Salut posa en marxa la campanya “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs

El Departament de Salut ha engegat la campanya “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment, en persones que prenen 10 o més medicaments de manera simultània, i que presenten criteris de fragilitat (per condicions pròpies del malalt ja siguin clíniques o socials, o condicions de l’entorn)

La primera acció de la campanya se centra en reduir l’ús inadequat dels fàrmacs antiulcerosos, com són els inhibidors de la bomba de protons, fàrmacs que redueixen la quantitat d’àcid a l’estómac i que es fan servir en diferents malalties digestives, -com el reflux gastroesofàgic, la úlcera gastoduodenal o l’hèrnia hiatal-.L’omeprazole, l’esomeprazole, el lansoprazole, el pantoprazole o el rabeprazole pertanyen a aquest grup de fàrmacs.

També és freqüent el seu ús en pacients sense malaltia intestinal per prevenir les complicacions per la presa d’altres medicaments, com són les hemorràgies provocades pel consum d’antiinflamatoris, com ara l’aspirina o l’ibuprofèn i per aquest motiu són popularment coneguts com a “protectors gàstrics”. “Aquesta terminologia promou la sensació de falsa seguretat, donant la impressió equivocada que es tracta no només d’un medicament innocu sinó que el seu consum és sempre positiu”, explica la responsable de la Direcció de Farmàcia de l’Institut Català de la Salut, Anna Bonet.

Pel que fa al consum d’inhibidors de la bomba de protons, la situació és diferent si comparem Catalunya amb la resta de l’Estat. En aquest sentit a l’Estat espanyol, aquest consum ha augmentat un 16% del 2010 al 2022 (de 117 DHD[1] al 2010 a 138 DHD al 2022) i és, des de fa més d’una dècada, el país de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb més consum. I si ens fixem en els darrers 5 anys, la tendència ha augmentat de manera exponencial en comparació amb l’última dècada.

A Catalunya, les dades del consum d’antiulcerosos són una mica inferiors a les dades de l’Estat Espanyol i mostren una estabilització els darrers 5 anys del 2018 al 2023 al voltant de 120 DHD. Tot i així, són valors molt per sobre d’altres països europeus com Suècia amb 85 DHD, França amb 90 DHD o Itàlia amb 84 DHD i cal continuar treballant amb l’adequació del seu ús.

I a més, a l’any 2023, un de cada sis pacients polimedicats i fràgils que estava en tractament amb un inhibidor de la bomba de protons el prenia per a una indicació que calia revisar. D’aquí la importància d’aquesta campanya que ara el Departament posa en marxa.

És important remarcar que no totes les persones que es tracten amb antiinflamatoris necessiten prendre aquests medicaments, sinó només les persones que presenten factors de risc associat, com les que hagin tingut una hemorràgia digestiva prèvia, que tinguin una edat superior a 65 anys o que estiguin en tractament amb altres medicaments irritants de la mucosa de l’estómac.

Els inhibidors de la bomba de protons són medicaments ben tolerats si es prenen durant poc temps. Tot i així, l’ús continuat pot provocar efectes adversos poc freqüents, però importants, com per exemple, osteoporosi i fractura òssia, infeccions digestives i pulmonars, inflamació del ronyó, malabsorció de vitamina B12 i disminució del magnesi a la sang.

Una polimedicació inadequada és la presa de 5 o més medicaments i els riscos associats a prendre’ls, com els esdeveniments adversos, són superiors als beneficis esperats.

El Pla de salut de Catalunya 2021-2025 identifica diferents reptes de salut entre ells la cronicitat, complexitat i fragilitat i per altra la medicalització de la vida quotidiana.

Actualment, el nombre de pacients polimedicats que reben 10 o més medicaments simultanis a Catalunya és aproximadament de més de 315.000 persones i representa un 8,9% dels usuaris amb almenys una prescripció crònica.

Un dels patrons de pacient polimedicat més freqüent és el de persona gran, amb comorbiditat acusada, on cada malaltia necessita un o diversos medicaments. Tanmateix, és rellevant posar el focus en el pacient polimedicat fràgil, per evitar els riscos greus de la polimedicació.

La revisió de la medicació en pacients polimedicats permet examinar-la de forma estructurada i crítica, per tal d’arribar a un acord amb ells sobre el seu tractament, optimitzar l’efecte de la medicació, minimitzar el número de problemes associats a la presa de fàrmacs i reduir el malbaratament.

La reducció de la polimedicació inadequada mostra el compromís de Salut amb el pacte mundial de l’ONU per al Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) i és una línia de treball estratègica integrada en el Model de cronicitat i fragilitat del Departament de Salut.

La campanya s’estendrà a altres fàrmacs

Aquesta és la primera de diverses accions que s’emmarquen en la campanya “Pastilles, només les necessàries” i més endavant es focalitzarà en reduir l’ús inadequat d’altres fàrmacs com els antidiabètics no insulínics, els hipolipemiants, els antiespasmòdics urinaris i els anticolinèrgics.

Més informació a Canal Salut.

[1] DHD és la dosi diària definida per cada 1.000 habitants i dia. És a dir, 133 DHD significa que per cada 1.000 habitants, n’hi ha 133 a l’Estat espanyol que consumeixen diàriament un inhibidors de la bomba de protons a la dosi més habitual.

Salut impulsa una unitat pionera per tractar població adulta amb trastorns de la conducta alimentària d’alta complexitat i llarga durada

El Departament de Salut ha impulsat la primera unitat per tractarpoblació adulta amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada, ubicada a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries a Martorell. Es tracta d’una iniciativa que ofereix un model innovador d’atenció a la cronicitat i que s’emmarca en el pla de xoc per millorar l’atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, que s’han vist agreujats els darrers anys i especialment després de la pandèmia. La unitat es va posar en marxa el passat mes de desembre.

Aquest recurs assistencial dona servei a tot Catalunya i és gestionat de manera conjunta per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l’Hospital Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la seva direcció assistencial i científica. Es diferencia de les unitats de TCA (UTCA) pel fet d’oferir a persones adultes amb TCA una hospitalització de mitjana estada (de 3 a 4 mesos).

Els i les pacients de la nova unitat pateixen el trastorn des de fa més de deu anys i han exhaurit altres unitats o dispositius de trastorns alimentaris previs. D’aquesta manera, oferim una nova esperança de recuperació a persones que pràcticament ja l’havien perduda del tot”, explica el doctor Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Fernández-Aranda és l’encarregat de dirigir l’Àrea de TCA Bellvitge-Sagrat Cor, on s’emmarca la nova unitat.

