Baix Ebre
Montsià
Ribera d’Ebre
Terra Alta
Entrega de premis a les 60 escoles participants als tallers interactius pel Dia Mundial de la Higiene de Mans
Category Archives: Salut
Arrenca la Marató de Donants de Sang de Tortosa
El dijous 24 d’abril es donarà el tret de sortida a la campanya de donació de sang i plasma més gran de l’any del Banc de Sang, que s’allargarà fins al divendres 25. La seu de donació serà en una Carpa a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa en horari de 15h a 21h el dijous, i de 10h a 21h divendres.
S’espera que més de 500 persones puguin venir a donar sang i plasma, i d’aquesta manera, poder remuntar l’habitual davallada de donacions de Setmana Santa.
Som el que fem
Sota el lema “Som el que fem”, la Marató d’enguany és una invitació directa a actuar i ens recorda que donar sang és un gest que ens defineix com a persones i ens acaba configurant com a col·lectiu i societat. La Marató recull l’esperit solidari atribuït tantes vegades a la nostra societat i, alhora, interpel·la els ciutadans a fer el pas necessari per a participar d’aquest compromís col·lectiu de salvar vides.
Cada donació de sang és un acte de vida: diem que “Som el que fem” perquè amb només 20 minuts del nostre temps, podem contribuir a salvar fins a tres vides i prendre partit per una generositat col·lectiva que segurament acabarà essent recíproca.
Calen més de 260.000 donacions l’any
Aquest 2025 més de 70.000 persones ingressades als centres hospitalaris de Catalunya necessitaran alguna transfusió de sang, plasma o plaquetes provinents de la donació de sang. La veritat és que aquest any caldran més de 240.000 donacions per a cobrir aquestes necessitats dels pacients, una xifra que es manté estable els darrers anys, però que no vol dir que puguem abaixar la guàrdia.
| Donacions | Lleida | Tarragona | Girona | Barcelona | Total |
| 2021 | 16.743 | 30.964 | 28.577 | 176.548 | 252.832 |
| 2022 | 17.045 | 32.002 | 30.550 | 173.897 | 253.494 |
| 2023 | 17.092 | 31.115 | 29.348 | 170.122 | 247.677 |
| 2024 | 14.604 | 32.000 | 27.319 | 167.943 | 235.027 |
Del total de transfusions que es fan diàriament a Catalunya, el grup que requereix més transfusions de sang actualment és el de les neoplàsies, un 34%, seguit de les de l’aparell digestiu, un 15,5%, i en tercer lloc, hi ha el de les malalties cardiovasculars, que suposen un 12’3% del total. Les patologies cròniques lligades a l’augment de l’esperança de vida són les que requeriran més transfusions de sang en el futur.
De fet, l’edat mitjana dels pacients que reben sang ha augmentat en la darrera dècada i se situa ja pels volts dels 73 anys. Aquest grup de pacients de més de 70 anys representa el gruix majoritari dels receptors de sang (un 56,6%). L’altre grup d’edat més important i el que més ha crescut és el dels pacients de 80 anys en endavant, que representa el 32% dels transfosos.
Pas endavant per la construcció d’un nou Centre d’Atenció Primària a Móra d’Ebre
Licitat el projecte i direcció d’obra per al nou Centre d’Atenció Primària a Móra d’Ebre amb un pressupost estimat de 386,208.01€.
La Generalitat de Catalunya, a través d’Infraestructures.cat, ha obert la licitació del concurs de projectes per a la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres de construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de Móra d’Ebre. El pressupost total estimat d’aquesta licitació és de 386,208.01€, excloent IVA. Aquesta quantitat inclou la redacció de l’avantprojecte, el projecte bàsic, l’estudi de seguretat i salut, i la direcció d’obra, entre altres serveis tècnics necessaris.
El nou equipament, amb una superfície prevista de fins a 1.609,58 metres quadrats i que se situarà en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, permetrà adequar els recursos físics a les necessitats assistencials actuals i futures de la població de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Móra. El nou CAP s’emmarcarà en el procés de transformació de l’atenció primària, amb espais adaptats a nous models assistencials i rols professionals, així com també al programa de salut mental integrat a l’atenció primària.
