny, es pot visitar al CAP Baix Ebre l’exposició “Quan parles fas màgia”, que promou aquestes parelles lingüístiques, després d’haver-se exposat a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i al CAP El Temple. A més, en els pròxims mesos està previst que l’exposició visite el CAP d’Amposta i el de la Ràpita.

Una altra línia de treball de la Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre és l’acolliment lingüístic a professionals, s’han organitzat sessions d’acollida lingüística per a residents i sanitaris provinents de diferents territoris, com a complement del curs d’Acolliment lingüístic en línia promogut pel Departament de Salut. En aquesta mateixa línia, al llarg de l’any s’organitzen diferents sessions de sensibilització lingüística en format presencial i en línia, promogudes pel Departament de Salut amb el suport l’ICS Terres de l’Ebre amb l’objectiu de fomentar bones pràctiques d’atenció a les persones usuàries, especialment en relació amb els seus drets lingüístics.

A més, una seixantena de treballadors de l’ICS Terres de l’Ebre han iniciat la formació “Prescriu-te al català” per a millorar el seu nivell de competència lingüística i la qualitat assistencial. Durant nou mesos, i fins al novembre de 2024, 61 professionals del territori participen en aquest curs, que inclou tres nivells gratuïts i en línia, amb continguts específicament dissenyats per a l’àmbit sanitari i social. Aquesta iniciativa compta amb l’impuls del Departament de Salut i la col·laboració del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC) del Departament d’Empresa i Treball, el Departament de Cultura i el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL).En finalitzar el curs, els professionals rebran un certificat d’aprofitament i podran optar a un examen convocat pel Departament de Salut, que els permetrà obtenir una titulació oficial equivalent a les de la Secretaria de Política Lingüística. A més, “Prescriu-te català” ofereix un itinerari formatiu de tres anys que inclou els cursos B1, B2 i C1.

Pablo Concha, adjunt de Medicina Intensiva i Cap d’Estudis de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, destaca que és important poder aprendre el català en el context sanitari: “Aquestes formacions són essencials per a garantir una atenció sanitària de qualitat, que pot dependre del nivell de comprensió entre professional i pacient. El català és una eina fonamental per comunicar-nos amb les persones ateses i oferir-los un servei proper i eficaç”.

Entre les accions que inclou el Pla de foment del català també s’inclou la correcció de documents i la supervisió de la retolació, l’atenció a la ciutadania pel que fa a drets lingüístics, la difusió de recursos lingüístics i dels diferents cursos de català, entre d’altres.


Imatge: Departament de Salut.

Salut posa en marxa la campanya “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs

El Departament de Salut ha engegat la campanya “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment, en persones que prenen 10 o més medicaments de manera simultània, i que presenten criteris de fragilitat (per condicions pròpies del malalt ja siguin clíniques o socials, o condicions de l’entorn)

La primera acció de la campanya se centra en reduir l’ús inadequat dels fàrmacs antiulcerosos, com són els inhibidors de la bomba de protons, fàrmacs que redueixen la quantitat d’àcid a l’estómac i que es fan servir en diferents malalties digestives, -com el reflux gastroesofàgic, la úlcera gastoduodenal o l’hèrnia hiatal-.L’omeprazole, l’esomeprazole, el lansoprazole, el pantoprazole o el rabeprazole pertanyen a aquest grup de fàrmacs.

També és freqüent el seu ús en pacients sense malaltia intestinal per prevenir les complicacions per la presa d’altres medicaments, com són les hemorràgies provocades pel consum d’antiinflamatoris, com ara l’aspirina o l’ibuprofèn i per aquest motiu són popularment coneguts com a “protectors gàstrics”. “Aquesta terminologia promou la sensació de falsa seguretat, donant la impressió equivocada que es tracta no només d’un medicament innocu sinó que el seu consum és sempre positiu”, explica la responsable de la Direcció de Farmàcia de l’Institut Català de la Salut, Anna Bonet.

