S’activa la doble autenticació per entrar a La Meva Salut

El pròxim 30 de gener de 2025 s’activa un sistema de doble autenticació per reforçar la seguretat en l’accés amb contrasenya a La Meva Salut.

La Meva Salut és l’espai personal de salut digital per consultar la informació sanitària, comunicar-se amb els professionals i realitzar altres gestions i tràmits en línia.

A partir de dijous, quan els usuaris entrin a La Meva Salut amb l’opció de contrasenya, rebran un codi numèric únic per SMS al número de telèfon registrat al sistema. Aquest codi haurà de ser introduït en una nova pantalla per completar l’autenticació i accedir al servei.

Aquesta mesura s’aplica tant a la versió web de La Meva Salut com a l’aplicació mòbil.

Altres sistemes d’identificació per entrar a La Meva Salut

A banda de la identificació amb codi d’usuari i contrasenya, hi ha altres sistemes d’identificació digital per entrar a La Meva Salut:

· idCAT Mòbil.

· Certificat digital o DNIe (només per accedir al web lamevasalut.gencat.cat).

Compromís amb la seguretat digital

Aquesta actuació s’emmarca dins del conjunt d’accions impulsades en els darrers mesos per reforçar la seguretat de La Meva Salut. Destaca:

· Reforç de la seguretat de les contrasenyes personals.

· Notificació automàtica per correu electrònic cada vegada que es modifiquen les dades de contacte associades a La Meva Salut (correu electrònic o número de telèfon).

Els hàbits nutricionals i l’activitat física, la millor opció per prevenir i controlar la progressió de la diabetis mellitus i adequar l’ús de medicaments

  • La diabetis és una malaltia crònica que afecta la manera com el cos utilitza la glucosa
  • El tractament principal i més eficaç és tenir un bon estat nutricional, reduir el sobrepès i controlar la pressió arterial   
  • El tractament farmacològic no ha de ser per a tota la vida, pot revisar-se segons la situació del pacient

Salut llança una nova acció de la campanya “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment en persones que prenen 10 o més medicaments de manera simultània, i que presenten criteris de fragilitat (per condicions pròpies del malalt ja siguin clíniques o socials, o condicions de l’entorn).

La quarta acció de la campanya se centra en la importància de l’estil de vida saludable i l’ús adequat dels medicaments per tractar la diabetis mellitus tipus 2 que són aquells que ajuden a reduir la glucosa en sang.

En molts casos, uns bons hàbits nutricionals i d’exercici físic són suficients per mantenir l’índex adequat de glucosa en sang, evitant així complicacions pròpies de la malaltia i de la medicació.

Hàbits recomanats per a mantenir un nivell de glucosa adequat

·        Seguir una dieta variada, prioritzant aliments rics en fibra, fruita, verdures i hortalisses i incloent llegums 4 vegades per setmana.

·        Beure aigua i no begudes ensucrades.

·        Prioritzar el peix blanc, els peix blau, els ous i les carns blanques.

·        Consumir pa, arròs i pasta integral i distribuir aquests hidrats de carboni al llarg del dia.

·        Utilitzar oli d’oliva verge en tots els plats.

·        Minimitzar els sucres afegits, el greixos saturats, la sal i els aliments processats o precuinats.

·        Fer activitat física cada dia segons la condició personal, l’edat i la medicació.

·        Deixar el tabac i reduir l’alcohol.

·        Control del pes.

Per a un bon control de la diabetis, s’aconsella també revisar l’estat dels peus (color, temperatura, inflor, butllofes, etc).

Quan calen els medicaments

Si el tractament farmacològic és necessari, cal que s’ajusti a la situació de cada pacient. S’ha de tenir en compte si la persona es troba en situació de vulnerabilitat, si pateix altres malalties (com ara insuficiència renal o cardíaca), si hi ha risc elevat de caigudes o de fractures (per tenir hipoglucèmies repetidament) i si hi ha manca d’eficàcia, efectes adversos o interaccions amb altres medicaments.

Com sempre, és molt important seguir la pauta indicada pel professional sanitari i prendre el medicament correctament.

D’altra banda, malgrat que la diabetis és una malaltia crònica, la medicació indicada en un moment determinat no ha de ser per a tota la vida. En funció de la situació en què la persona malalta es trobi, a criteri mèdic es pot reduir, adaptar o suprimir. Per això és important el seguiment regular del metge de referència.