El nou centre preveu comptar amb més de 20 espais destinats a consultes de medicina general, infermeria, pediatria, llevadora i higienista dental, així com amb consultes específiques per a l’atenció en salut mental. També s’hi inclouran consultes polivalents per respondre a diverses necessitats assistencials, un espai per a treball social i sales destinades a activitats comunitàries, amb l’objectiu de reforçar l’atenció integral i la promoció de la salut al territori. Finalment, el centre també incorporarà una base del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
L’actual CAP de Móra d’Ebre, junt a l’Hospital de Móra
“El projecte d’un nou CAP a Móra d’Ebre referma el compromís del Departament de Salut amb l’Atenció Primària a les Terres de l’Ebre”, ha remarcat Ferran Roche-Campo, director dels serveis territorials de Salut. “Aquesta licitació s’uneix a la del nou CAP de Flix, que també es va licitar la redacció del projecte a principis d’any, així com a les obres del nou Consultori Local de Jesús i a les ampliacions recentment inaugurades dels CAP de Roquetes i l’Ametlla de Mar”.
Programació per motius: nou model de gestió de la demanda
Per tal d’adaptar la demanda a les necessitats d’atenció dels usuaris i compaginar-la amb els processos organitzatius dels centres d’atenció primària del Sistema de Salut de Catalunya, s’implanta un canvi de model d’accés i gestió de la demanda reactiva (aquella que dona resposta a les necessitats que els usuaris i usuàries identifiquen i demanden activament).
El nou model de gestió de la demanda permet:
- Proporcionar solucions i processos per contribuir a la millora de l’accessibilitat dels usuaris.
- Incorporar eines per optimitzar l’organització de les agendes dels professionals.
- Contribuir a la recuperació de la capacitat diagnòstica i el seguiment dels pacients.
- Col·laborar en la desburocratizació de l’Atenció Primària de Catalunya.
- Homogeneïtzar la resposta a les necessitats de les persones usuàries independentment del canal d’entrada (web, telèfon o taulell) i el centre que aquests tinguin assignat.
- Ajudar a assignar el recurs més adequat a cada necessitat per a que, seguint el principi de subsidiarietat, cada professional pugui aportar valor des del seu àmbit de coneixement i expertesa.
- Donar resposta a necessitats expressades per molts equips en les sessions de treball del Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària d’homogeneïtzar i sistematitzar la resposta davant de certs motius que provoquen una demanda aguda a l’atenció primària.
Tortosa celebra el Dia Mundial de l’Activitat Física amb activitats per promoure hàbits de vida saludables
Tortosa es torna a sumar al Dia Mundial de l’Activitat Física amb diverses activitats per fomentar els hàbits de vida saludables i promoure l’activitat física com a element fonamental per a la salut i el benestar. Aquest any, l’Ajuntament de Tortosa, en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut Terres de l’Ebre, commemora aquesta jornada amb el lema “És temps de moure’s”, una iniciativa impulsada pel departament d’Esports de la Generalitat i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Les activitats s’inicien amb tallers educatius adreçats a l’alumnat de cinqué de primària, organitzats conjuntament pels tècnics esportius del complex Win i la línia pediàtrica dels equips d’atenció primària Tortosa Est i Tortosa Oest, dins el marc del programa Salut i Escola. Aquests tallers tenen com a objectiu sensibilitzar els infants sobre la importància de mantenir un estil de vida actiu, tot fomentant hàbits de vida saludables.
La gran activitat comunitària tindrà lloc el diumenge 6 d’abril amb la segona caminada popular, oberta a tota la ciutadania. La caminada, amb un recorregut urbà de 4,5 quilòmetres, també ofereix una opció més curta de 2,5 quilòmetres. La sortida serà a les 10.00 h des del pavelló firal, i els participants recorreran diversos punts emblemàtics de la ciutat fins a arribar al parc municipal Teodor Gonzàlez.
Aquesta activitat s’inscriu dins la iniciativa global per reduir el sedentarisme i millorar la salut pública, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que suggereix que adults i persones grans realitzen entre 150 i 300 minuts d’activitat física d’intensitat moderada a la setmana, mentre que els infants i adolescents haurien de fer un mínim de 60 minuts d’activitat física diària.
Aquesta jornada forma part de l’esforç de la ciutat per convertir-se en un referent en la promoció de l’activitat física i la salut, reafirmant el compromís de Tortosa amb una ciutadania activa i saludable.
