A partir del mes de març, el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte s’articularà a través de les farmàcies de les Terres de l’Ebre

  • El cribratge de càncer de còlon i recte, que fins ara a les Terres de l’Ebre es feia a través dels Centres d’Atenció Primària (CAP), s’articularà a partir del mes de març a través de farmàcies col·laboradores
  • El Programa, que a les Terres de l’Ebre es va iniciar l’any 2012, té com a objectiu reduir la mortalitat per càncer de còlon i també disminuir el risc de patir-lo
  • Els usuaris rebran una carta d’invitació per a participar en el programa i es podran dirigir a les farmàcies col·laboradores per tal de recollir el kit de recollida de mostra

El Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte a les Terres de l’Ebre, que es va iniciar l’any 2012, s’articularà a partir del mes de març de 2023 a través de les farmàcies de les Terres de l’Ebre, gràcies a la col·laboració conjunta del Departament de Salut, el Pla Director d’Oncologia, l’oficina de cribratge de càncer colorectal de Salut Sant Joan-Baix Camp i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT).

Fins ara, i des del 2012, el cribratge al territori es feia a través dels Centres d’Atenció Primària (CAP), una situació que canvia a partir del mes de març i en la que els usuaris s’hauran de dirigir a les farmàcies col·laboradores amb el programa amb la carta d’invitació a participar-ne.

Aquest model de Programa començarà a desenvolupar-se a les farmàcies col·laboradores que pertanyen a la zona corresponent a l’Àrea Bàsica de Salut Tortosa Est. Tot seguit s’incorporarà l’Àrea Bàsica de Salut Tortosa Oest i progressivament s’aniran afegint noves zones fins a abastar tota la Regió Sanitària Terres Ebre.

A través del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte es convida a tots els homes i dones entre 50 i 69 anys a fer-se, cada dos anys, una senzilla prova a casa per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang que no es veuen a simple vista. Es tracta d’una prova que no només permet detectar la malaltia en fase precoç sinó també reduir el risc de patir-la detectant els pòlips o lesions amb potencial de malignitzar.

El càncer de còlon i recte és una malaltia amb un impacte elevat a Catalunya, tant per la incidència de nous casos com per la mortalitat que ocasiona. L’evidència científica ha demostrat que la detecció precoç d’aquest càncer mitjançant aquesta prova augmenta les possibilitats de curació i disminueix la mortalitat almenys en un 16% en els participants en el Programa.

El Programa té com a objectiu reduir la mortalitat per càncer de còlon i també disminuir el risc de patir-lo. Durant aquests anys els professionals de l’Atenció Primària de Salut han estat els que han vehiculat la participació amb molt bons resultats. Des de la Regió Sanitària, el Pla Director d’Oncologia i el servei d’Epidemiologia de l’Hospital Sant Joan de Reus – Baix Camp, es vol agrair i felicitar a tots els professionals d’atenció primària que durant aquests anys han col·laborat estretament pel correcte funcionament del Programa assolint els seus objectius i possibilitant el diagnòstic precoç de 345 càncers.

Així mateix, els professionals de l’atenció primària seguiran tenint el paper important, com a referents de salut de la població, en els consells sobre prevenció i la participació en el cribratge, la resolució de dubtes i el seguiment dels pacients.

El paper de les farmàcies en la detecció precoç del càncer

A partir d’aquest moment, aquest paper el realitzaran les oficines de farmàcia. L’accessibilitat i proximitat de les farmàcies juga un paper clau en els programes de detecció precoç, ja que la ciutadania hi veu un punt proper de confiança on poder rebre consells i resoldre dubtes amb informació contrastada. Així doncs, la col·laboració de la farmàcia comunitària en aquest programa resulta molt efectiva en les zones de Catalunya que ja funcionen amb aquest model.

El president del COFT, Toni Veciana, s’ha mostrat satisfet amb el desplegament del cribratge de càncer de còlon i recte a les farmàcies de Terres de l’Ebre: “Precisament Les Terres de l’Ebre és un dels primers territoris on es va dur a terme el cribratge de càncer de còlon via atenció primària i ara, l’objectiu és que els bons resultats que el programa sempre havia tingut en aquesta zona continuïn amb la implicació dels professionals farmacèutics. Aquesta implicació és cabdal per teixir una xarxa sòlida que permet anar oferint nous serveis assistencials a la població des de la farmàcia comunitària i col·laborar, de forma integrada, amb el sistema de salut”.