La cooperació entre la UTCA de l’Hospital Universitari de Bellvitge i els serveis de salut mental de l’Hospital de Sagrat Cor es va formalitzar el 2019 amb un conveni estratègic.

Aquest precedent de treball conjunt, juntament amb el suport del Departament de Salut i el nou edifici assistencial, ha fet possible aquesta aliança per desenvolupar un projecte assistencial conjunt”, destaca el doctor Carles Franquelo-Cruz, director mèdic de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. La finalitat és que aquest dispositiu sigui un centre de referència en tractament, docència i recerca de TCA de llarga evolució i gravetat.

Un abordatge integral amb especial atenció als factors psicosocials

A més d’un abordatge intensiu, es tracta la patologia nuclear i els factors psicosocials associats. La doctora Nuria Jaurrieta-Guarner, coordinadora de la unitat, destaca que el tractament inclou diferents àrees de la persona, més enllà dels aspectes d’alimentació/pes.

Així, a més de la recuperació de pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi. S’estableixen objectius i es crea un pla personalitzat, amb tècniques d’empoderament personal, teràpia familiar, grups de mindfulness, regulació emocional, imatge corporal, rehabilitació cognitiva, habilitats socials, reestructuració cognitiva, autoconeixement personal, ergoteràpia, tallers psicoeducatius, d’autocura i d’oci”, segons la coordinadora. La darrera fase flexibilitza l’ingrés i vincula els pacients amb la UTCA de referència i recursos comunitaris.

La unitat compta amb un equip multidisciplinari integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psicologia i psiquiatria. També disposa del suport de metge internista i nutricionista, així com l’assessorament de les unitats altament especialitzades d’Endocrinologia i Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge.

A fi d’afavorir la vinculació de la persona amb els recursos comunitaris, aquest dispositiu es coordina amb la xarxa d’UTCA existents a tot Catalunya, garantint la continuïtat assistencial a l’ingrés, durant el tractament i al procés de transició a l’alta i el seu retorn a la UTCA.

La Unitat s’ubica a la primera planta del nou edifici assistencial de l’Hospital Sagrat Cor a Martorell i consta, actualment, de 10 habitacions dobles i 10 d’individuals. També compta amb un jardí, que s’utilitza per a diferents activitats grupals i d’oci; una sala polivalent-menjador i sales d’activitats i teràpies, per exemple, una sala de relaxació equipada amb llums, so i pufs per proporcionar un ambient tranquil, on cada matí es fa una sessió de mindfulness, entre altres espais.

El 40 % de les persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen

La cronicitat és el gran repte en TCA actualment; més rellevant fins i tot que la gravetat simptomatològica és la durada del trastorn alimentari”, segons explica Fernández-Aranda.

Segons l’expert en TCA, avui dia, les unitats que ofereixen un ingrés a un hospital d’aguts per aquesta tipologia de pacients ho fan compartint el mateix espai amb altres pacients psiquiàtrics. “El fet que les persones usuàries del nou dispositiu tinguin el mateix trastorn mental afavoreix la seva recuperació”, destaca. “Això fa que sigui un recurs únic a l’Estat i innovador en l’àmbit internacional”, afegeix.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalanes i catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s’ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves.

En termes generals, l’anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. El Dr. Fernández-Aranda destaca que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació de la malaltia en aquests casos.Actualment, a les unitats d’adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l’etapa infantojuvenil , i un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.

Catalunya supera per primera vegada la barrera dels 50 donants per milió de població

       El primer quadrimestre d’enguany s’han obtingut 152 donants cadàver d’òrgans, un total que suposa un 18% més d’aquestes donacions que el mateix període de l’any 2023

·        Aquests donants, juntament amb els 59 vius reals i l’intercanvi d’òrgans amb altres territoris de l’Estat, han permès fer 533 trasplantaments, un 9% més que l’any anterior

·        El diumenge, 9 de juny, les associacions de pacients trasplantats organitzaran la tradicional Caminada d’agraïment al donant, que sortirà (11h) des de la Pedrera i arribarà fins al Monument als donants d’òrgans i teixits, als jardins de la Sagrada Família

Catalunya supera per primera vegada la barrera dels 50 donants per milió de població

L’activitat de donació d’òrgans i teixits a Catalunya segueix a l’alça aquest 2024, amb una taxa de donació interanual que se situa en els 51,5 donants per milió de població (pmp). “Si mantenim aquesta xifra fins a finals d’any, ens permetria superar per primera vegada els increïbles 50 donants per milió de població, quan fa pocs anys el repte era superar els 40”, contextualitza Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

A Catalunya superarem amb anticipació aquest horitzó dels 50 donants pmp que proposa l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) a assolir en els propers anys, una xifra molt superior a la de l’entorn europeu. I és que arribar i superar els 50 donants pmp suposa doblar la taxa de països com França (26 pmp*) o Itàlia (25 pmp*), i encara deixar molt més enrere països com Canadà (21 pmp*), Regne Unit (20 pmp*), Austràlia (17 pmp*) o Alemanya (10 pmp*). Quant a la Unió Europea, té una mitjana de 21 donants pmp* i només els EUA amb 45 donants pmp* -a causa de la crisi dels opiacis- se situen relativament a prop de la xifra assolida a Catalunya i de la de tot l’Estat espanyol (51 pmp). En tot cas, cal ser prudents, perquè la donació no és lineal [*taxes per milió de població (pmp) de 2022 (darreres dades publicades internacionalment)].

Les donacions augmenten

Entre gener i abril d’aquest 2024 s’han obtingut 152 donants cadàver reals, que suposa un 17,8% més dels obtinguts el mateix període del 2023. Es tracta d’una donació que es comporta de manera diferent segons el tipus de donant, tal i com s’observa en els darrers anys. Així, mentre la mort encefàlica (cerebral) mostra una tendència a la baixa o a l’estabilització –58 donants durant aquest inici d’any, igual que l’anterior–, la mort en asistòlia (cardíaca) augmenta un 32,4% (94 vs. 71 donants) respecte l’any passat.

“Fa tres anys que, a Catalunya, l’asistòlia és el tipus de donant predominant i cada vegada la distància entre l’una (per mort encefàlica) i l’altra (per mort en asistòlia) és superior”, comenta Tort. “Equips professionals de coordinació de trasplantaments altament preparats, programes d’asistòlia presents als 24 hospitals autoritzats o la donació post-PRAM (eutanàsia) –Catalunya és el territori amb més donants de l’Estat– són exemples que expliquen aquesta realitat”, argumenta el director de l’OCATT.