L’EAP Ametlla de Mar – El Perelló, entre els 27 equips d’Atenció Primària que seguiran el nou model CSIR de Centres de Salut Integral de Referència
· La iniciativa els dotarà de més autonomia i capacitat de gestió, i també dels instruments necessaris per assolir més qualitat i eficiència i fer la primària més accessible
· 26 dels centres seleccionats seran equips d’Atenció Primària d’arreu de Catalunya i un serà un equip territorial d’Atenció Pediàtrica (ETAP)
· Salut avaluarà els resultats del primer any amb la idea d’estendre’l a tots els equips d’Atenció Primària
· Aquesta és la mesura principal del comitè d’experts CAIROS per reformar l’Atenció Primària
El Departament de Salut ha anunciat avui els 26 equips d’Atenció Primària (EAP) de Catalunya seleccionats per aplicar el model CSIR de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). La iniciativa dotarà als centres de salut de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat. Dels 27 centres seleccionats, 26 seran equips d’atenció primària repartits per tot Catalunya, amb almenys un per regió sanitària, i un serà un equip territorial d’atenció pediàtrica (ETAP).Es tracta d’una de les mesures que va proposar el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) per reformar l’atenció primària per fer-la més eficient, accessible i centrada en les necessitats de les persones. I és també un dels reptes de la legislatura: el de millorar la capacitat resolutiva i l’autonomia de gestió de l’Atenció Primària i aconseguir que la ciutadania hi pugui accedir en un màxim de 48 hores. I és que el model d’atenció primària a Catalunya, dissenyat fa 40 anys, necessita una transformació per afrontar els nous reptes sanitaris. Aquests centres es posaran en marxa inicialment mitjançant experiències pilot en 27 centres existents que hi participaran voluntàriament. El model CSIR es basa en els principis de professionalisme, confiança i autonomia organitzativa, amb responsabilitat i orientació a resultats per part dels professionals. Les mesures dels CSIR s’agrupen en tres àmbits:
1.- Organització
2.- Desenvolupament professional
3.- Model d’atenció
Un total de 116 equips d’Atenció Primària (EAP) de Catalunya s’han presentat a la convocatòria del Departament de Salut per a convertir-se en CSIR. Totes les propostes presentades les ha avaluat un comitè de selecció composat per representants del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i del CAIROS. S’ha tingut en compte la solidesa del projecte i la factibilitat de portar a terme les adaptacions proposades. En aquest sentit, els primers 27 centres seleccionats que seguiran el model CSIR i que representen totes les fórmules de gestió existents seran els següents:
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran: EAP Tremp (ICS)
Regió Sanitària Barcelona Ciutat: EAP Compte Borrell (CAPSBE), EAP Encants (ICS), EAP Barcelona 7B (EAP Sardenya) i ETAP Clot-Sant Martí (ICS)
Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord: EAP Barri Llatí – Santa Coloma de Gramenet (ICS), EAP Sabadell 4A CAP Concòrdia (ICS), EAP Ronda Prim – Mataró (ICS), EAP Sant Llàtzer – Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa)
Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Sud: EAP Martorell Urbà (ICS), EAP Gornal – L’Hospitalet de Llobregat (ICS), EAP Castelldefels 1 (ICS) i EAP Castelldefels 2 (CASAP).
Regió Sanitària Camp de Tarragona: EAP Mont-roig del Camp (ICS) i EAP Reus V (Salut Sant Joan Reus Baix Camp)
Regió Sanitària Catalunya Central: EAP Barri Antic – Manresa (Althaia), i EAP Santa Eugènia de Berga (ICS), EAP Vic Nord (ICS) i EAP Vic Sud (EAP Vic)
Regió Sanitària Girona: EAP Salt (ICS), EAP Canet de Mar (ICS) i EAP Calella (Consorci Sanitari del Maresme i la Selva)
Regió Sanitària Lleida: EAP Onze de Setembre – Lleida (ICS)
Regió Sanitària Penedès: EAP Baix-a-Mar (Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf), EAP Penedès Rural Est – Vilafranca del Penedès (ICS) i EAP Baix Penedès Interior – L’Arboç (Xarxa Santa Tecla)
Regió Sanitària Terres de l’Ebre: EAP L’Ametlla de Mar – El Perelló (ICS)
Els centres que aplicaran el model CSIR no canviaran de nom, sinó de manera de treballar, i no buscaran només millorar l’eficiència organitzativa, sinó que també tindran com a objectius clau la millora de l’accés, la qualitat de l’atenció i la satisfacció dels usuaris.
Millorar l’accés: Els CSIR treballaran per reduir els temps d’espera per ser visitat al CAP, millorant la gestió de cites i recursos. Això inclou també la millora de l’accés a l’atenció especialitzada, fomentant una millor coordinació entre l’atenció primària i l’especialitzada, afavorint derivacions més ràpides i eficients.