Pel que fa al consum d’inhibidors de la bomba de protons, la situació és diferent si comparem Catalunya amb la resta de l’Estat. En aquest sentit a l’Estat espanyol, aquest consum ha augmentat un 16% del 2010 al 2022 (de 117 DHD[1] al 2010 a 138 DHD al 2022) i és, des de fa més d’una dècada, el país de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb més consum. I si ens fixem en els darrers 5 anys, la tendència ha augmentat de manera exponencial en comparació amb l’última dècada.

A Catalunya, les dades del consum d’antiulcerosos són una mica inferiors a les dades de l’Estat Espanyol i mostren una estabilització els darrers 5 anys del 2018 al 2023 al voltant de 120 DHD. Tot i així, són valors molt per sobre d’altres països europeus com Suècia amb 85 DHD, França amb 90 DHD o Itàlia amb 84 DHD i cal continuar treballant amb l’adequació del seu ús.

I a més, a l’any 2023, un de cada sis pacients polimedicats i fràgils que estava en tractament amb un inhibidor de la bomba de protons el prenia per a una indicació que calia revisar. D’aquí la importància d’aquesta campanya que ara el Departament posa en marxa.

És important remarcar que no totes les persones que es tracten amb antiinflamatoris necessiten prendre aquests medicaments, sinó només les persones que presenten factors de risc associat, com les que hagin tingut una hemorràgia digestiva prèvia, que tinguin una edat superior a 65 anys o que estiguin en tractament amb altres medicaments irritants de la mucosa de l’estómac.

Els inhibidors de la bomba de protons són medicaments ben tolerats si es prenen durant poc temps. Tot i així, l’ús continuat pot provocar efectes adversos poc freqüents, però importants, com per exemple, osteoporosi i fractura òssia, infeccions digestives i pulmonars, inflamació del ronyó, malabsorció de vitamina B12 i disminució del magnesi a la sang.

Una polimedicació inadequada és la presa de 5 o més medicaments i els riscos associats a prendre’ls, com els esdeveniments adversos, són superiors als beneficis esperats.

El Pla de salut de Catalunya 2021-2025 identifica diferents reptes de salut entre ells la cronicitat, complexitat i fragilitat i per altra la medicalització de la vida quotidiana.

Actualment, el nombre de pacients polimedicats que reben 10 o més medicaments simultanis a Catalunya és aproximadament de més de 315.000 persones i representa un 8,9% dels usuaris amb almenys una prescripció crònica.

Un dels patrons de pacient polimedicat més freqüent és el de persona gran, amb comorbiditat acusada, on cada malaltia necessita un o diversos medicaments. Tanmateix, és rellevant posar el focus en el pacient polimedicat fràgil, per evitar els riscos greus de la polimedicació.

La revisió de la medicació en pacients polimedicats permet examinar-la de forma estructurada i crítica, per tal d’arribar a un acord amb ells sobre el seu tractament, optimitzar l’efecte de la medicació, minimitzar el número de problemes associats a la presa de fàrmacs i reduir el malbaratament.

La reducció de la polimedicació inadequada mostra el compromís de Salut amb el pacte mundial de l’ONU per al Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) i és una línia de treball estratègica integrada en el Model de cronicitat i fragilitat del Departament de Salut.

La campanya s’estendrà a altres fàrmacs

Aquesta és la primera de diverses accions que s’emmarquen en la campanya “Pastilles, només les necessàries” i més endavant es focalitzarà en reduir l’ús inadequat d’altres fàrmacs com els antidiabètics no insulínics, els hipolipemiants, els antiespasmòdics urinaris i els anticolinèrgics.

Més informació a Canal Salut.

[1] DHD és la dosi diària definida per cada 1.000 habitants i dia. És a dir, 133 DHD significa que per cada 1.000 habitants, n’hi ha 133 a l’Estat espanyol que consumeixen diàriament un inhibidors de la bomba de protons a la dosi més habitual.

Nous grups psicoeducatius d’ansietat i depressió lleu a la Ràpita i Alcanar: inscripcions obertes!