Riscos per als pacients fràgils

Els pacients fràgils, sobretot els d’edat més avançada, són els que presenten més riscos relacionats amb el control de la glucèmia, ja que un control excessiu s’associa a la hipoglucèmia, amb la possibilitat de pèrdua de coneixement i caigudes. En aquests casos, s’ha de valorar els factors de risc per ajustar el tractament, bé sigui retirant fàrmacs, substituint-los o reduint-ne la dosi.

Actualment a Catalunya s’ha identificat 14.468 pacients fràgils i polimedicats amb tractament amb fàrmacs per a la diabetis. El 27,3% pren dos o més fàrmacs antidiabètics i presenta un grau de control estricte, el que fa a aquestes persones candidates a revalorar la intensitat del tractament per evitar complicacions i efectes adversos.

Per a aquesta campanya, Salut ha elaborat material informatiu que es pot consultar a http://gestio.canalsalut.gencat.cat/ca/actualitat/campanyes/pastilles-nomes-les-necessaries/

Nova edició de l’Escola de cuidar a Tortosa, gener de 2025

La pròxima setmana es posa en marxa una nova edició l’Escola del Cuidar de Tortosa, que tindrà lloc del 22 de gener al 19 de març, els dimecres de 9.30 a 11 h al Casal Cívic i Comunitari de Tortosa, C/ Alfara de Carles, n27. El cicle de xerrades comptarà amb la participació de professionals de medicina, infermeria, treball social, fisioteràpia, nutrició i psicologia.

Les inscripcions estan obertes, les persones cuidadores interessades a participar podeu trucar al telèfon 634 279 198 de 9 a 14h o enviar un correu electrònic a comunitariatortosa.ebre.ics@gencat.cat.

El cuidador o cuidadora informal, o no professional, és aquella persona, familiar o no, que atén de manera continuada una persona en situació de dependència o discapacitat, convisca o no amb ella, i hi estiga o no vinculada afectivament. Cuidar potser una experiència satisfactòria i gratificant, que aporta molts aspectes positius pel desenvolupament personal, permet enfortir els vincles amb la persona atesa, descobrir noves actituds o habilitats pròpies i sentir-se útil i estimat. Malgrat això, també és una tasca complexa que afecta diversos àmbits de la vida de la persona que l’assumeix: salut física i emocional, la família, la vida social, el lleure i l’àmbit laboral i econòmic.

Aquest espai va dirigit als cuidadors/es no professionals, siguen familiars o no, que atenen de manera continuada una persona en situació de dependència. Hi participen de forma coordinada professionals del CAP Tortosa Est i Tortosa Oest, l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de Familiars d’Alzheimer de les Terres de l’Ebre.

 

L’Escola del Cuidar és un programa psicoeducatiu d’aplicació grupal que consisteix en trobades setmanals de 90 minuts en les quals diferents professionals ofereixen pautes per millorar els aspectes relacionats amb la sobrecàrrega de la persona cuidadora no professional, és a dir, qui atén de manera continuada una persona en situació de dependència o discapacitat.

L’Escola del Cuidar ja s’ha desplegat a altres municipis com Amposta, Benifallet Móra la Nova, Gandesa, la Fatarella, Batea i Horta de Sant Joan, té entre els seus objectius principals proporcionar les habilitats necessàries a la persona cuidadora per millorar la seua qualitat de vida i facilitar les eines que li permeten viure positivament l’experiència de cuidar. El programa també vol crear un espai de reflexió i d’ajuda mútua, oferir coneixements pràctics per efectuar la cura, ajudar a resoldre problemes concrets i situacions difícils que es presenten en el dia a dia de les persones cuidadores, i donar a conéixer els recursos existents a la comunitat.

Escola Cuidar Tortosa 2025

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1.300 vides recuperades a Catalunya l’any 2024 gràcies a la donació d’òrgans

Imatge de la roda de premsa. D'esquerra a dreta: Dra. Belén Garcés, intensivista i coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Germans Trias i Pujol; el director de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carrasco; el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort i Enric Peso Ruiz, trasplantat de fetge.

El director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carrasco, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments(OCATT), Jaume Tort, han presentat aquest matí en roda de premsa el balanç de resultats d’activitat de donació i trasplantaments d’òrgans, teixits i cèl·lules de l’any 2024, acompanyats de Belen Garcés, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i d’Enric Peso Ruiz, trasplantat de fetge l’any 2024.