Millorar la qualitat de l’atenció: Els CSIR centraran els seus esforços en millorar la qualitat assistencial, amb un enfocament especial en pacients crònics, cribratges preventius i la gestió de condicions de salut a llarg termini, per garantir una atenció més integral i proactiva. S’analitzaran els processos per identificar àrees de millora i implementar innovacions que millorin els resultats en salut.
Millorar la satisfacció: Els CSIR mesuraran la satisfacció dels usuaris de manera més immediata i directa per tal d’identificar punts de millora.
Un altre dels objectius és que els centres seleccionats disposin dels instruments necessaris per aconseguir una atenció més integral i preventiva, avançar cap a una organització més àgil i flexible, i potenciar el desenvolupament professional. En aquest sentit, s’inclourà la integració de serveis sanitaris i socials per atendre l’envelliment de la població, s’incorporaran tecnologies com la intel·ligència artificial, per alleugerir la càrrega administrativa dels professionals i millorar la qualitat diagnòstica, s’implementaran nous sistemes per recollir la satisfacció dels usuaris i orientar els serveis cap a resultats que importen als pacients.
La implementació del model CSIR s’iniciarà el segon trimestre de 2025. Dotze mesos després, al març del 2026, es farà una avaluació i, posteriorment, es treballarà per estendre la mesura a tots els equips d’Atenció Primària per tal d’adaptar–la a les necessitats actuals de la població, garantint un sistema de salut més eficient i proper al ciutadà.
Els Documents de Voluntats Anticipades tenen a Catalunya un creixement de rècord de prop d’un 60% el 2024 amb la nova llei
·La possibilitat de poder formalitzar el DVA davant de professionals sanitaris ha estat clau en aquest augment
· Més d’un 20% de les persones que han fet el document tenen menys de 60 anys
· L’any passat es van registrar 34.595 DVA, un document que permet deixar per escrit les decisions sobre l’atenció mèdica en cas de no poder expressar-les
El Departament de Salut ha fet públic l’informe sobre el Registre de Documents de Voluntats Anticipades de l’any 2024. Així, durant l’any 2024 s’han registrat 34.595 DVA a Catalunya, fet que suposa un increment del 57% respecte l’any 2023, on es van registrar 22.035 casos. Els documents de voluntats anticipades recullen les instruccions sobre quin tipus d’atenció mèdica es vol rebre o no, en cas de no tenir capacitats per decidir o comunicar-se. El nombre total de DVA registrats a Catalunya, a data 31 de desembre de 2024, és de 188.034 documents.
L’increment de DVA del 2024 s’explica fonamentalment per l’entrada en vigor, des del mes d’abril de l’any passat, de la Llei 2/2024, del 6 de febrer, que modifica la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació en salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica. Aquesta reforma va introduir un canvi clau en el procés de formalització del DVA, permetent per primera vegada la seva formalització davant d’un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària de Catalunya.
Fins aleshores, el DVA només es podia formalitzar mitjançant dues vies, que continuen vigents:
– Davant de notari, amb plena validesa jurídica i sense necessitat de testimonis.
– Davant de tres testimonis, dels quals almenys dos no podien tenir relació de parentiu fins a segon grau ni estar vinculats patrimonialment amb l’atorgant.
Dels DVA registrats l’any 2024, el 63,55% corresponen a dones i el 36,45% a homes. En relació amb l’edat, no s’observen diferències significatives entre homes i dones. No obstant això, cal destacar un increment en el nombre de persones que realitzen el DVA abans dels 60 anys: el 21,87% de les dones i el 20,64% dels homes que han formalitzat el document l’any 2024 es troben per sota d’aquesta franja d’edat.
A més l’informe publicat també desglossa les dades per lloc de residència i per mètode utilitzat per la registre del DVA. El portal Canal Salut de la Generalitat de Catalunya ofereix una secció específica dedicada a les voluntats anticipades, amb informació detallada tant per a la ciutadania com per als professionals sanitaris.
Dia Mundial de la Prescripció Social, 19 de març
EMBARGADA fins a les 00.00 del 19 de març: Prop de 30 mil persones han rebut l’últim any una prescripció social des de l’Atenció Primària per millorar el seu benestar emocional
· Un 64% dels participants avaluats han notat una millora en la seva salut emocional
· Al 2025 s’incorporaran 250 nous formadors del programa per arribar al miler de referents als equips d’atenció primària
El Programa de Prescripció Social i Salut (PPSS), impulsat per la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) de la Secretaria de Salut Pública s’ha consolidat com una eina fonamental per combatre l’aïllament social, el malestar emocional i la medicalització innecessària en l’Atenció Primària.