Donants cadàver Gener – Abril 2024 Gener – Abril 2023 Diferència
Mort encefàlica 58 58 -0,0%
Mort en asistòlia 94 71 32,4%
Total 152 129 17,8%

El consentiment a la donació se situa al voltant del 80%, una xifra que, tot i ser molt positiva, es vol millorar apropant la donació a àmbits extrahospitalaris, com l’atenció primària o els centres educatius.

Quant a la donació per tipus d’òrgans, 59 persones han donat en vida un ronyó en el que portem d’any, una xifra inferior a la de l’any passat (67). En conjunt, els hospitals catalans realitzen el 45-50% dels trasplantament renals de donant viu de tot l’Estat.

Pel que fa a la donació en vida d’una part del fetge, a Catalunya fa anys que ja no es realitza, sobretot des que es va posar en marxa el programa de trasplantament hepàtic split amb grans resultats.

Pel que fa a la donació de teixits durant aquests primers mesos de 2024, també ha augmentat de manera considerable respecte el mateix període de l’any anterior, tant en nombre de donants cadàver gestionats (9,5%; 739 vs. 675) com en teixits obtinguts (9,3%; 1.037 vs. 949).

Els trasplantaments acceleren

Gràcies a les bones xifres de donació, els trasplantaments han augmentat un 9% en els primers quatre mesos de l’any (533) en comparació amb l’any anterior (491). Per tipus d’òrgan, tots els trasplantaments mostren augments superiors al 5%.

Trasplantaments Gener – Abril 2024 Gener – Abril 2023 Diferència
Renals 370 342 8,2%
Hepàtics 87 83 4,8%
Cardíacs 23 21 9,5%
Pulmonars 39 37 5,4%
Pancreàtics 14 8 75,0%
Total 533 491 8,6%

Tot i que els resultats són molt positius i esperançadors, des de l’OCATT fan una crida a mantenir la confiança de la societat en el sistema de trasplantaments per donar resposta a les 1.270 persones que, a 31 de maig de 2024, esperen un òrgan a Catalunya.

Nou Reglament SoHO per a les substàncies d’origen humà de la UE

La Unió Europea ha aprovat per unanimitat un nou Reglament per potenciar encara més la seguretat i la qualitat en l’ús de totes les substàncies d’origen humà (SoHO): sang, teixits i cèl·lules (amb l’excepció dels òrgans, per les seves especificitats). Aquesta nova normativa, pretén reforçar els nivells de protecció de la salut dels donants, receptors i la seva descendència, facilitar l’accés i l’autosuficiència, consolidar el principis ètics i assegurar el suport als Estats membres pel que fa a la innovació i la digitalització de la informació relativa a les SoHO.

L’aplicació del nou Reglament SoHO, pendent de publicar-se al llarg dels propers mesos, suposarà que els Estats membres designin autoritats competents que supervisin totes les activitats que puguin impactar en la qualitat, seguretat o efectivitat dels tractaments. A banda de la designació de l’autoritat competent per a l’Estat espanyol, a Catalunya, com a la resta de territoris de l’Estat, la Generalitat de Catalunya haurà de designar i estructurar l’autoritat competent catalana pel que fa a les substàncies d’origen humà.

Caminada d’agraïment als donants d’òrgans i teixits

Pel que fa a les associacions de pacients trasplantats, enguany organitzen un cop més la Caminada d’agraïment als donants i de les seves famílies, una caminada que arriba a la seva 17a edició. Aquest any, la caminada serà el diumenge 10 de juny i sortirà a les 11.00 hores des de la Casa Milà (la Pedrera), recorrerà el carrer Provença i arribarà al Monument als donants d’òrgans i teixits, situat als jardins de la Sagrada Família. Associacions i amics estan convocats a les 10.00 h a la Pedrera.

La donació, un gest solidari fonamental

Tant l’OCATT com el Departament de Salut volen destacar la importància de la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies, que amb el seu gest fan possible els trasplantaments. Igualment, fan un reconeixement explícit als professionals i als hospitals catalans que han contribuït de manera decisiva en l’assoliment dels excel·lents resultats de trasplantament a Catalunya.

75.143 persones han rebut una prescripció farmacològica per deixar de fumar entre febrer i desembre de 2023

  1. Del 25 al 31 de maig, se celebra la XXV Setmana sense Fum
  2. Salut continua alertant del consum creixent de cigarretes electròniques en persones joves i recorda els seus perills
  3. Augmenta el nombre de persones que creu que cal ampliar les mesures protectores de la salut prohibint el consum de tabac en platges, terrasses d’hosteleria i altres espais públics

El tabaquisme és el principal factor de risc de les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries. S’estima que cada any moren a Catalunya gairebé 10.000 persones per malalties ocasionades pel consum de tabac o l’exposició al fum ambiental. Per aquest motiu, la prevenció i el control del tabaquisme són una de les prioritats de les polítiques de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’activitat que porten a terme els professionals dels serveis sanitaris.

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’any 2023 continuava fumant el 22,6% de la població de 15 anys i més (25,5% dels homes i 19,8% de les dones) i el 7,5% de les persones declarava estar exposada al fum ambiental del tabac a la llar (6,5% dels homes no fumadors i 8,4% de les dones no fumadores). El consum de tabac és superior entre les persones menors de 65 anys i entre aquelles amb estudis secundaris. La prevalença del tabaquisme va mantenir una tendència continuada a disminuir en el període 1994-2017, i s’ha mantingut força estable –amb fluctuacions anuals no significatives- a partir de 2018, de manera que el nombre de persones fumadores a Catalunya se situa al voltant d’1,5 milions.

Cigarretes electròniques

El consum de cigarretes electròniques es manté a nivells relativament baixos entre la població general, però moltes persones han experimentat amb l’ús d’aquests productes i la seva utilització a l’adolescència és un motiu de preocupació. D’acord amb l’ESCA, un 1,4% de la població de 15 anys o més declarava estar utilitzant cigarretes electròniques l’any 2023 (1,2% dels homes i 1,5% de les dones), però un 11,8% les havia utilitzat regularment o les havia provat anteriorment (13,5% dels homes i 10,0% de les dones). El consum actual i l’experimentació prèvia amb cigarretes electròniques són molt més freqüents en el grup de 14 a 44 anys en comparació amb la resta de grups d’edat, i un 76,3% de les persones que utilitzen o han utilitzat cigarretes electròniques han optat per presentacions amb nicotina.