Ignasi Carrasco ha apuntat que l’any 2024 “els hospitals catalans han realitzat més de 1.300 trasplantaments d’òrgans que ens mantenen a uns nivells excel·lents; som una referència al món”, però això “no hauria estat possible sense la solidaritat dels donants i de les seves famílies, que han fet un regal de vida i esperança a les persones trasplantades”. El director de l’Àrea Assistencial del CatSalut ha posat en valor “la feina dels professionals sanitaris i no sanitaris, i del treball col·laboratiu i en xarxa dels hospitals catalans que sumen esforços per a l’assoliment d’aquests bons resultats”.

Els 1.344 trasplantaments d’òrgans realitzats a Catalunya representen una mitjana de 3,7 intervencions al dia i, tot i el descens de l’activitat respecte al 2023 (-3,5%), Catalunya manté una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 165 trasplantaments per milió de població (pmp).

Per tipus d’òrgan, l’any 2024 han augmentat de manera important els trasplantaments cardíacs (65; +16,1 %) i els pancreàtics (39; +18,2 %), amb un nou rècord d’activitat, i en menor mesura, els pulmonars (105; +2,9 %). Per contra, s’han reduït lleugerament els trasplantaments hepàtics (224; -0,9%) i, d’una manera més evident, els renals (911; -6,7%).

Trasplantaments

2024

2023

Diferència

Renals

911

976

-6,7%

Hepàtics

224

226

-0,9%

Cardíacs

65

56

+16,1%

Pulmonars

105

102

+2,9%

Pancreàtics

39*

33

+18,2%

Total

1.344

1.393

-3,5%

“És cert que s’han fet menys trasplantaments, fonamentalment de ronyó, tot i continuar per sobre de les 900 intervencions anuals, però si observem l’activitat de trasplantament dels òrgans vitals (fetge, cor i pulmó), aquests augmenten un 2,6 % respecte a l’any anterior; una gran notícia”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT.

Per centres, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha liderat un any més, amb 390 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments efectuats, també en adults (343) i en pediàtrics(47), i és l’únic hospital a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i pediàtrics (4). L’han seguit l’Hospital Clínic Barcelona, amb 317 trasplantaments, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb 285.

El 2024 ha estat el tercer millor any en nombre de trasplantaments pediàtrics realitzats, amb 54 intervencions: 23 de ronyó, 21 de fetge, 8 de cor i 2 de pulmó. “Els equips i l’OCATT considerem el trasplantament pediàtric com una prioritat i procurem reduir al màxim el temps d’espera dels infants en llista”, remarca Tort. En el cas del trasplantament hepàtic, la consolidació fa anys del’split, una tècnica que permet realitzar dos trasplantaments amb un sol fetge, normalment a un infant i a un adult, ha contribuït de manera significativa a l’augment de l’activitat i a reduir al mínim la llista d’espera.

La donació de viu s’ha reduït un 8,6% a Catalunya l’any 2024, amb 171 donants vius renals, fet que ha dificultat l’activitat de trasplantament renal. “La donació de viu renal tornarà a créixer, ja que és la millor opció per a la majoria de pacients en llista d’espera renal i els equips ho tenen clar i la promouen; per això, Catalunya realitza entre el 40 i 50% de tots els trasplantaments renals de donant viu de tot l’Estat”, comenta Tort. D’aquests trasplantaments renals de donant viu, 7 es van poder dur a terme gràcies al Programa de trasplantament renal de donant viu creuat nacional (6) i internacional (1), una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. Per altra banda, i des de fa ja molts anys, la tècnica de l’split hepàtic fa innecessaris els donants vius de fetge.

Donantsvius

2024

2023

Diferència

Renals

171

187

-8,6%

Hepàtics

0

0

Total

171

187

-8,6%

Més de 1.400 persones estaven en llista d’espera per a trasplantament d’òrgans a Catalunya el 31 de desembre de 2024, la majoria de les quals (1.304), a l’espera d’un ronyó. A més, 36 esperen un fetge, 25 un cor, 57 un pulmó i 19 un pàncrees. D’aquestes persones, 13 eren pacients pediàtrics.