Una prova senzilla dirigida a la població d’entre 50 i 69 anys

La població diana –homes i dones d’entre 50 i 69 anys–, rebrà una carta on se li explicarà el programa i se l’informarà de com participar-hi. L’usuari podrà adreçar-se a una de les farmàcies participants de la seva àrea de residència, els professionals de la qual hauran superat prèviament la formació corresponent. La farmàcia actuarà com a centre informador i li facilitarà el kit amb les instruccions sobre com realitzar-se la prova. La farmàcia farà el registre i seguiment i, un cop l’usuari hagi retornat la mostra, l’enviarà al laboratori per a la seva anàlisi.

Si el resultat és negatiu, l’usuari rebrà una carta informativa i, passats dos anys, se li tornarà a oferir la possibilitat de fer-se la prova. Si el resultat és positiu, serà citat per a una visita i se li proposarà fer una colonoscòpia per descartar l’existència d’un càncer o confirmar-ne el diagnòstic. En funció dels resultats obtinguts en aquest estudi, s’indicarà al pacient el procediment a seguir.

Dia Mundial de l’Obesitat, 4 de març

Amb motiu que dissabte, 4 de març ha sigut el Dia Mundial de l’Obesitat, les nutricionistes-dietistes de l’ICS Ebre han realitzat diferents accions entre les quals destaquem:

Per una banda, les nutricionistes d’Atenció Primària han creat un document amb


a través de l’alimentació. Per l’altra, les de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta es troben avui a l’entrada de l’HTVC mesurant la força muscular d’aquells usuaris o treballadors que desitgen saber quin és el seu estat actual i donant-los consells per a tenir una vida més saludable.

Posada en funcionament del servei alternatiu de l’equipament de ressonància magnètica a l’HTVC

Degut a que dilluns, 27 de febrer, comencen les obres d’actualització tecnològica de l’equipament de ressonància magnètica (RM) de l’IDI·Terres de l’Ebre a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) que restarà fora de servei fins al mes de maig, s’ha instal·lat un equipament mòbil situat davant de l’entrada principal de l’hospital, amb accés directe des de l’àrea de Diagnòstic per la Imatge, de manera que l’activitat es continuarà realitzant de la forma habitual.

 

 

L’equipament actualitzat, que entrarà en funcionament a partir del mes de maig, disposarà d’un programari més avançat i comptarà amb millores enfocades al benestar de la persona que s’ha de fer l’exploració, que inclouran un entorn més confortable, així com altres elements com l’ambientació de la sala d’exploració amb motius de natura per tal de disminuir l’angoixa que sovint acompanya a la realització d’aquests tipus de proves.

La ressonància magnètica és una prova en què mitjançant un potent imant, junt amb l’emissió d’ones de ràdio, s’obtenen imatges que permeten visualitzar amb detall estructures internes del nostre cos. A diferència de les radiografies i de la tomografia computada, la ressonància magnètica no utilitza raigs X, ni elements radioactius.

La persona que es realitza la prova s’ha d’ajeure en una taula mòbil que s’introdueix dins de l’equip d’RM.

Durant la prova, cada tipus de teixit torna senyals diferents, que una computadora recull i converteix en imatges. En un mateix examen es poden captar moltes imatges que poden ser després reconstruïdes en diferents plans de l’espai en funció de l’anatomia i la zona a estudiar.

L’RM es fa servir per aconseguir imatges anatòmiques o funcionals del cos humà que han d’ajudar a fer un diagnòstic o valorar l’estat de salut d’un pacient. S’utilitza per a una gran varietat de patologies, des de ruptures de lligaments fins a tumors.

Tortosa, 24 de febrer de 2023

Es consolida la presència de dones científiques a la Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre

Aquest dissabte, 11 de febrer, va ser el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, proclamat per tal de promoure la participació en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació i fomentar una major presència d’aquestes en el camp de la ciència. És per aquest motiu que des de la Gerència de l’ICS a les Terres de l’Ebre volem posar en relleu el paper d’algunes de les investigadores de l’ICS Ebre i reconèixer els seus èxits professionals.

La metgessa de família Rosa Dalmau Llorca, és coordinadora del Grup de Recerca GAVINA el qual avalua intervencions sanitàries per millorar la presa de decisions i els resultats de salut en l’àmbit de l’Atenció Primària.

Aquest grup ha rebut l’acreditació AGAUR com a consolidat amb finançament (2021 SGR 00882), sent un dels 3 grups consolidats de l’IDIAPJGol (Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària) que van rebre finançament. El grup GAVINA desenvolupa estudis amb rigor científic d’avaluació d’intervencions sanitàries i la seva implementació, a la pràctica clínica de l’Atenció Primària, aporta evidències per a la presa de decisions a l’assistència i ajuda a millorar el desenvolupament de la tasca diària dels professionals sanitaris.