L’any 2023, l’enquesta ESTUDES, adreçada a escolars de 14 a 18 anys va posar de manifest que un 52,3% dels participants havia consumit cigarretes electròniques alguna vegada a la vida (50,9% dels nois i 53,7% de les noies), el 44,0%, en els dotze mesos anteriors (43,1% dels nois i 44,9% de les noies), i el 24,8%, en els últims trenta dies (23,9% dels nois i 25,6% de les noies). Aquestes xifres posen de manifest que es mantenen uns nivells elevats d’experimentació amb el consum de cigarretes electròniques, per sobre del doble del que s’havia registrat fins 2016 quan el consum alguna vegada a la vida es va estimar en un ja elevat 22,6%.

Tot i que la venda i subministrament a menors de 18 anys de cigarretes electròniques, tant si contenen nicotina com si no en tenen, està prohibida, el fet que es mantinguin aquests nivells de consum tan elevats entre la població adolescent i jove són un motiu de preocupació per al Departament de Salut, ja que els aerosols d’aquests productes contenen substàncies amb efectes perjudicials per a la salut i perquè diversos estudis han demostrat que l’experimentació amb cigarretes electròniques incrementa sensiblement el risc d’iniciar-se en el consum regular de productes del tabac convencionals. Per aquest motiu, ja des de fa anys s’han fet materials adreçats a joves alertant dels perills del seu consum i s’ha treballat sobre aquest tema en el programa ‘Classe sense fum’.

Prevenció i tractament

L’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa i finança dues xarxes de professionals de la salut que tenen un paper fonamental en la prevenció i el tractament del tabaquisme: la Xarxa d’Atenció Primària sense Fum (XAPSF) –de la qual formen part tots els centres d’atenció primària de salut de Catalunya– i la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum (XCHSF) que, integrat per 89 centres sanitaris, inclou la majoria dels hospitals del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.

Segons les dades de l’ESCA 2023, el 59,0% de les persones que fumen han rebut consell I/o ajuda per deixar de fumar (57,0% dels homes i 61,7% de les dones). L’any passat van deixar de fumar 61.100 persones ateses pels equips d’atenció primària i 24.506 persones fumadores més van seguir tractament de cessació als centres integrats a la XCHSF. El consell i el tractament per deixar de fumar que ofereixen les dues xarxes es completa amb el suport per a la cessació tabàquica que també proporcionen moltes oficines de farmàcia, l’ajuda professional per deixar de fumar que proporciona el servei telefònic 061 CatSalut Respon, i la intervenció especialitzada que proporcionen alguns centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya facilita l’accés gratuït al tractament farmacològic per deixar de fumar a persones de col·lectius amb especials necessitats, com aquelles que pateixen trastorns mentals i malalties cròniques, les que resideixen a barris de baix nivell socioeconòmic o les dones embarassades. L’any 2023 es van distribuir de forma gratuïta 310 tractaments complets.

A partir de febrer de 2023, la cartera de prestacions farmacèutiques del Sistema Nacional de Salut va incorporar una nova modalitat de tractament farmacològic del tabaquisme, la citisina. La ràpida implantació de la prescripció electrònica d’aquests medicaments, gràcies a les actuacions portades a terme pel Servei Català de la Salut i les entitats proveïdores de serveis sanitaris ha fet possible que 75.143 persones iniciessin aquest tractament farmacològic per deixar de fumar amb finançament públic entre febrer i desembre de 2023.

Les dades que publica el Comissionat per al Mercat de Tabacs mostren que les vendes de cigarretes a Catalunya, que van experimentar una forta reducció l’any 2020 en el marc de la pandèmia de COVID-19, va tornar a augmentar els dos anys següents. L’any 2023, les vendes de cigarretes convencionalsi altres productes del tabac a Catalunya van disminuir lleugerament en relació a l’any anterior.

Dia Mundial sense Tabac

Cada 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el Dia Mundial sense Tabac, que enguany porta el lema “Protegir els infants de la interferència de la indústria del tabac”, amb l’objectiu de recordar la importància d’adoptar mesures destinades a prevenir l’inici del consum de tabac i altres productes relacionats a l’adolescència. Amb aquest motiu, la Generalitat de Catalunya porta a terme diferents intervencions preventives en l’àmbit educatiu en el marc del programa ‘Classe sense Fum’, i el Departament de Salut ha difós aquests dies a les xarxes socials diferents continguts sobre cigarretes electròniques adreçades a la població jove.

Un any més, l’OMS vol recordar l’impacte negatiu del tabac sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible, subratllant el fet que el cultiu, la fabricació i l’ús del tabac enverinen l’aigua, el terra, les platges i els carrers de les ciutats amb productes químics, deixalles tòxiques i burilles de cigarrets, incloent microplàstics i deixalles de cigarretes electròniques.

S’estima que a tot el mon es llencen anualment 845.000 tones de puntes de cigarretes al medi natural, i s’ha vist que al Mediterrani s’acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat, la major part de les quals són restes de plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%).

Les cigarretes electròniques també generen residus, ja que porten cartutxos fungibles els quals s’han d’anar substituint a mesura que es consumeixen, i sovint són abocats al medi, i utilitzen bateries i sistemes electrònics amb materials contaminants.

Diversos municipis del litoral marítim català han anat impulsant mesures orientades a convertir les seves platges en espais lliures de fum i de burilles de cigarretes. Des que l’any 2006 la platja del Riuet de l’Escala es va convertir en la primera platja de l’Estat sense fum, actualment hi ha platges sense fum a diferents municipis. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut com des d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya com des de les entitats municipalistes, s’està treballant per estendre aquesta inciativa al litoral català en el marc del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP).

El Departament de Salut ha impulsat la redacció d’un document destinat a facilitar eines que permetin ampliar l’oferta de platges lliures de fum de tabac, de burilles de cigarretes i altres residus derivats del consum de tabac i altres productes relacionats. Es tracta d’una caixa d’eines elaborada per un grup de treball liderat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Territori, que ha comptat amb la participació d’alguns dels ajuntaments que han adoptat polítiques de platges sense fum en els darrers anys (Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, el Masnou, Palafrugell, Pineda de Mar, Begur, Barcelona i Calella), i ha estat revisada per l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. El document justifica la necessitat de continuar impulsant les platges sense fum, indica els principals aspectes a considerar per impulsar polítiques de platges lliures de fum i descriu algunes de les bones pràctiques ja implantades a Catalunya.