La donació després de la mort es manté

Els 381 donants cadàver reals del 2024 obtinguts a Catalunya, 3 menys que el 2023 (-0,8 %), representen el segon millor any de la història. “Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 46,8 donants pmp, molt a prop dels 50 donants pmp”, apunta el director de l’OCATT. Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) baixen un 14,2 % (145 vs. 169), mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) segueixen augmentant, en aquest cas, un 9,8 % (236 vs. 215).

Donants cadàver reals

2024

2023

Diferència

Mort encefàlica

145

169

-14,2%

Mort en asistòlia

236

215

9,8%

Total

381

384

-0,8%

Per centres, destaquen els 63 donants de cadàver reals gestionats per l’equip de coordinació de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, els 57 del Clínic i els 54 de Bellvitge. Dels no trasplantadors, sobresurt l’Hospital Josep Trueta de Girona, que ha tornat a ser, amb 33 (5 més que l’any anterior), el centre amb més donants. “S’ha de posar en valor la feina dels equips dels hospitals no trasplantadors que, en condicions sovint més difícils, han augmentat la seva activitat més d’un 20 % (+23,3: 127 el 2024 vs. 103 el 2023), i aquest any han estat responsables d’un de cada tres donants cadàver reals a Catalunya”, emfatitza el director de l’OCATT.

A Catalunya, 34 persones han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des de l’aplicació de la Llei, 13 de les quals el 2024. Gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar 115 trasplantaments.

El percentatge de negatives familiars a la donació (negatives respecte al total d’entrevistes familiars efectuades) ha augmentat fins al 25,8 % el 2024, un percentatge mai vist abans. “Estem estudiant un fet que ens preocupa i que pot estar relacionat amb una població catalana cada vegada més diversa”, comenta el director de l’OCATT. Per intentar corregir aquesta situació, Salut posarà en marxa diverses accions divulgatives per sensibilitzar la població catalana sobre les bondats de la donació d’òrgans i teixits. “Si en lloc d’un 25 % de negatives continuéssim prop del 15-20 % habitual, possiblement avui estaríem parlant d’un nou rècord d’activitat; pensem que un sol donant pot arribar a salvar la vida de 8 persones!”, exemplifica Tort. La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la gran majoria dels casos (79 %) que s’ha denegat la donació.

L’any 2024 hi ha hagut 13 negatives judicials, les mateixes que el 2023 però un nombre superior al d’anys anteriors.

Més teixits i cèl·lules

Uns 16.082 pacients s’han beneficiat, l’any 2024, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació de cadàver. El BST va gestionar l’any passat 2.061 donants de Catalunya (9,7 % més que el 2023), dels quals es van aconseguir 2.863 teixits, un 5,3 % més. En total, es van obtenir 2.036 còrnies, 270 peces de teixit cardiovascular, 312 de teixit musculoesquelètic i 245 de pell. “L’any 2024, superem el rècord de l’any passat en donació de teixits.”, apunta Tort. “La donació de teixits potser no salva vides, però millora la qualitat de vida de moltes persones, l’impacte és molt gran”, conclou el director de l’OCATT.

A més, l’any 2024 s’han incorporat 6.202 nous donants de medul·la òssia al Registre de donants de medul·la òssia (REDMO), creat i gestionat per la Fundació Josep Carreras, la qual cosa suposa arribar als 81.483 donants voluntaris enregistrats fins a 31 de desembre de 2024. L’any 2024, 109 catalans han fet efectiva la donació de medul·la òssia, i Catalunya novament ha estat qui més donants efectius té de l’Estat.

Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2024 s’han efectuat 606 procediments, un 4,3 % menys que l’any anterior, 341 dels quals van ser autogènics (66 %), 131 al·logènics familiars (22 %) i 134 al·logènics no familiars (22 %).

D’altra banda durant la roda de premsa, Belén Garcés, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ha subratllat que “un donant pot salvar fins a 8 vides i millorar la vida de fins a un centenar amb els seus teixits. Sense donant no hi ha trasplantament: per això, cal valorar el gest altruista de qui dona i de la seva família”.

Fites del 2024

  1. Nou màxim històric de trasplantaments pancreàtics a Catalunya (39).
  2. Nou rècord en donació de cadàver de teixits (2.061) i en teixits obtinguts (2.863).
  3. Més de 80.000 potencials donants de medul·la òssiainscritsal REDMO a finals del 2024.