El grup multidisciplinari consta d’onze investigadors i, actualment, té com a reptes principals mantenir el finançament públic i privat del grup, augmentar els seus productes de transferència i innovació, incrementar el seu impacte bibliomètric, i impulsar la seva internacionalització.

Pilar Montesó Curto, infermera de l’EAP Tortosa Oest, és la investigadora principal del grup SensiTEbre que ha rebut l’acreditació AGAUR com a grup emergent (2021 SGR 01483).

Aquest grup és el primer que es dedica íntegrament a la recerca de les Síndromes de Sensibilització Central en l’àmbit de l’Atenció Primària de l’ICS i focalitza la seva investigació en la millora de l’abordatge de la fibromiàlgia i la fatiga crònica des de l’Atenció Primària, sent una recerca molt aplicada que inclou la participació ciutadana i la dels professional de salut, per tal d’optimitzar l’efectivitat de les intervencions i l’adherència terapèutica.

El grup té 3 línies de recerca:
a) Línia de recerca en “Epidemiologia i factors biopsicosocials associats a la fibromiàlgia i altres malalties cròniques i mentals” (Línia BiSocial).
b) Línia de recerca en Intervencions multidisciplinàries per a la millora de la fibromiàlgia i fatiga crònica (Línia InterBÉ), amb 3 sublínies: intervencions multidisciplinàries en fibromiàlgia, Fisiopedagogia i neurociència del dolor, Teràpia cognitivo-conductual en Fibromialgia i Fatiga Crònica.
c) Línia de recerca en “Nutrició, Cronobiologia i Exercici” en Fibromiàlgia i Fatiga Crònica (Línia SINCRONITZA).

Marylène Lejeune, biòloga del Servei d’Anatomia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, és coordinadora del Grup de Recerca en Patologia Oncologia i Bioinformàtica (PO&B), que s’ha acreditat per tercera vegada com a grup consolidat (2021 SGR 00319).

L’equip PO&B és un grup interdisciplinari que inclou patòlegs, oncòlegs, hematòlegs, biòlegs, biomèdics, físics i informàtics, tots ells amb habilitats clíniques i metodològiques estratègiques pel desenvolupament de les línies de recerca del grup, centrades en l’estudi del microambient tumoral mitjançant l’anàlisi d’imatges digitals i modelatge matemàtic.

El grup treballa amb l’objectiu estratègic de millorar l’administració dels tractaments actuals en càncer i detectar noves dianes terapèutiques en càncer de mama i limfomes per poder disminuir el risc de recaiguda i millorar la supervivència dels pacients.

Aquests últims deu anys membres del grup han liderat diferents projectes d’àmbit nacional en càncer de mama i participen com a investigadors principals en el consorci del projecte europeu BosomShield que proposa unir dues disciplines en un programari que analitzarà les imatges digitals patològiques i radiològiques per classificar els subtipus de càncer de mama i predir, juntament amb les dades clíniques de les pacients, la probabilitat de recaigudes per metàstasi.

Guanyadors del concurs de dibuix de Nadal 2022

A comunicació de l’ICS a les Terres de l’Ebre hem rebut un total de 115 dibuixos fets per xiquets que s’han visitat als centres d’Atenció Primària Terres de l’Ebre o a l’HTVC.

Els guanyadors han estat:
En la categoria de 3 a 6 anys, Nil Meca de 5 anys
En la categoria de 7 a 9 anys, Nahia Carles Curto de 9 anys
En la categoria de 10 a 13 anys, Laia Sans Izquierdo de 10 anys

Agraïm a tots els joves artistes la seva participació i la col·laboració dels professionals.

Nil Meca de 5 anys

 

 

Nahia Carles Curto de 9 anys


Laia Sans Izquierdo de 10 anys

Oferta de treball facultatiu/va especialista en pneumologia

Identificació del lloc

• Requisits: especialitat preferiblement homologada via MIR.
• Funcions: planta d’hospitalització, consulta externa, gabinets.
• Grup Professional: Personal sanitari- grup A1.
• Gerència territorial: Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre.
• Àmbit: Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
• Jornada laboral: 1.728 hores anuals efectives.
Torn matí
Jornada completa
• Atenció continuada: guàrdia localitzada.
• Durada: nomenament estatutari interí de caràcter temporal.
• Retribucions: D’acord amb l’establert a l’acord de retribucions de l’ICS per la categoria.
• Incorporació: Immediata

La persona candidata s’integrarà a un equip jove i dinàmic amb activitat assistencial que cobreix totes les àrees de coneixement de la pneumologia.