Setmana sense Fum

Del 25 al 31 de maig, es celebra la XXV Setmana sense Fum (SSF) , que va néixer com una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC), CAMFiC a Catalunya, i posteriorment va passar a ser organitzada pel Programa Atenció Primària Sense Fum. Des del 2016, en l’organització de la SSF participen entitats de diferents àmbits: diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, xarxes catalanes del Programa Atenció Primària Sense Fum i Hospitals Sense Fum, farmàcies, entitats municipalistes, societats científiques, col·legis professionals, xarxes promotores de la salut i entitats de tercer sector.

L’objectiu de la SSF és sensibilitzar la població sobre la importància per a la salut del fet de no iniciar-se en el consum de tabac o deixar-ne de consumir i gaudir d’un ambient lliure de fum. Cada any s’editen materials publicats al web de SSF que es reparteixen a tots els centres de salut. Aquest any, la SSF que arriba a la XXV edició, vol mostrar la importància de respirar un ambient saludable i evitar els tòxics del tabac en totes les seves formes de consum , amb el lema “Zero emissions també als teus pulmons”.

En el marc de la Setmana Sense Fum, es realitza una enquesta sobre temes de tabaquisme a la població general, vehiculadaa través de les diverses entitats. Aquest any la participació ha estat de 3.420 persones (el 76% de dones, el 22,7% d’homes i 0,5% de gènere no binari), amb una edat mitjana de 45,3 anys. Les xifres de participació han estat similars a les d’abans de la pandèmia de la COVID-19. El mitjà pel qual les persones que han respost han conegut l’enquesta ha estat principalment a l’atenció primària (23,9%), a través de familiars (14,7%), a l’hospital (13,1%), en l’àmbit laboral (12,5%) o en l’àmbit educatiu (9,9%) entre d’altres.

Un 15,6% de les persones que han participat en l’enquesta fuma (el 16% de les dones, el 15% dels homes). El 76% de les persones que fumen o el 49% en el cas d’estudiants, manifesta que alguna vegada un professional sanitari o un docent, els ha recomanat deixar de fumar.

S’observa un menor consum de les formes tradicionals de tabac comparant els resultats de l’enquesta de 2023 i la de 2024: cigarretes convencionals (69,1% vs. 64,9%) i les pipes i els cigars (5,4% vs. 2,3%).

Ara bé, s’observa un consum més alt de les noves formes de fumar entre joves tant de 14-18 anys com de 19-24 anys, tant de catximba, cigarretes electròniques/tabac escalfat. Així mateix, també s’observa un major consum de tabac amb cànnabis. Cal destacar que un 14,3% dels joves entre 14 i 18 anys enquestats declara consumir snus (un producte il·legal a tota Europa llevat de Suècia, però que es pot comprar per internet). Al 2023 aquesta prevalença era del 0%.

Tabac amb cànnabis

Cig. electròniques

Tabac escalfat

Catximba

Snus

14-18 anys

28,6%

28,6%

0,0%

28,6%

14,3%

19-24 anys

19,7%

16,4%

9,8%

6,6%

0,0%

25-34 anys

6,0%

9,5%

7,1%

1,2%

0,0%

>34 anys

6,6%

3,2%

1,4%

0,0%

0,0%

També cal emfatitzar una major percepció d’exposició al fum del tabac en tots els espais; un 83% de les persones enquestades creu que està exposat al fum del tabac en les terrasses de la restauració, un 51,9% en activitats lúdiques en espais oberts, un 43,6% en cues per entrar a locals, un 37,5% en les parades d’autobúsun 17,7% en els accessos a centres educatius, un 12,7% a casa i un 7,8% al cotxe, mentre que només un 10,5% considera que no està exposat al fum del tabac en aquests espais.

El 49,9% de la població enquestada creu que la normativa sobre tabac a les terrasses no es compleix. Aquest percentatge és superior al declarat el 2023 (41%), mentre que les persones que creuen que sí es compleix amb la normativa sobre tabac a les terrasses ha disminut (34,5% al 2024 vs 37% al 2023).En aquest context, cal dir que el 78% de les persones no fumadores està a favor de prohibir fumar a les terrasses.

Per tot això, s’observa un major nombre de persones, respecte al 2023, que tenen interès a ampliar les mesures protectores de la salut en espais públics com: a les platges (65,3% 2024 vs. 53,8% 2023), als llocs públics (65,2% 2024 vs. 50,0% 2023), al cotxe (50,5% 2024 vs. 46,1% 2023) als centres educatius (82,2% aquest 2024 vs. 76,4% del 2023) o al carrer (22,8% 2024 vs. 14,7% 2023) i alhora disminueix el nombre de persones que consideren que no s’ha de prohibir el tabac (8,8% 2024 vs. 12,3% 2023).

L’enquesta preguntava de nou sobre l’afectació que provoca el tabac al medi ambient i el 93% de les persones enquestades consideren que el consum de tabac afecta de manera negativa el medi ambient i un 95% estaria d’acord que se sancionés llençar les burilles a terra.

El 80% de les persones enquestades considera perjudicial respirar el vapor de les cigarretes electròniques o vapejadors i, només un 1,9% pensa que no és perjudicial (18% no ho sap).

L’evidència demostra que les mesures legislatives contribueixen al fet que les persones joves no s’iniciïn en el consum de tabac o que les que fumen, deixin de fumar. En relació a la pregunta sobre les mesures legislatives, la principal proposta de les persones enquestades (75,6%) és intensificar les mesures educatives (programes i campanyes), seguida d’augmentar el preu del tabac (62,1%), igualar la regulació dels nous dispositius al tabac convencional (publicitat i espais sense fum) (61,4%)finançar tots els fàrmacs de primera línia per ajudar a deixar de fumar (51,2%)eliminar o sancionar la publicitat encoberta de tabac (26,1%) i, finalment, l’empaquetat neutre de tabac (26,1%). Les persones enquestades també proposen altres mesures que ajuden a protegir el medi ambient i de la salut, com sancionar llençar les burilles a terra (72,7%) i ampliar els espais sense fum (56,1%).

Enllaços d’interès:

  1. Dia Mundial sense Tabac 2024
  2. Setmana sense Fum 2024

Benvinguda 2024 als 19 nous residents de l’ICS Terres de l’Ebre

Aquest divendres s’ha celebrat a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) l’acte de benvinguda als 19 nous residents que completaran la formació de la seua especialitat a l’HTVC i als diferents centres d’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre durant els pròxims anys.