Sense donants no hi ha trasplantaments

L’OCATT i el sistema de salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies que, gràcies al seu gest altruista, han fet un regal de vida i d’esperança a moltes persones que ho esperaven. Igualment, reconeixen la feina i el compromís de tots els professionals sanitaris i no sanitaris vinculats al procés de donació i trasplantament que han contribuït a l’assoliment d’uns resultats excel·lents a Catalunya. Així mateix, recorden que fer-se donant és tan senzill com decidir la teva voluntat de ser donant i compartir-la amb els teus familiars i amics.

Ximo Martorell compleix el seu repte personal i corre la seva primera marató com a mostra d’agraïment a l’HTVC

Córrer una marató es va convertir en el gran repte personal de Ximo Martorell després de superar la Covid-19. Aquest compromís va néixer el gener de 2021, quan Martorell es va despertar després de passar 14 dies intubat a la Unitat de Medicina Intensiva (UMI) de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). Superat el moment més crític, es va prometre a si mateix, a la seua família i als professionals sanitaris que, si es recuperava completament, participaria en una marató.

Aquest desig s’ha fet realitat amb la seua participació en la Marató Nocturna de Bilbao, on va completar els 42 quilòmetres amb un temps de 4 hores i 26 minuts. En senyal d’agraïment, aquest dijous 9 de gener, just 4 anys després del seu ingrés a urgències de l’HTVC, Martorell ha entregat una samarreta commemorativa com a reconeixement a la tasca dels professionals del centre.

Durant l’acte, Martorell va expressar el seu profund agraïment: “És una manera de donar les gràcies a tot el grup humà que forma part de l’HTVC. Aquesta samarreta és un detall per a tots els treballadors que em van ajudar a superar aquells moments tan difícils.”

La seva història ha emocionat els professionals del centre. La gerent de l’HTVC, Maria Ferré, va destacar la inspiració que representa Martorell: “La Covid-19 té una recuperació lenta i afecta totes les facetes de la persona. Admirem la seva determinació i el gest de generositat cap als professionals del nostre hospital.”

Gaspar Masdeu, cap de Medicina Intensiva, va subratllar l’impacte positiu d’aquest reconeixement: “Agraïm a Ximo aquesta lliçó de vida. Realment, ens ha donat als professionals una paga extra emocional. És una demostració de superació que ens reforça com a equip.”

Entre els anys 2020 i 2021, la Unitat de Medicina Intensiva de l’HTVC va atendre més de 300 pacients ingressats per Covid-19, una etapa especialment dura per a tot el personal sanitari.  També Neus Rodríguez, directora mèdica de l’HTVC, va valorar profundament aquest gest: “El reconeixement de Ximo Martorell significa molt per als professionals de la salut. Durant la pandèmia vam viure moments crítics i aquest acte ens recorda la importància de la nostra tasca.” La història de Martorell és ara un símbol d’esperança i superació per al conjunt de professionals de la salut i també per a la ciutadania.

 

Recordatori: els vehicles particulars i les ambulàncies només poden accedir a Urgències de l’HTVC per la pujada de l’Hospital

Els vehicles particulars que necessiten accedir a Urgències han de fer-ho per la pujada de l’Hospital, la mateixa via que utilitzen les ambulàncies urgents, sense passar per la rotonda del carrer de les Esplanetes. Després de fer la parada a Urgències, aquests vehicles han d’abandonar la zona pel vial posterior de l’Hospital. En cas de necessitat, els vehicles poden fer una parada d’uns minuts a la zona d’Urgències habilitada.

     

Aquest canvi s’ha instaurat fa uns mesos de forma permanent, ja que arran de l’ampliació de l’Hospital, l’accés per davant de l’antiga porta principal de l’Hospital ha quedat totalment tallada al trànsit, tal com s’indica a la senyalització actual de tot el recorregut.

     

 

L’entrenament solidari del Barça connecta amb Laia i Desirée, dos adolescents hospitalitzades a l’HTVC

Aquest diumenge, l’Estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva Joan Gamper s’ha omplert d’alegria amb motiu de l’entrenament solidari del primer equip masculí de futbol del FC Barcelona. Aquest esdeveniment anual, organitzat per la Fundació FC Barcelona en el marc de les festes nadalenques, destina la recaptació de les entrades a projectes amb impacte social. Enguany, els fons es dediquen al projecte ‘Polseres Blaugranes’, orientat a millorar l’estada hospitalària d’infants i adolescents amb malalties greus.