Presentació de documentació

Les interessades i interessats podran enviar un correu amb les seves dades de contacte al correu: desenvolupamentdepersones.ebre.ics@gencat.cat
O contactar telefònicament al número 977 51 92 85.

El Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta celebra el Dia Mundial del Prematur

El Servei de Pediatria de l’HTVC celebra el Dia Mundial del Prematur amb una jornada/taller sobre els beneficis de la musicoteràpia en el neurodesenvolupament dels nadons.

Les Nacions Unides han designat el dia 17 de novembre com el Dia mundial de l’infant prematur, l’objectiu és conscienciar a la societat sobre les peculiaritats d’aquests infants. Als països desenvolupats, 1 de cada 10 nounats són prematurs; més de 6000 prematurs/any a Catalunya; aquesta és una xifra elevadíssima. Arribar al món abans d’hora pot donar molts problemes, tant en l’àmbit físic com psicoemocional i, per a prendre consciència, celebrem cada any el dia del prematur. Fins al 75% de la mortalitat neonatal i fins al 50% de la discapacitat infantil, tenen, com a única causa, la prematuritat.

 

Des de temps remots, la cançó de bressol ha estat un dels mètodes més útils per a calmar als nadons i afavorir el vincle mare/pare-nadó; és un instint innat. La cançó de bressol aconsegueix relaxar al nadó i induir el son. I no tan sols l’espècie humana, moltes mares del món animal, com els dofins o els porcs, també canten a les seves cries mentre les alimenten o les intenten calmar. El fetus reconeix la veu materna ja a partir de les 24 setmanes de gestació i hi ha evidència científica que afirma que la teràpia musical pot produir canvis fisiològics favorables en el nadó; sobretot en aquells nounats malalts o prematurs.

 

El doctor Alfred Tomatis (nascut el 1920), fou un metge otorrinolaringòleg francès. És considerat el primer a fer treballs sobre la “interrelació entre l’orella i el sistema nerviós per tal d’integrar els aspectes del desenvolupament humà i el comportament”. Aquests treballs van donar lloc a mitjan segle XX al conegut com a Mètode Tomatis, que es defineix com un procés d’estimulació auditiva controlat i no invasiu, que utilitza música de Mozart i Cants Gregorians per a promoure la motivació per escoltar i el control àudio-vocal en nens amb dificultats comunicatives.

Hi ha diversos estudis en Unitats Neonatals, on la majoria de nounats malalts passen llargues estades hospitalàries, on l’aplicació de la musicoteràpia els és molt beneficiosa; per exemple, s’ha estudiat com la musicoteràpia, redueix les apnees en els nadons preterme. Diversos estudis sobre musicoteràpia en les unitats, han aconseguit que els nadons ingressats, millorin els seus períodes de son, augmentin més ràpidament de pes i regulin millor la seva respiració i el seu sistema circulatori. Aquests estudis també han conclòs que la musicoteràpia emmascara els sorolls molestos causats per les alarmes i els monitors de les unitats; aquests sorolls, de forma diària, durant un llarg termini, en cervells en desenvolupament, causen alteracions psicocognitives nefastes de per vida; la musicoteràpia ajuda a pal·liar aquests efectes. La musicoteràpia també serveix com a sedo-analgèsia, enfront un estímul dolorós, tan freqüent en el món de la prematuritat i de vegades infradiagnosticat. Per tots aquests beneficis descrits i més, la musicoteràpia, hauria de formar part del nostre dia a dia en les Unitats Neonatals i a tota casa on hagi arribat un nounat.

Una de les accions que s’han realitzat per commemorar aquest Dia Mundial de l’Infant Prematur ha estat la visita de representants de l’Associació de Prematurs de Catalunya, Som Prematurs, que col·labora amb l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Els representants de l’entitat, han visitat l’hospital i han dut obsequis per a tots els nounats.

Des de fa poc temps, la Lira Ampostina, està impartint sessions de musicoteràpia en nadons, una iniciativa molt necessària i que esperem, tingui un gran èxit de participació. L’altra acció relacionada amb aquesta efemèride és l’organització d’una sessió de musicoteràpia que representa la col·laboració de l’equip de pediatria amb l’entitat musical.

El dissabte 19 de novembre de 2022 al matí, es celebra aquest taller de musicoteràpia a l’auditori de l’escola de la Lira Ampostina. Es parla sobre musicoteràpia i neurodesenvolupament en nadons a càrrec de la pedagoga musical i musicoterapeuta, la senyora Romina Rótulo; l’acte estarà acompanyat de peces musicals usades en musicoteràpia, a càrrec de la Lira Ampostina.