Ester Gavaldà, directora d’Atenció Primària a les Terres de l’Ebre, ha destacat que “volem acompanyar-vos durant el vostre procés de formació i esperem que després us pugueu quedar a treballar amb nosaltres. Sou el futur i un dels principals valors de la nostra organització”.

Per la seua banda, Neus Rodríguez, directora mèdica de l’HTVC, recorda els seus “anys com a resident amb gran afecte. Va ser una etapa de molt aprenentatge”. Així mateix, els ha encoratjat a “aprofitar aquesta oportunitat per a créixer professionalment i personalment. La vostra dedicació i compromís seran fonamentals per oferir una atenció sanitària de qualitat “.

A l’acte de benvinguda també ha intervingut Eva López Zapata, nova adjunta de Medicina Familiar i Comunitària, que ha donat alguns consells als nous professionals: “Us animo a aprofitar cada moment, a preguntar i a implicar-vos al màxim. Aquesta experiència us marcarà i us prepararà per a una carrera plena de reptes”.

Els 19 nous residents es van incorporar el 7 de maig per a completar la formació de la seva especialitat. La Unitat Docent (UD) de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) ha rebut nou residents d’aquesta especialitat; la Unitat Docent de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha acollit set residents d’especialitats hospitalàries; mentre que la Unitat Docent d’Obstetrícia i Ginecologia tres residents d’Infermeria Obstetricoginecològica.

La Comissió d’Igualtat de l’ICS publica recomanacions de llibres per celebrar la diada de Sant Jordi amb perspectiva de gènere

Amb motiu de la Diada de Sants Jordina, una de les festivitats més estimades a Catalunya, la Comissió d’Igualtat de l’Institut Català de la Salut ha publicat un recull de llibres amb perspectiva de gènere per a promoure una visió més inclusiva i igualitària d’aquesta tradicional celebració.

Aquest any, el Grup d’Igualtat de l’ICS Terres de l’Ebre ha organitzat una votació per escollir llibres que aborden temes relacionats amb la igualtat de gènere. Els llibres seleccionats, que s’han recollit en aquesta selecció, posen sobre la taula aspectes com la sexualitat en els infants, l’autoestima, la redefinició del gènere en relacions no normatives, entre altres qüestions rellevants per a promoure la igualtat efectiva entre homes i dones.

La Comissió d’Igualtat, establerta el 2010, és una peça clau en l’esforç de l’ICS per aplicar polítiques actives que asseguren la igualtat de gènere a la institució. La publicació d’aquest recull de recomanacions per Sant Jordi és una de les iniciatives per fomentar una major consciència sobre la igualtat i oferir recursos que inspiren a totes i tots.

Els llibres recomanats, que inclouen literatura per a persones adultes, adolescents i  infants, s’han seleccionat per la seua capacitat d’inspirar, educar i provocar reflexions sobre la diversitat i la inclusió.

La diada de Sant Jordi és una oportunitat perfecta per a celebrar l’amor pels llibres i la lectura, i, amb aquestes recomanacions, l’ICS Terres de l’Ebre vol també celebrar la diversitat i la igualtat, valors fonamentals per a una societat més justa i inclusiva.

Bona diada a tothom! Feliç Sant Jordi i feliç Santa Jordina!

El conseller de Salut, Manel Balcells, visita diferents centres de l’ICS Terres de l’Ebre

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha visitat aquest dijous les obres d’ampliació del CAP Roquetes, que entrarà en funcionament aquest estiu. El conseller també s’ha reunit amb professionals del CAP d’Amposta i ha visitat el 3DLab Atmosfera de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha confirmat avui que en els pròxims dies es licitarà el pla funcional del nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre. Balcells ha assegurat que “és la consolidació del projecte del nou hospital de referència d’aquest territori”.

Balcells ha expressat que “una vegada fet el pla de dimensionament, aquesta segona part del pla funcional consisteix a afinar tots els processos assistencials”, un procés que “es farà amb els professionals i amb la ciutadania”. Balcells s’ha mostrat satisfet de “la consolidació d’aquest pla funcional, que reafirma que el nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre avança sense interrupció, la qual cosa és una gran notícia”.

Balcells ha visitat les obres d’ampliació del CAP Roquetes, que es preveu que entri en funcionament aquest estiu. L’ampliació consisteix en un edifici annex a l’actual CAP de gairebé 1.000 metres quadrats, amb una àrea de recepció de 120 metres quadrats, una àrea tècnica de gairebé 600 metres quadrats amb gimnàs, vestidors, 15 boxs de tractaments i fins a 8 sales, entre elles una d’hidroteràpia.

L’objectiu d’aquesta ampliació és traslladar l’activitat de rehabilitació ambulatòria de baixa i mitjana complexitat de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) al nou espai, amb la finalitat de destinar els espais actuals a activitats assistencials específiques d’un hospital de referència. A més, es pretén acostar aquests serveis als usuaris mitjançant una ubicació més accessible per a la població.

Així mateix, aquesta ampliació permetrà traslladar l’activitat de rehabilitació del CAP Baix Ebre, que facilitarà poder destinar nous espais a activitat assistencial de diferents serveis del territori. “Una ampliació destinada a totes aquelles persones que necessiten un servei de rehabilitació, més enllà de Roquetes, que ampliarà la seva cartera de serveis amb un equipament excepcional”, ha declarat Balcells.

El conseller ha aprofitat la seva visita a les Terres de l’Ebre per conèixer el nou equip directiu de l’Hospital Comarcal d’Amposta, s’ha reunit amb professionals del CAP d’Amposta i també ha visitat el 3DLab Atmosfera de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El laboratori 3D Atmosfera és un espai tecnològic on un equip multidisciplinari, mitjançant l’ús de la tecnologia 3D, dona suport als professionals sanitaris de l’HTVC per a la planificació d’intervencions quirúrgiques i el desenvolupament de projectes de docència, simulació i I+D.

 

La jornada de portes obertes de l’ICS Terres de l’Ebre ajuda a resoldre dubtes de futurs MIR

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) ha estat el punt de trobada per a professionals de la Medicina interessants a iniciar el seu camí com a residents a l’ICS Terres de l’Ebre. Més d’una vintena de persones han participat aquest dilluns en la jornada, que es va celebrar de forma presencial i en línia simultàniament. Després d’una introducció inicial sobre les Unitats Docents, les persones interessades han pogut conversar amb les responsables i resoldre els dubtes sobre els estudis MIR a les Unitats Docents Tortosa-Terres de l’Ebre, plantejats tant a la sala com per missatgeria instantània.