Un dels moments més destacats de la jornada ha estat la connexió en directe entre el camp i infants ingressats, entre els quals hi havia dos adolescents de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Laia i Desirée.  Gràcies als robots Pol i Joyce, que formen part del programa de Benestar Emocional de la Fundació, les dos han pogut viure l’entrenament de forma interactiva, intercanviant paraules amb els jugadors i sentint-se part de l’experiència blaugrana a distància. Desirée és molt barcelonista, el germà de la Laia també, i les dos s’han emocionat moltíssim amb aquesta experiència, especialment quan han interactuat amb Lamine Yamal.

 

Neus Rodríguez, directora mèdica de l’HTVC, valora molt positivament la col·laboració: “Iniciatives com aquesta aporten una gran dosi d’energia positiva als infants i adolescents ingressats. Que puguin connectar amb els seus ídols els ajuda a trencar la monotonia de l’hospitalització i els ofereix un alè d’alegria”.

Per la seua banda, Estrella Martínez, directora d’Infermeria del centre, destaca la importància de sumar esforços per a la humanització de l’atenció sanitària: “A l’HTVC treballem per fer que l’estada hospitalària dels nostres pacients sigui més agradable. Projectes com el dels robots Pol i Joyce ens ajuden a crear moments que milloren el benestar emocional dels infants i les seues famílies”.

Aquesta primera connexió s’emmarca en el conjunt d’accions que promou la Fundació Barça per a fomentar la humanització del centre i el benestar dels infants hospitalitzats a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

A més de les connexions remotes, la jornada ha comptat amb la participació de CAT, la nova mascota del club, des del camp.  Amb aquest tipus d’iniciatives, la Fundació FC Barcelona reafirma la seva missió de posar l’esport i els valors del club al servei de les persones més vulnerables.

L’Ebrenc Pau Hidalgo inicia la volta al món en bicicleta per recaptar fons per al Projecte Emma

Pau Hidalgo, un jove de Roquetes, ha començat aquest 1 de gener una aventura que marcarà un abans i un després: una volta al món en bicicleta amb el propòsit de recaptar fons per al Projecte Emma.

L’objectiu principal és recaptar 25.000 euros, l’equivalent a 1 euro per cada quilòmetre dels 25.000 que recorrerà, per al Projecte Emma, una iniciativa de recerca contra el càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre.

Durant els pròxims deu mesos, Hidalgo viurà amb la mínima comoditat, portant només l’imprescindible: una bicicleta, una tenda de campanya i moltes ganes d’ajudar. “Des de fa temps que volia fer la volta al món, però mai trobava el moment ideal. Ara tinc l’oportunitat de fer-ho per una causa solidària que m’és molt propera”, explica Pau.

El vincle amb el Projecte Emma no és casual. Pau relata que el càncer de mama és una realitat que sempre ha estat present a casa seua: “Ma mare és infermera a l’Hospital Verge de la Cinta i treballa a l’Hospital de Dia, on es duen a terme els tractaments de quimioteràpia. És una realitat molt dura i vull contribuir en la seua investigació”.

Des del Projecte Emma, el seu coordinador, Carlos López, destaca la importància d’iniciatives com aquesta: “L’esforç i la dedicació de Pau són un exemple del poder que tenen les accions individuals per a generar un impacte important en la societat. Els fons recaptats ens ajudaran a continuar avançant en la nostra recerca”.

La travessia de Pau es podrà seguir a través dels seus perfils d’Instagram @pauhidalgobici, on compartirà cada etapa del viatge, i @projecteemma. Les empreses i els particulars que vulguen contribuir poden fer donacions per a donar suport a aquesta causa que combina esport, solidaritat i investigació.

“Cada quilòmetre pot un pas més cap a un futur millor per a les persones que lluiten contra el càncer de mama”, conclou Pau, amb la determinació i una bicicleta carregada d’esperança.

>> Fes una donació aquí.

 

L’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre fa balanç del 2024 amb una mirada al futur

La Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de l’ICS Terres de l’Ebre presenta una retrospectiva de la tasca portada a terme durant el 2024 en una presentació que convida a fer un viatge per 10 àmbits clau del sistema de salut d’Atenció Primària Terres de l’Ebre.