En l’últim any, més de 29.000 persones (29.407) han participat en activitats comunitàries gràcies a la prescripció social, un 16% més que l’any anterior. Els resultats pels prop de les 3.000 persones avaluades mostren que el 64% han millorat el seu benestar emocional i el 41% se senten més acompanyades, reduint la solitud i l’aïllament.
Les dades, fetes públiques avui, coincidint amb el Dia Mundial de la Prescripció Social, evidencien que la prescripció social és una eina útil per cuidar la salut de les persones sense recórrer a medicaments, sinó fomentant la participació en activitats que milloren el benestar físic i emocional. Algunes de les activitats que es promouen dins del Programa de Prescripció Social i Salut (PPSS) són:
–Activitats culturals: tallers d’art, música, teatre, lectura i escriptura..
–Activitats esportives: caminades, ioga, gimnàstica suau, natació…
–Activitats a la natura: sortides a parcs, boscos, horts i voluntariat ambiental…
–Activitats relacionades amb el benestar emocional: mindfulness, gestió de l’estrès i suport emocional…
–Activitats de participació social: voluntariat, grups de suport i espais per reduir la solitud…
Aquestes iniciatives ajuden a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, reforçant el suport social i promovent una atenció més humana i comunitària.
Més de 250 nous referents
Aquest any s’ha reforçat la formació dels professionals que impulsen la prescripció social als Centres d’Atenció Primària. S’han organitzat jornades formatives en les deu regions sanitàries de Catalunya, amb el suport dels equips deSalut Pública del territori. Durant el primer trimestre del 2025, un total de 250 nous professionals s’han format com a referents en prescripció social, arribant així al miler des de l’inici del programa. Aquests referents tenen la responsabilitat de formar els seus equips i fomentar la prescripció social als CAP.
A més, continua la formació en línia amb l’objectiu de preparar 1.500 professionals més durant l’any, que se sumaran als més de 4.000 que ja han completat el curs. Gràcies a aquest esforç, la prescripció social ja ha arribat a més del 90% de les Àrees Bàsiques de Salut de Catalunya.
Com es mesura l’impacte de la Prescripció Social?
Per conèixer millor els beneficis de la prescripció social i millorar-ne la seva implementació, s’ha creat un sistema d’avaluació en tres fases:
1. Diagnosi inicial: es defineixen indicadors i s’analitza com s’està aplicant el programa.
2. Avaluació de l’impacte: es mesuren els canvis en l’ús dels serveis sanitaris, la reducció de la solitud i la millora del benestar emocional.
3. Sostenibilitat i futur: es garanteix un seguiment continu del programa i es comparteixen els aprenentatges per millorar-lo i expandir-lo.
S’espera poder disposar d’un mapa que mostrarà com s’està aplicant la prescripció social a cada territori, permetent identificar les àrees allà on calgui destinar més esforços.
Coordinació, recerca i projecció internacional
El Programa de Prescripció Social i Salut a Catalunyaforma part de diverses xarxes i projectes internacionals que contribueixen a la seva millora i projecció global. Catalunya participa activament en el International Social Prescribing Collaborative, liderat per la National Academy for Social Prescribing del Regne Unit, on es comparteixen experiències amb altres països.
En l’àmbit de la recerca, el programa forma part de diversos projectes europeus com:
·RECETAS: prescripció social basada en la natura.
·SPACE: voluntariat per donar suport a pacients oncològics
·Social Prescribing Europe (SP-EU): assajos clínics per generar evidència en col·lectius com persones LGTBIQ+, persones nouvingudes i gent gran que viu sola.
·RESTART: prescripció d’activitat física per a persones amb addiccions
A nivell estatal, es treballa amb universitats per reforçar la formació en salut comunitària i prescripció social. També s’han establert contactes amb el National Health Service (NHS) del Regne Unit i altres institucions per compartir coneixement i bones pràctiques en aquest àmbit.