  

Durant l’acte s’han abordat temes clau relacionats amb les especialitats i el compromís de l’ICS Terres de l’Ebre amb l’excel·lència en la formació mèdica. “Entre els punts forts de cursar el MIR a l’ICS Terres de l’Ebre, destaquen les sortides laborals per als professionals que finalitzen la seua residència, així com la possibilitat de conèixer diferents serveis mèdics en l’àmbit rural i urbà de l’assistència sanitària i de treballar directament amb pacients”, explica Maria Ferré, gerent de l’ICS Terres de l’Ebre.

Les especialitats disponibles a les Terres de l’Ebre inclouen pediatria, anàlisis clíniques, anestesiologia i reanimació, cirurgia ortopèdica i traumatologia, medicina intensiva, medicina interna, radiodiagnòstic i infermeria obstetrícia-ginecològica, medicina familiar i comunitària (MFiC), geriatria i infermeria geriàtrica. Aquestes especialitats es desenvolupen en cinc centres docents acreditats: dos a la ciutat de Tortosa, un a Roquetes, un a Deltebre i un altre a Amposta.

Neus Rodríguez, directora mèdica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta en funcions i cap d’Estudis de l’HTVC durant els últims qu, subratlla el compromís de l’Hospital amb la formació de residents durant dècades: “L’HTVC és el centre hospitalari de referència a les Terres de l’Ebre i està acreditat per a la formació de residents des de l’any 1979. Progressivament, s’han anat acreditant fins a nou especialitats per a oferir una formació de qualitat a casa nostra”.

Beatriz Satué, cap de la Unitat Docent de Medicina Familiar Tortosa Terres de l’Ebre, ressalta: “A l’ICS Terres de l’Ebre apliquem la formació pròpia de cada especialitat, però l’adaptem de forma individual, sempre que siga possible, per tal d’assegurar un itinerari personalitzat i de qualitat per als nostres residents”.

En l’actualitat hi ha 79 MIR a l’ICS Terres de l’Ebre que provenen, principalment, de l’Estat espanyol. Inés Romeu, R4 al CAP Deltebre, destaca que en l’actualitat “ens estan formant en molta ecografia, a més, tinc molta autonomia a l’hora de veure pacients, comptant amb el suport de la tutora que està al costat de la meua consulta”.

Per la seua banda, Elena Martínez, R3 de Pediatria a l’HTVC, detalla: “En l’atenció d’Urgències nosaltres som la primera línia d’assistència a tots els pacients pediàtrics de l’àrea de salut de les Terres de l’Ebre i la veritat que això ens dona moltíssim maneig i soltesa en pacient crític i pacient greu”.

Pablo Ferrando, R2 d’Anestesiologia a l’HTVC, posa en valor que “a R3 rotem a hospitals de tercer nivell i, quan tornem, a quart, estem a quiròfan de forma independent amb soltesa i autonomia, sempre amb supervisió”.

José Manuel Tomás, R1 de Medicina Intensiva a l’HTVC  afegeix: “Tenim una Unitat de marcapassos, em sembla molt interessant perquè està desapareixent a les altres UCI de l’Estat espanyol i aquí som els intensivistes els que posem el marcapassos.” I fa una recomanació per a les persones que s’estan plantejant venir a les Terres de l’Ebre: “penseu que és una institució molt familiar, on totes les unitats on roteu us acolliran amb els braços oberts i, a més, tindreu la possibilitat de veure moltes patologies”.

Salut inverteix 60 M€ en la millora dels centres de salut de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Nota de premsa del Departament de Salut. El Departament de Salut ha donat un impuls a la construcció de nous equipaments sanitaris a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre. En aquest últim any, s’han licitat i iniciat projectes per valor de fins a 60 milions d’euros, entre els quals destaca especialment el projecte d’ampliació i modernització de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), però també la renovació quirúrgica de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (HCME), entre d’altres.

L’ampliació de l’HTVC, amb una inversió de 38,7 milions d’euros, contempla una obra de nova construcció de 10.618,38 metres quadrats, amb un nou edifici que connectarà amb l’edifici actual i que disposarà d’un aparcament soterrat, una nova connexió mitjançant ascensors entre l’Hospital i el centre de la ciutat de Tortosa i una reforma de més de 1.200 metres quadrats d’espais alliberats de l’edifici actual.

Render de l'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa

Aquest nou edifici permetrà modernitzar espais i equipaments per tal d’incrementar i adequar la capacitat assistencial de l’hospital de referència de les Terres de l’Ebre a les necessitats actuals de salut de la població, alhora que facilitant als professionals l’espai i l’equipament necessaris per a desenvolupar les seves tasques amb criteris d’eficàcia, eficiència i qualitat dels resultats.

Com a part d’aquesta ampliació, Salut ha invertit 6,8 milions d’euros en un aparcament exterior que ha tingut molt bona rebuda per part dels usuaris de l’hospital, ja que soluciona els problemes que hi ha hagut històricament al voltant de l’aparcament al Verge de la Cinta. Destaca també la inversió de 2 milions d’euros de la reforma de tota l’àrea d’urgències del centre, ja en funcionament.

Nova àrea quirúrgica a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre

L’Hospital Comarcal Móra d’Ebre ha finalitzat ja la segona fase del projecte d’ampliació, millora i renovació tecnològica de l’àrea quirúrgica del centre. Aquesta reforma s’ha dividit en 3 fases, i suposarà en total una inversió d’aproximadament 7 milions d’euros.

La primera fase d’aquesta nova àrea quirúrgica va consistir en la Nova Àrea d’adaptació al medi per a Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) i l’Àrea de gabinets d’endoscòpia i de cirurgia menor, així com la sala d’actes. En la segona fase s’han reformat l’Àrea d’esterilització i un quiròfan, alhora que s’ha fet una nova sala de parts humanitzada. La tercera fase, que es licitarà pròximament, inclourà l’adequació i renovació dels dos quiròfans restants.

Inauguració de la sala de parts de l'Hospital Comarcal de Móra d’Ebre

A més a més, ja s’ha licitat la redacció del projecte bàsic i executiu, així com la posterior direcció de les obres per a la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica l’HCME. Aquesta iniciativa, valorada en 0,7 milions d’euros, vol millorar l’eficiència energètica, baixar consums en els edificis públics i transitar cap a les energies renovables.

Inversions a l’Atenció Primària

Pel que fa a l’Atenció Primària, s’han iniciat les ampliacions dels CAP de l’Ametlla de Mar i Roquetes, que avancen a bon ritme i es podran estrenar abans que acabi l’any, s’ha engegat també la construcció del nou Consultori Local de Jesús, previst per principis de 2025 i aviat s’iniciaran els tràmits per a licitar els projectes dels nous CAP de Móra d’Ebre i Flix.