La setmana vinent, l’Equip d’Atenció Primària de la Ràpita Alcanar posarà en marxa dos nous grups psicoeducatius adreçats a persones adultes amb ansietat i depressió lleu. Aquesta activitat grupal té com a objectiu reduir la simptomatologia ansiosa i millorar la qualitat de vida i el benestar emocional dels participants.

A partir de l’1 de juliol, les sessions del primer grup es duran a terme a la Casa del Mar de la Ràpita tots els dilluns de 9:30 a 11 h. Aquest grup oferirà vuit sessions, els dies 1, 8, 15, 22 i 29 de juliol, i 2, 9 i 16 de setembre.

El segon grup iniciarà les activitats el 2 de juliol al Casal Cívic d’Alcanar, també amb una durada de vuit sessions. Les sessions tindran lloc cada dimarts de 9:30 a 11 h, els dies 2, 9, 16, 23 i 30 de juliol, i 3, 10 i 17 de setembre.

Els grups seran dirigits per Cynthia Del Pino Gil, referent de benestar emocional comunitari del CAP La Ràpita. Les persones interessades a obtenir més informació o a inscriure’s poden contactar amb el seu equip de professionals de referència del CAP La Ràpita o enviar un correu electrònic a cdelpino.ebre.ics@gencat.cat.

“Aquesta activitat grupal pretén oferir eines i estratègies per a gestionar millor l’ansietat i la depressió lleu, fomentant així un espai de suport i creixement personal per a totes les persones participants”, comenta Cynthia del Pino.

 

 

Dos nous grups de benestar emocional per a adolescents a la Ràpita i Alcanar aquest estiu. Inscripcions obertes!

La setmana vinent, l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de la Ràpita Alcanar donarà el tret de sortida a dos nous grups de benestar emocional adreçats a adolescents. Aquests grups, destinats a joves de 12 a 18 anys, tindran lloc a la Ràpita i Alcanar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional dels participants a través de l’adquisició de seguretat, confiança i autoestima per a una millor gestió emocional.

El primer grup es reunirà els dilluns i dimecres d’11 a 12:30 h, des de l’1 fins al 24 de juliol, sumant un total de 8 sessions. El segon grup tindrà lloc al Casal Cívic Alcanar els dimarts i dijous d’11 a 12:30 h, del 2 al 30 de juliol, també amb 8 sessions programades.

Aquestes activitats seran conduïdes per Cynthia Del Pino Gil, referent de benestar emocional comunitari del CAP Alcanar, qui guiarà els adolescents en un procés d’aprenentatge i creixement personal.

Els objectius generals dels grups són millorar la qualitat de vida i el benestar emocional dels joves mitjançant l’adquisició de seguretat, confiança i autoestima. A més, es treballarà per a facilitar la identificació i l’expressió emocional, naturalitzar les emocions, identificar els desencadenants emocionals, promoure l’acceptació i reforçar les habilitats socials. També s’ensenyaran recursos per a la gestió emocional, tècniques de relaxació i es fomentarà la vinculació dels participants amb actius de salut i xarxes comunitàries.

Per a més informació i inscripcions, els interessats poden contactar amb Cynthia Del Pino Gil a través del correu electrònic cdelpino.ebre.ics@gencat.cat.

“Aquests grups ofereixen una oportunitat als adolescents de la Ràpita i Alcanar de potenciar habilitats emocionals crucials i crear vincles amb altres joves en un entorn segur i de suport. Us hi esperem a tots i totes”, comenta Cynthia del Pino.

La Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta visibilitza la seua tasca en el Dia Mundial de l’ELA

Avui, 21 de juny, se celebra el Dia Mundial de l’ELA, una jornada promoguda per l’Aliança Internacional d’Associacions d’ELA/MNM. La Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ofereix atenció especialitzada i coordinada als pacients del nostre territori des del febrer de 2020. L’equip de professionals de la unitat s’adhereixen a la campanya “FES UN GEST PER L’ELA” de la Fundació Miquel Valls per a visibilitzar aquesta malaltia i el suport a malalts i familiars.