La Prescripció Social s’expandeix a nous àmbits per arribar a més persones
A Catalunya, la prescripció social s’està ampliant per adaptar-se a diferents col·lectius i serveis assistencials. S’està actualitzant la guia del programa mitjançant un model de cocreació amb un grup assessor d’experts en PS, format per professionals dels EAP i altres agents rellevants. Un dels eixos d’expansió és la integració de la prescripció social en serveis de salut mental i addiccions, per protocol·litzar i registrar de forma més homogènia les derivacions a activitats comunitàries en aquest àmbit específic.
La Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de la Secretaria de Salut Pública treballa per consolidar la prescripció social com una estratègia clau per reduir desigualtats en salut, evitar la medicalització innecessària i posar les persones al centre de l’atenció sanitària.
Èxit de la jornada de calibració de l’Enquesta de Salut Bucodental de Catalunya a Tortosa
Aquest dijous s’ha celebrat la jornada de calibració de l’Enquesta de Salut Bucodental de Catalunya (ESBUC) 2025 al Col·legi Sagrada Família de Tortosa. Aquesta sessió formativa ha estat clau per garantir la qualitat i la uniformitat en la recollida de dades que es durà a terme durant aquest estudi epidemiològic transversal.
L’ESBUC, liderada per l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i finançada pel Departament de Salut, compta amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’objectiu principal d’aquest estudi és obtenir dades actualitzades sobre la salut bucodental de la població catalana per a millorar les estratègies de prevenció i promoció de la salut.
La jornada ha seguit les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ha estat impartida pel Dr. José Manuel Almerich i el Dr. José M. Montiel, de la Universitat de València, experts en enquestes epidemiològiques i un d’ells també ha actuat com a dentista explorador i calibrador extern. Els i les professionals participants han rebut formació teòrica i pràctica sobre els criteris diagnòstics, els protocols d’exploració i l’ús dels materials de calibració. Aquest procés ha permès establir un alt grau de concordança entre els enquestadors i garantir la fiabilitat de les dades recollides.
Montse Gisbert, directora d’operacions de la Gerència d’Atenció Primària de Terres de l’Ebre i responsable de l’ESBUC 2025, ha destacat la importància de l’ESBUC i el paper clau de la jornada: “Aquesta enquesta és essencial per obtenir una radiografia actualitzada de la salut bucodental a Catalunya i establir noves estratègies de prevenció. La jornada ha transcorregut amb normalitat i la formació dels professionals ha estat fonamental per assegurar la qualitat de les dades i l’homogeneïtat dels criteris diagnòstics.”
L’enquesta es durà a terme durant aquest 2025 a tot Catalunya, amb 12 punts de mostreig i la participació de 9 odontòlegs de l’ICS. L’estudi inclourà cinc grups d’edat, des de la població infantil fins a la gent gran, amb l’objectiu d’oferir una visió completa de l’estat de salut bucodental del territori.
Amb aquesta jornada de calibració, s’han posat les bases per a un desenvolupament eficient de l’estudi per tal de garantir una recollida de dades rigorosa i representativa de la població catalana.
Elisabet Descals Singla assumeix les funcions de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’Institut Català de la Salut
· L’organització agraeix a la fins ara directora d’Atenció Primària, Núria Nadal Braqué, el seu compromís i vocació de servei al llarg de la seva carrera professional.
Elisabet Descals Singla, que prové de la Direcció Assistencial de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat de Catalunya Central, assumeix les funcions de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’Institut Català de la Salut.
L’ICS agraeix la dedicació i el compromís de Núria Nadal Braqué al capdavant de la Direcció i li desitja sort i encerts en la seva nova etapa a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
Trajectòria professional d’Elisabet Descals Singla
Elisabet Descals Singla és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996). Va fer l’especialitat de ginecologia a Leicester Royal Infirmary, a Leicester, i la de medicina familiar i comunitària a Albany House Medical Centre i a l’Hospital de Kettering General Hospital del Regne Unit, i és membre del Royal College of General Practitioners. El 2007 va tornar a Catalunya i des d’aleshores ha treballat a l’Institut Català de la Salut, a la Catalunya Central, primer com a metgessa de família a l’EAP Plaça Catalunya (Manresa) i, després, ha ocupat diferents càrrecs de gestió: directora del mateix equip, directora del SAP Bages, Berguedà, Moianès i, des de gener de 2025, directora assistencial de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat de Catalunya Central.
Descals és màster en Gestió d’Equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària per la Universitat de Barcelona (2011), màster en Direcció d’Institucions Sanitàries per la Universitat Autònoma de Barcelona (2013) i disposa del postgrau Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic, de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (COMB, 2023-2024).