L’ampliació del CAP l’Ametlla de Mar ha suposat una inversió de2,3 milions d’euros, i ampliarà una superfície de 819 metres quadrats l’actual CAP, que passarà a disposar d’una nova àrea de rehabilitació que inclourà dues consultes i un gimnàs amb una zona de boxes polivalents. La primera i segona planta albergaran 8 consultes polivalents per a donar resposta a les noves necessitats d’Atenció Primària sorgides a partir de la incorporació dels nous rols professionals. A més, s’hi ubicarà una nova Aula d’Educació Sanitària que permetrà dotar d’espais per a la docència de professionals del CAP.

Per altra banda, l’ampliació del CAP Roquetes suposarà una inversió de 2,9 milions d’euros, i sumarà una superfície de 1.068 metres quadrats. L’objecte d’aquesta ampliació consisteix a traslladar l’activitat de rehabilitació ambulatòria de baixa i mitja complexitat de l’HTVC, per a poder destinar els espais actuals a activitat assistencial específica d’un hospital de referència i, alhora, apropar als usuaris aquests serveis pel fet d’ubicar-los en una localització de més fàcil accés per la població. A més, aquesta ampliació permetrà també traslladar l’activitat de rehabilitació del CAP Baix Ebre per a poder destinar els espais a consultes polivalents on dur a terme activitat assistencial de diferents serveis del territori.

Les obres del nou Consultori Local de Jesús, amb una inversió d’1,6 milions d’euros, es van iniciar durant el mes de gener. El nou consultori permetrà disposar d’espais assistencials més adequats i millorar l’accessibilitat, amb un augment significatiu de les sales de consulta, que seran 9 en total, incloent-hi 4 sales de consulta mèdica, 4 de consulta d’infermeria i una sala de consulta polivalent/extraccions i tractaments d’emergència i observació. A més, hi haurà una aula per a grups/educació sanitària.

Els CAP de Móra d’Ebre i Flix, a la rampa de sortida

Salut iniciarà, una vegada disposi dels terrenys, el projecte de construcció d’un nou CAP a Flix i d’un nou CAP a Móra d’Ebre, dues infraestructures molt necessàries per a la comarca de la Ribera d’Ebre. Actualment, s’estan acabant els tràmits per la cessió dels terrenys amb els dos ajuntaments, i una vegada cedits es podrà licitar la redacció del projecte per als dos centres.

El Govern impulsa el projecte ‘5G rural i salut’ per millorar la prestació de serveis de salut a les zones rurals de les Terres de l’Ebre

El projecte ‘5G rural i salut’ neix a les Terres de l’Ebre impulsat pel Govern per humanitzar i fer més eficient l’assistència sanitària. Aquesta experiència d’èxit es va presentar públicament a la jornada de bones pràctiques del Pla de Salut de les Terres de l’Ebre, organitzada per la Regió Sanitària Terres de l’Ebre el passat mes de febrer, i que va reunir més de 500 professionals.

En la taula d’innovació d’aquesta jornada, Jordi Baucells, director de Sistemes d’Informació i Comunicació de l’ICS Terres de l’Ebre i coordinador TIC del Departament de Salut a les Terres de l’Ebre, va posar de manifest l’enorme potencial del 5G en l’àmbit de la salut alhora que va plantejar els objectius del projecte ‘5G rural i salut’.

“El 5G no només canviarà la manera com els humans es comuniquen, sinó que també transformarà la forma en què es comunica tot”, declara Baucells. Aquesta tecnologia, que connecta el món físic a través de l’electrònica, el programari, els sensors i el núvol, promet canviar radicalment l’enfocament de la prestació de serveis de salut, especialment a les zones rurals.

“A la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, el 5G pot ser un gran aliat a comarques com la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, on sovint la connectivitat és un repte, l’accés dels professionals és complicat i les distàncies són més grans”, destaca.

En aquest context ha nascut el projecte ‘5G rural i salut’, liderat per CoEbreLAB, i2CAT, la Fundació TIC Salut Social, la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, l’ICS Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, amb l’objectiu de millorar els serveis sanitaris en aquestes comarques, proporcionant una atenció més àgil i personalitzada.

Dues proves pilot a les Terres de l’Ebre

En aquest sentit, s’han iniciat dues proves pilot de monitoratge de pacients a domicili a les Terres de l’Ebre. El primer projecte consisteix en incorporar un equip de comunicacions mòbils, entre elles la tecnologia 5G, al procés existent d’atenció domiciliària per millorar les comunicacions dels dispositius que utilitzen els professionals en la seva pràctica clínica. Aquest equip permetrà transmetre la informació des del domicili del pacient als sistemes d’informació existents. Per fer-ho possible, es dotarà als equips d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut d’uns dispositius mèdics portables (ecògraf, ECG, fonendoscopi digital) que faciliten l’assistència sanitària quan es desplacen als domicilis de les persones ateses. D’altra banda, amb la incorporació del 5G, es faciliten les comunicacions i la transmissió de la informació.

El segon projecte té com a finalitat definir un nou procés assistencial de telemedicina que permeti capturar la informació associada a dispositius mèdics i/o portables a l’entorn domiciliari de les persones ateses, transmetent totes les variables perquè siguin consultables a l’Estació de Treball Clínica dels professionals. Amb aquest nou procés, els participants del projecte preveuen contribuir a millorar la gestió de les patologies, reduir el nombre de desplaçaments de les persones ateses al centre mèdic, apoderant-los així en l’autogestió perquè tindran accés a les seves dades clíniques registrades, optimitzar els recursos, i validar que l’ús de la tecnologia 5G garanteix el monitoratge de les persones en l’entorn domiciliari.

En la fase inicial del projecte, mentre la Generalitat de Catalunya està completant la instal·lació del 5G en aquestes zones, l’equip de treball està impulsant l’assaig de connectivitat en diferents punts del territori amb un equip mòbil per tal d’avaluar la qualitat i la fluïdesa de la cinquena generació de les tecnologies de telefonia mòbil.

“S’ha obert una escletxa molt gran, la tecnologia no només ens ajudarà a superar les barreres geogràfiques i logístiques dels hospitals i Atenció Primària respecte a les zones rurals, sinó que també promourà una atenció més humana i equitativa per a tota la ciutadania”, conclou el coordinador TIC del Departament de Salut a les Terres de l’Ebre.