Aquesta Unitat, integrada per professionals dels serveis de Neurologia, Pneumologia, Endocrinologia i Nutrició, Rehabilitació, Logopèdia, Neuropsicologia i Treball social, compta també amb el suport de la infermera Gestora de Casos. La seua tasca es complementa amb la coordinació amb els serveis socials i sanitaris de referència del territori, amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial entre els diferents nivells d’atenció.

L’objectiu principal de la Unitat és apropar l’atenció que els pacients d’ELA necessiten al territori per evitar desplaçaments innecessaris i adaptant-la a les seues necessitats des d’una perspectiva d’atenció integrada social i sanitària. Aquesta aproximació permet a les persones ateses rebre una atenció més personalitzada i eficaç i millorar la seua qualitat de vida.

El 21 de juny, que coincideix amb el solstici d’estiu, té l’objectiu de sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia i conscienciar sobre l’impacte que té en la vida de les persones afectades. També es busca fomentar la investigació sobre les causes, el tractament i la cura de l’ELA.

L’ELA, o esclerosi lateral amiotròfica, és una malaltia que provoca la degeneració progressiva de les neurones motores, encarregades de controlar el moviment de la musculatura voluntària. A mesura que aquestes neurones deixen de funcionar i moren, els pacients experimenten debilitat i atròfia muscular. Aquesta situació implica afrontar canvis profunds en tots els aspectes de la vida, incloent-hi l’aparició de símptomes d’ansietat i una creixent dependència, que poden provocar sentiments d’inutilitat, frustració i por de convertir-se en una càrrega per als altres.

Des de la Unitat multidisciplinària d’ELA de l’HTVC, es vol aprofitar aquest dia per a reafirmar el seu compromís amb els pacients i les seues famílies, treballant per oferir-los la millor atenció i contribuir al seu benestar i confort.

Balanç positiu de la primera formació en ecografia clínica per a Infermeria d’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre

Aquesta setmana ha finalitzat amb èxit la primera edició del curs d’ecografia per a Infermeria d’Atenció Primària i Comunitària (APiC) a Terres de l’Ebre, organitzat per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària amb el suport del Ministeri de Sanitat. El curs ha tingut una durada de 20 hores i ha comptat amb la participació de 23 infermeres i infermers del territori.

Aquesta formació, duta a terme al Cap Baix Ebre, permetrà els professionals d’Infermeria  detectar situacions clíniques que requerisquen un estudi ecogràfic i, a la vegada, representa un pas ferm en l’aplicació de l’ecografia clínica com a tècnica de suport en l’Atenció Primària.

Amb una durada de 20 hores, el curs ha tingut sessions teoricopràctiques, amb grups reduïts de cinc alumnes, per tal de fomentar una formació més personalitzada. Sota la supervisió de professors experts del grup ecoAP de CAMFiC, els professionals han après a utilitzar adequadament els ecògrafs i a interpretar els resultats amb precisió. També s’ha comptat amb el suport de la vocalia territorial de CAMFiC i la Direcció d’Atenció Primària de Terres de l’Ebre.

El temari ha inclòs la realització d’ecografies clíniques per a orientar i seguir l’evolució de les persones ateses; l’exploració de l’arbre vascular de les extremitats per tècniques com la inserció de catèters perifèrics i l’extracció de sang; el seguiment del risc cardiovascular amb la valoració de la caròtida, aorta abdominal i artèries de les extremitats inferiors; la valoració de la bufeta urinària per descartar retencions agudes d’orina; l’exploració de lesions de parts toves i fractures, així com l’ús de l’ecografia pulmonar com a eina complementària en l’exploració clínica dels pacients.

 

“Aquesta formació aporta valor a l’exercici de l’APiC, actualment dotada d’ecògrafs a la majoria dels centres, atès que permet augmentar millorar l’atenció als pacients, prioritzar la  derivació de patologies greus i agilitzar la sol·licitud de proves. El novembre del 2023, 32 metges d’Atenció Primària també es van formar en ecografia abdominal”, explica Ester Gavaldà, directora d’Atenció Primària de l’ICS Terres de l’Ebre.