Amb el lema “Vols saber què hem fet aquest any 2024 a l’Atenció Primària i Comunitària a les Terres de l’Ebre?”, la presentació es converteix en un recorregut per les fites assolides i els projectes desenvolupats al llarg de l’any:

  1. Persones: Avançant cap a una organització més accessible i participativa.
  2. Professionals: Fomentant el desenvolupament, la capacitació i la participació del personal sanitari.
  3. Transformació tecnològica, digital i TIC: Incorporant noves eines per millorar l’atenció i els serveis.
  4. Recerca, innovació i coneixement: Impulsant projectes que reforcen l’excel·lència en l’assistència.
  5. Lideratge en el sector i aliances: Establint col·laboracions estratègiques.
  6. Model assistencial: Adaptant l’atenció a les necessitats canviants de la població.
  7. Qualitat i seguretat del pacient: Reforçant els protocols per garantir l’excel·lència en l’assistència.
  8. Comunicació: Aproximant-se a la ciutadania i millorant el flux d’informació.
  9. Sostenibilitat: Treballant per una atenció respectuosa amb el medi ambient.
  10. Infraestructures, equipaments i serveis: Renovant i ampliant els recursos al territori.

Aquest balanç, més enllà de destacar les accions concretes, posa en valor l’esforç conjunt d’un equip que treballa per oferir una atenció primària de qualitat, centrada en les persones i amb la mirada posada als reptes del futur.

Comptem amb vosaltres per a seguir el viatge!

 

Mireu el vídeo

“Soc una nova oportunitat”: bosses reciclades, inclusives i solidàries fetes de roba de l’HTVC

El projecte “Soc una nova oportunitat” és una iniciativa que combina la sostenibilitat ambiental i la inclusió social gràcies a la col·laboració entre l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i Avant Ebre, una cooperativa sense ànim de lucre compromesa amb el sector social i feminista de les Terres de l’Ebre.

A partir de teles que ja no es poden utilitzar a l’Hospital, com cortines, bates i altres materials de diferents àrees com l’UCI o el Servei de digestiu, dones en situació de vulnerabilitat confeccionen bosses úniques a través de Teixint esperances, un projecte de costura i inclusió social liderat per Avant Ebre. Precisament, aquest cap de setmana les bosses contribuiran a recaptar fons per a La Marató de Tv3.

“Aquestes bosses, de diferents mides i colors, estan fetes amb molta estima i donen noves oportunitats a les teles de l’hospital i també a les dones que les confeccionen”, ha destacat Mari Pau Cid, presidenta d’Avant Ebre, durant la presentació del projecte aquest dijous a l’HTVC.

“El projecte, emmarcat en una de les línies de treball de la Comissió de Medi Ambient de l’ICS Terres de l’Ebre, té com a objectiu principal reduir la petjada ecològica a través del reciclatge, la reutilització de materials i la reducció de l’ús de plàstics”, ha explicat Núria Romeu, membre d’aquesta comissió multidisciplinària i una de les impulsores de la iniciativa.

En el marc d’aquest projecte, una primera tirada de seixanta bosses es destinarà a recaptar fons per a la Marató 2024, dedicada enguany a les malalties respiratòries. Aquest diumenge, durant l’esdeveniment organitzat per professionals de l’ICS Terres de l’Ebre al Parc Teodor González de Tortosa, les bosses estaran a la venda com a part de les activitats solidàries de recaptació programades entre les 10 i les 14 hores.

Estrella Martínez, directora d’Infermeria de l’HTVC i membre de la Comissió d’Humanització per a una atenció més amable, remarca el valor emocional del projecte: “La roba de l’hospital té un passat molt especial vinculat a la cura de les persones. Les pròximes bosses que es fabricaran es donaran als pacients de l’hospital, d’aquesta manera tanquem un cercle virtuós que connecta els professionals i els usuaris”.

Ricard Chavarria, director de Serveis Generals de l’ICS Terres de l’Ebre i president de la Comissió de Medi Ambient, ha subratllat la importància de reduir l’impacte ambiental en un centre sanitari com l’HTVC, que genera uns 400 kg de roba a l’any. “Un hospital produeix molts residus i consumeix molta energia; aquesta iniciativa no només sensibilitza sobre la sostenibilitat, sinó que també ofereix una resposta creativa, inclusiva i solidària als reptes ambientals”, ha conclòs.