La Comissió de Gènere i Salut de l’Atenció Primària de l’ICS està creada per professionals expertes en perspectiva de gènere amb perfils diversos (infermeres, llevadores, metgesses, treballadores socials, etc.) i que desenvolupen la seva feina dins de l’àmbit de l’Atenció Primària.
La funció d’aquest òrgan és contribuir i promoure una atenció sanitària amb perspectiva de gènere i feminista, equitativa i de qualitat, a l’Atenció Primària. Per fer-ho, la comissió es proposa desenvolupar accions i iniciatives en els àmbits de l’assistència; la formació, docència i transmissió de coneixement; i la recerca, així com treballar per millorar l’organització i els recursos dels centres per fer-los més accessibles i equitatius.
Per assolir aquests objectius la comissió considera fonamental treballar en xarxa i de forma coordinada i col·laborativa amb altres institucions i organismes de l’àmbit de la salut, amb les comissions de Gènere de l’àmbit hospitalari i amb altres entitats i col·lectius afins als seus objectius.
En salut, el gènere és clau
La campanya, que porta per títol “En salut, el gènere és clau”, inclou diverses píndoles explicatives amb informació d’interès per al personal de la institució que els permetrà reflexionar i incorporar la visió de gènere en la seva pràctica diària.
Sabies que les dones de la teva àrea bàsica de salut (ABS) viuen més anys que els homes, però amb una qualitat de vida pitjor? T’has plantejat mai per què? Revises les dades de salut de la teva població amb perspectiva de gènere?
Segons dades de l’OMS de 2021, l’esperança de vida a escala mundial és més alta en les dones (1). A Catalunya, segons dades de l’ESCA, el 2021 l’esperança de vida era de 86,3 anys en les dones i de 80,7 anys en els homes (2). Tanmateix, les dones arriben a la vellesa amb més problemes de salut, un major grau de discapacitat i una pitjor salut mental. Aquesta discrepància aparentment paradoxal entre l’esperança de vida i l’estat de salut en funció del gènere s’anomena “paradoxa del gènere en salut”.
Més enllà de les característiques biològiques i fisiològiques d’homes i dones, aquestes diferències s’expliquen pels condicionants de gènere i per les desigualtats d’oportunitats per assolir una bona salut (3). La pressió per encaixar en els estàndards de la masculinitat predominant exposa els homes a conductes i factors de risc de mortalitat prematura (accidents de trànsit i laborals, suïcidis, consum de substàncies tòxiques, etc.) i al menor seguiment d’hàbits i pràctiques d’autocura. Per altra banda, les dones estan sotmeses a rols, estereotips i normes de gènere que impacten negativament en la seva salut i qualitat de vida (més càrrega de treballs de la llar i de les cures, major precarietat laboral i socioeconòmica, menor presència en espais de decisió, discriminacions i violències masclistes, etc.).
Al mateix temps, aquestes diferències en l’estat de salut són determinades per altres factors, com per exemple l’edat, la classe social, la migració, el nivell d’estudis, el territori i altres eixos d’iniquitat.
Si vols saber com impacta el sexe i el gènere en la salut de la població que atens al CAP i si, amb el teu equip, voleu fer un diagnòstic de salut amb aquesta perspectiva, al SISAP-ECAP podreu trobar dades interessants sobre aquest tema.
· Referències
1. World Health Organization (OMS). (2021). Gender and Health Overview. Disponible a: Gender and health (who.int)
2. Mompart Penina A, Planella Lleopart A. Informe de salut de Catalunya 2021. Barcelona: Direcció General de Planificació en Salut; 2023. Disponible a: Informe de salut de Catalunya, 2021 (gencat.cat)
3. Bacigalupe, A. (2019) Género y Salud. OSEKI Osasun eskubidearen aldeko ekimena-Iniciativa por el derecho a la salud. Disponible a: https://www.oseki.eus/areas/desigualdades-sociales-en-salud/