D’aquesta manera, Atenció Primària de les Terres de l’Ebre reforça la seua capacitat diagnòstica i contribueix a l’objectiu del Pla de salut de Catalunya 2021-2025 de la Direcció Estratègica d’Atenció Primària i Comunitària de promoure la incorporació de l’ecografia a l’atenció primària per a millorar l’eficiència del sistema i la satisfacció dels pacients.

 

Salut impulsa una unitat pionera per tractar població adulta amb trastorns de la conducta alimentària d’alta complexitat i llarga durada

El Departament de Salut ha impulsat la primera unitat per tractarpoblació adulta amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada, ubicada a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries a Martorell. Es tracta d’una iniciativa que ofereix un model innovador d’atenció a la cronicitat i que s’emmarca en el pla de xoc per millorar l’atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, que s’han vist agreujats els darrers anys i especialment després de la pandèmia. La unitat es va posar en marxa el passat mes de desembre.

Aquest recurs assistencial dona servei a tot Catalunya i és gestionat de manera conjunta per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l’Hospital Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la seva direcció assistencial i científica. Es diferencia de les unitats de TCA (UTCA) pel fet d’oferir a persones adultes amb TCA una hospitalització de mitjana estada (de 3 a 4 mesos).

Els i les pacients de la nova unitat pateixen el trastorn des de fa més de deu anys i han exhaurit altres unitats o dispositius de trastorns alimentaris previs. D’aquesta manera, oferim una nova esperança de recuperació a persones que pràcticament ja l’havien perduda del tot”, explica el doctor Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Fernández-Aranda és l’encarregat de dirigir l’Àrea de TCA Bellvitge-Sagrat Cor, on s’emmarca la nova unitat.

La cooperació entre la UTCA de l’Hospital Universitari de Bellvitge i els serveis de salut mental de l’Hospital de Sagrat Cor es va formalitzar el 2019 amb un conveni estratègic.

Aquest precedent de treball conjunt, juntament amb el suport del Departament de Salut i el nou edifici assistencial, ha fet possible aquesta aliança per desenvolupar un projecte assistencial conjunt”, destaca el doctor Carles Franquelo-Cruz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. La finalitat és que aquest dispositiu sigui un centre de referència en tractament, docència i recerca de TCA de llarga evolució i gravetat.

Un abordatge integral amb especial atenció als factors psicosocials

A més d’un abordatge intensiu, es tracta la patologia nuclear i els factors psicosocials associats. La doctora Nuria Jaurrieta-Guarner, coordinadora de la unitat, destaca que el tractament inclou diferents àrees de la persona, més enllà dels aspectes d’alimentació/pes.

Així, a més de la recuperació de pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi. S’estableixen objectius i es crea un pla personalitzat, amb tècniques d’empoderament personal, teràpia familiar, grups de mindfulness, regulació emocional, imatge corporal, rehabilitació cognitiva, habilitats socials, reestructuració cognitiva, autoconeixement personal, ergoteràpia, tallers psicoeducatius, d’autocura i d’oci”, segons la coordinadora. La darrera fase flexibilitza l’ingrés i vincula els pacients amb la UTCA de referència i recursos comunitaris.

La unitat compta amb un equip multidisciplinari integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psicologia i psiquiatria. També disposa del suport de metge internista i nutricionista, així com l’assessorament de les unitats altament especialitzades d’Endocrinologia i Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge.

A fi d’afavorir la vinculació de la persona amb els recursos comunitaris, aquest dispositiu es coordina amb la xarxa d’UTCA existents a tot Catalunya, garantint la continuïtat assistencial a l’ingrés, durant el tractament i al procés de transició a l’alta i el seu retorn a la UTCA.

La Unitat s’ubica a la primera planta del nou edifici assistencial de l’Hospital Sagrat Cor a Martorell i consta, actualment, de 10 habitacions dobles i 10 d’individuals. També compta amb un jardí, que s’utilitza per a diferents activitats grupals i d’oci; una sala polivalent-menjador i sales d’activitats i teràpies, per exemple, una sala de relaxació equipada amb llums, so i pufs per proporcionar un ambient tranquil, on cada matí es fa una sessió de mindfulness, entre altres espais.

