El projecte “Soc una nova oportunitat” és una iniciativa que combina la sostenibilitat ambiental i la inclusió social gràcies a la col·laboració entre l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) i Avant Ebre, una cooperativa sense ànim de lucre compromesa amb el sector social i feminista de les Terres de l’Ebre.

A partir de teles que ja no es poden utilitzar a l’Hospital, com cortines, bates i altres materials de diferents àrees com l’UCI o el Servei de digestiu, dones en situació de vulnerabilitat confeccionen bosses úniques a través de Teixint esperances, un projecte de costura i inclusió social liderat per Avant Ebre. Precisament, aquest cap de setmana les bosses contribuiran a recaptar fons per a La Marató de Tv3.

“Aquestes bosses, de diferents mides i colors, estan fetes amb molta estima i donen noves oportunitats a les teles de l’hospital i també a les dones que les confeccionen”, ha destacat Mari Pau Cid, presidenta d’Avant Ebre, durant la presentació del projecte aquest dijous a l’HTVC.

“El projecte, emmarcat en una de les línies de treball de la Comissió de Medi Ambient de l’ICS Terres de l’Ebre, té com a objectiu principal reduir la petjada ecològica a través del reciclatge, la reutilització de materials i la reducció de l’ús de plàstics”, ha explicat Núria Romeu, membre d’aquesta comissió multidisciplinària i una de les impulsores de la iniciativa.

En el marc d’aquest projecte, una primera tirada de seixanta bosses es destinarà a recaptar fons per a la Marató 2024, dedicada enguany a les malalties respiratòries. Aquest diumenge, durant l’esdeveniment organitzat per professionals de l’ICS Terres de l’Ebre al Parc Teodor González de Tortosa, les bosses estaran a la venda com a part de les activitats solidàries de recaptació programades entre les 10 i les 14 hores.

Estrella Martínez, directora d’Infermeria de l’HTVC i membre de la Comissió d’Humanització per a una atenció més amable, remarca el valor emocional del projecte: “La roba de l’hospital té un passat molt especial vinculat a la cura de les persones. Les pròximes bosses que es fabricaran es donaran als pacients de l’hospital, d’aquesta manera tanquem un cercle virtuós que connecta els professionals i els usuaris”.

Ricard Chavarria, director de Serveis Generals de l’ICS Terres de l’Ebre i president de la Comissió de Medi Ambient, ha subratllat la importància de reduir l’impacte ambiental en un centre sanitari com l’HTVC, que genera uns 400 kg de roba a l’any. “Un hospital produeix molts residus i consumeix molta energia; aquesta iniciativa no només sensibilitza sobre la sostenibilitat, sinó que també ofereix una resposta creativa, inclusiva i solidària als reptes ambientals”, ha conclòs.

Els centres sanitaris de les Terres de l’Ebre i el Servei Català de la Salut uneixen forces per establir una aliança estratègica destinada a millorar els serveis de salut a la regió. La col·laboració, formalitzada mitjançant un conveni signat aquest dimecres 11 de desembre, estableix i normalitza el suport i la coordinació TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) entre el Servei Català de la Salut i els proveïdors de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre.

El nucli d’aquesta col·laboració és la visió compartida dels diferents proveïdors de crear un model unificat per a la gestió dels sistemes d’informació en el sector sanitari, facilitant així la implementació d’avenços tecnològics i garantint la prestació de serveis de salut en condicions òptimes. Aquest conveni de col·laboració representa una fita important en el sector sanitari ebrenc, evidenciant un esforç col·lectiu per millorar l’atenció a les persones ateses, augmentant l’eficiència operativa i promovent un desenvolupament estratègic dels serveis sanitaris.

A la pràctica, aquest conveni aportarà una millora en l’optimització de recursos, tant materials com personals, mitjançant una coordinació única i l’homogeneïtzació dels sistemes d’informació, que permetran la millora en els fluxos assistencials de les persones ateses i compartir la informació clínica entre tots els centres de salut a les Terres de l’Ebre.

Els fluxos assistencials són circuits organitzats que descriuen el recorregut que segueix una persona dins del sistema de salut, des del moment en què inicia un procés assistencial fins a la seva resolució. Aquests fluxos inclouen totes les etapes d’atenció sanitària, des del diagnòstic i el tractament fins al seguiment i la rehabilitació, assegurant una atenció coordinada, eficient i de qualitat.

El conveni subratlla també el compromís amb projectes compartits i la integració de personal i recursos, i preveu la creació d’un comitè de coordinació encarregat de proporcionar direcció estratègica i supervisar la gestió dels projectes. Aquest comitè tindrà un paper clau en assegurar una coordinació fluida en diversos àmbits, incloent-hi els sistemes d’informació, el suport tècnic, el desenvolupament i la comunicació.