El 40 % de les persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen

La cronicitat és el gran repte en TCA actualment; més rellevant fins i tot que la gravetat simptomatològica és la durada del trastorn alimentari”, segons explica Fernández-Aranda.

Segons l’expert en TCA, avui dia, les unitats que ofereixen un ingrés a un hospital d’aguts per aquesta tipologia de pacients ho fan compartint el mateix espai amb altres pacients psiquiàtrics. “El fet que les persones usuàries del nou dispositiu tinguin el mateix trastorn mental afavoreix la seva recuperació”, destaca. “Això fa que sigui un recurs únic a l’Estat i innovador en l’àmbit internacional”, afegeix.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalanes i catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s’ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves.

En termes generals, l’anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. El Dr. Fernández-Aranda destaca que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació de la malaltia en aquests casos.Actualment, a les unitats d’adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l’etapa infantojuvenil , i un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.

Arrenca al territori un macroprojecte d’àmbit estatal que estudiarà per què emmalalteix la població i impulsarà la medicina de precisió, amb la col·laboració de l’ICS Terres de l’Ebre

· L’estudi Cohort IMPaCT, impulsat per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del seu Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), farà un seguiment durant vint anys de la salut i l’estil de vida de 200.000 persones de tot l’Estat, 4.000 dels quals de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja

· A Catalunya, l’estudi, que està coordinat per l’IDIAPJGol, en col·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’ICS, es durà a terme en sis territoris i farà el seguiment de 24.000 persones

· La col·laboració de la ciutadania en aquest estudi és essencial per millorar la seva salut i la de les generacions futures: “Si et truquen, vine!”

Aquesta setmana s’inicia a les Terres de l’Ebre el macroestudi Cohort IMPaCT, un projecte d’àmbit estatal a través del qual es vol comprendre millor l’origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les, aplicant tècniques de medicina personalitzada i de precisió. Per aconseguir-ho, durant els propers vint anys es durà a terme un exhaustiu estudi de salut en una mostra representativa de la població. A les Terres de l’Ebre, aquesta mostra inclourà 4.000 persones, al conjunt de Catalunya, 24.000, i a tot l’Estat, 200.000.

A Catalunya, l’estudi està coordinat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), en col·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre (ICS).

A les Terres de l’Ebre, l’estudi abastarà una àrea poblada per 37.201 persones que viuen als municipis de Deltebre (11.834 habitants), l’Ametlla de Mar (7.330), l’Aldea (4.487), l’Ampolla (3.631), Camarles (3.365) i el Perelló (2.913), a la comarca del Baix Ebre, i Sant Jaume d’Enveja (3.641), al Montsià. D’aquesta població se seleccionarà una mostra representativa de 4.000 persones.

Aquesta és la segona zona de Catalunya on es durà a terme aquest estudi, després de l’àrea del Baix Francolí, al Camp de Tarragona.

Properament, IMPaCT es desplegarà al Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles), el Bages (Manresa), el Segrià (Lleida) i el Barcelonès (l’Hospitalet de Llobregat).

La mostra de l’estudi inclou persones d’entre 16 i 79 anys a qui des del centre d’atenció primària (CAP) des d’on es coordina la investigació se’ls trucarà per demanar-los si hi volen participar. El seguiment dels participants es farà recopilant informació sobre el seus hàbits de vida i el seu estat de salut, a través de la realització de qüestionaris, exploracions físiques i proves fisiològiques i de l’anàlisi de biomarcadors, que es duran a terme al mateix CAP.

Si et truquen, vine!

Per garantir l’èxit del projecte, és essencial que les persones a qui se’ls convidi a participar accedeixin a col·laborar-hi.

En aquest sentit, Josep Basora Gallisà, director de l’IDIAPJGol i investigador principal de l’estudi a Catalunya, destaca que “la col·laboració de la ciutadania en aquest projecte és essencial i per això és clau que comprenguin el seu potencial, que repercutirà en la millora de la salut de tota la població.”

La directora de sector de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre del Servei Català de la Salut, Jorgina Lucas, afegeix que “aquest és un dels estudis més ambiciosos que s’han fet mai, que permetrà millorar de manera espectacular la prevenció de les malalties i poder oferir a la ciutadania una atenció a la salut personalitzada.”

Un gran salt cap a la medicina de precisió

El projecte està impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, a través del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i té com a objectiu crear una gran cohort poblacional de 200.000 persones en l’àmbit de tot l’Estat espanyol. “Volem conèixer quin rol tenen els hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l’origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, detalla Marina Esquerrà Parés, investigadora de l’IDIAPJGol i coordinadora de l’estudi a Catalunya.

Per prevenir l’aparició d’una malaltia cal conèixer bé quins factors la causen. El fet de disposar d’informació sobre un gran nombre de persones i seguir-les en el temps permetrà predir en un futur els riscos d’emmalaltir que té cada persona. Els avenços en l’àmbit de la genòmica i les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten aquest abordatge personalitzat.

Macroestudis poblacionals com el Cohort IMPaCT s’han dut a terme en altres països, com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units d’Amèrica. Aquestes cohorts recullen mostres biològiques, informació epidemiològica, que inclou factors socials i econòmics, i constitueixen l’eina bàsica per avançar en la prevenció personalitzada. Així, la Cohort IMPaCT permetrà a l’Estat espanyol fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió.

Dades de gran valor per a la comunitat científica

Les dades que es recopilin dels participants estaran disponibles per desenvolupar altres projectes científics d’interès per a la societat. “La Cohort IMPaCT permetrà a la comunitat científica conèixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l’edat, les lesions i la discapacitat”, explica Beatriz Pérez-Gómez, investigadora del Centro Nacional de Epidemiología (CNE) i del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

La possibilitat de disposar d’un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clíniques, genètiques, epidemiològiques i d’hàbits de vida, permetrà construir models predictius de les malalties, identificar desigualtats en salut, monitoritzar indicadors clau i avaluar l’impacte de les polítiques sanitàries.

Estudis de cohorts

Les cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de persones representatives de la població, que recullen dades exhaustives de cada participant al llarg dels anys. La creació de la Cohort IMPaCT és un esforç compartit amb els serveis de salut de tot l’Estat i l’Institut Nacional d’Estadística. Hi col·laboren 21 institucions, que inclouen CAPs, hospitals i centres de recerca. La coordinació científica es du a terme des del CIBER i compta amb l’assessorament i la participació de nombrosos investigadors i professionals de la salut del país.

L’estudi es durà a terme en un total de cinquanta àrees de salut (centres IMPaCT) repartits per tot Espanya, sis dels quals a Catalunya, des dels quals es contactarà i monitoritzarà els participants. El projecte es va iniciar el mes de març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. A continuació, l’estudi s’ha anat desplegant progressivament en altres centres de les diferents comunitats autònomes.

Sobre l’IDIAPJGol

L’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) és el centre de referència per a l’estudi i la promoció de la salut al primer nivell assistencial a Catalunya. Amb prop de 1.400 investigadors i investigadores, l’IDIAP treballa per impulsar i desenvolupar la innovació, la formació i la investigació clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris a l’àmbit de l’Atenció Primària, per tal de millorar el sistema sanitari i la salut de les persones.

L’IDIAPJGol compta amb unitats de suport a la investigació (USR) distribuïdes per tot Catalunya, que coordinen els grups de recerca i els projectes a cada territori, ajudant els professionals de l’Atenció Primària en el seu vessant investigador.

Sobre el Consorci CIBER

El Consorci CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) depèn de l’Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Té com a objectiu impulsar la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es du a terme al Sistema Nacional de Salut i al Sistema de Ciència i Tecnologia. Compta amb més de 500 grups de recerca en més de cent institucions consorciades a l’Estat espanyol.