A més, l’acord posa èmfasi en el compromís ferm de complir amb les lleis de protecció de dades i assegura una col·laboració equitativa entre les entitats participants. Aquest compromís reflecteix una dedicació a mantenir els més alts estàndards de privacitat i seguretat en la gestió de la informació sanitària.

Aquest acord estarà liderat per la Direcció de Sistemes d’Informació i Comunicació (DSIC) de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre, que també ha estat la impulsora d’aquest aliança d’abast territorial.

En el marc del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, 1 de desembre, l’ICS Terres de l’Ebre posa en valor els avenços mèdics que han transformat el VIH en una malaltia crònica controlada, gràcies als tractaments antiretrovirals (ARV). Aquests tractaments suprimeixen la replicació del virus, reforcen el sistema immunitari i han permès un augment significatiu de l’esperança de vida, permetent a les persones que conviuen amb el VIH portar vides llargues i saludables.

Durant el 2024, la Unitat de VIH de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), referent a les Terres de l’Ebre des de 1985, ha diagnosticat 12 nous casos de VIH i 3 de sida. Aquesta unitat no només ofereix seguiment mèdic integral, sinó que també ha ampliat els seus serveis en els darrers anys, incloent la Profilaxis Preexposició (PrEP) per a persones amb risc d’infecció i la gestió de malalties de transmissió sexual (MTS).

Una de les novetats més destacades de l’últim any és la introducció de tractaments de llarga durada contra el VIH, que eviten la necessitat de prendre medicació diària i ofereixen una major comoditat i qualitat de vida als pacients. Aquest progrés s’ha implementat amb èxit gràcies a un equip multidisciplinari format pel Dr. Ortí, la Dra. Chamarro, la Dra. Escrig, la infermera Raquel Franch i Sara Martinez, del servei de farmàcia.

En l’àmbit social, l’educació i la conscienciació segueixen sent pilars fonamentals en la lluita contra l’estigma i la promoció d’una detecció precoç. Un dels missatges més importants és que una càrrega viral indetectable fa que el VIH sigui intransmissible, reforçant la importància del seguiment mèdic i l’adhesió al tractament.

L’ICS Terres de l’Ebre anima la població a fer-se la prova del VIH si creu que ha estat exposada al virus, destacant que, amb el tractament adequat, el VIH no és una barrera per portar una vida plena.

Indetectable = Intransmissible: un missatge d’esperança i consciència per avançar en la lluita global contra el VIH.

El darrer 11 de setembre de 2024, Sara Martínez Pérez, farmacèutica especialista en Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, va defensar, al Campus d’Elx de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la seua tesi doctoral titulada: “Influencia de los aportes externos a la variabilidad intradiaria de los niveles polínicos de Olea en Alicante” basada en la publicació de l’article Influence of inputs from foreign source regions on daily profiles of Olea pollen at an urban site in the southeast of the Iberian Peninsula.*

La tesi s’ha elaborat dins del programa de doctorat de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. En data 16 de setembre de 2024, el president de la Comissió Acadèmica i d’acord amb l’escrutini dels vots secrets emesos pels membres del tribunal va comunicar que se li atorgava la menció Cum Laude.

Influència dels aports externs de Olea en Alacant

El pol·len atmosfèric és una de les principals causes d’al·lèrgia (pol·linosi), sobretot als països desenvolupats, sent una causa important de morbiditat i pèrdua de productivitat en persones sensibilitzades, ocasionant un augment dels costos sanitaris.

A Espanya, els tipus pol·línics al·lergògens més importants són les gramínies, entre les herbàcies, i l’olivera entre les arbòries, i aquest últim és l’objecte d’estudi del treball. Al territori, l’única representant d’aquesta família és l´Olea europaea la presència de la qual es concentra majoritàriament a Andalusia (62%), Castella La Manxa (15%) i Extremadura (11%). L’olivera és una espècie anemòfila, és a dir, que pol·linitza per mitjà del vent i tot i que la major part del pol·len es diposita prop de les fonts d’emissió, s’ha evidenciat que es pot transportar a distàncies > 10 km i a alçades d’uns 500 m sobre el nivell del mar. Així, utilitzant el model meteorològic HYSPLIT, es va estudiar l’origen de les masses d’aire i es van quantificar les contribucions locals i externes als diferents perfils diaris de Olea en la ciutat d’Alacant.

———————————-

Influence of inputs from foreign source regions on daily profiles of Olea pollen at an urban site in the southeast of the Iberian Peninsula. S. Martínez-Pérez, J.F. Nicolás, N. Galindo, F.J. Fernández-Sánchez, V. Soriano-Gomis, M. Varea. Atmospheric Environment, 2024, 331, 120578. https://doi.org/10.1016/j.atmosenv.2024.120578.