El Servei d’Anatomia Patològica de l’HTVC obté la Certificació ISO 15189:2023 que garanteix la qualitat diagnòstica en patologia ginecològica

El Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha rebut l’acreditació UNE-EN ISO 15189:2013, atorgada per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). Aquesta distinció s’ha concedit específicament en l’àrea del diagnòstic de la patologia ginecològica, que inclou biòpsies, citologies i tècniques complementàries com la histoquímica, la immunohistoquímica i la determinació molecular del virus del papil·loma humà (VPH).

L’obtenció de l’ISO 15189:2023 representa un salt qualitatiu significatiu respecte a les certificacions ISO anteriors. Aquesta nova acreditació garanteix que els diagnòstics es realitzen dins uns estàndards rigorosos de qualitat, augmentant la fiabilitat i la precisió dels resultats.

A Catalunya, només quatre hospitals han aconseguit aquesta acreditació en alguna part del diagnòstic anatomopatològic. A més de l’HTVC en l’àrea de patologia ginecològica, els altres hospitals acreditats són l’Hospital de Bellvitge, el Parc Taulí, també en patologia ginecològica, i l’Hospital de Sant Pau, que ha obtingut l’acreditació en el diagnòstic de tumors ossis i de parts toves.

Neus Rodríguez, directora mèdica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, declara: “Aquest reconeixement posa en valor el compromís del Servei d’Anatomia Patològica de l’HTVC amb l’excel·lència i la qualitat diagnòstica, assegurant la millor atenció possible als pacients”.

La Fundació Barça col·labora amb l’HTVC per apropar els infants hospitalitzats a les instal·lacions del club

Aquesta setmana s’ha fet la primera connexió a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) amb els robots Pol i Joyce, una iniciativa impulsada per la Fundació FC Barcelona (Fundació Barça) en el marc del seu programa de Benestar Emocional Pediàtric que té com a objectiu generar experiències positives per a millorar el benestar emocional dels infants i adolescents en situació de malaltia.

Dos infants ingressats a l’HTVC, Ilargi i Pau, han tingut l’oportunitat de visitar virtualment les instal·lacions del Barça gràcies al robot Pol, que els ha donat explicacions en directe. Ilargi és molt barcelonista, la seua mare cus l’escut del Barça a gairebé tots els seus jerseis, per això ha estat especialment emocionada amb la visita virtual. Pau, també seguidor del Barça, igualment ha viscut una experiència única.

Neus Rodríguez, directora mèdica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, es mostra satisfeta per la iniciativa: “Aquest projecte permet als pacients pediàtrics gaudir d’experiències positives i enriquidores durant el seu ingrés. Agraïm a la Fundació Barça per aquesta col·laboració que tant beneficia als nostres xiquets i xiquetes”.

Estrella Martínez, directora d’Infermeria de l’HTVC, posa en valor la suma d’esforços per a promoure la humanització: “A l’HTVC treballem constantment, a través de diferents accions, per a fer que l’estada hospitalària dels nostres pacients siga el més agradable possible. Iniciatives com la dels robots Pol i Joyce són fonamentals per a la humanització de l’atenció sanitària i aporten moments de pau i alegria en els infants ingressats davant la incertesa que suposa una estada hospitalària”.

 

Des de fa més de 10 anys, la Fundació Barça duu a terme el projecte Robots, en col·laboració amb hospitals de referència pediàtrica de Catalunya i fundacions que treballen per a la millora de la salut física, mental i social. Aquest projecte permet que, mitjançant l’ús d’un robot amb connexions d’àudio i vídeo, infants que no tenen possibilitat de desplaçar-se puguen interactuar amb altres persones i vivenciar l’experiència Barça.

El robot Pol permet als infants accedir virtualment a les instal·lacions del Club, el Museu del Barça i fer trobades amb els jugadors del primer equip de futbol masculí. Per altra banda, la robot Joyce, “el nou fitxatge” de l’equip femení, ofereix la possibilitat de gaudir d’un tour per la Ciutat Esportiva Joan Gamper i interaccionar amb les jugadores del primer equip de futbol femení.

Aquesta primera connexió s’emmarca en el conjunt d’accions que promou la Fundació Barça per a fomentar la humanització del centre i el benestar dels infants hospitalitzats a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.