L’EAP Terra Alta impulsa un taller literari per abraçar el darrer tram de vida

L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Terra Alta, en estreta col·laboració amb el Consell Comarcal de la Terra Alta, ha impulsat un taller comunitari en format literari per a parlar del tram final de vida. Amb un enfocament psicoeducatiu, es durà a terme un taller literari de quatre sessions amb l’objectiu de fomentar la reflexió i el diàleg sobre aquest cicle, reconeixent-lo com a part inherent a l’acte de viure.

Les sessions tindran lloc durant el mes de febrer (5, 12, 19 i 26) d’11.30 a 13 h. Les inscripcions estan obertes i es poden fer al telèfon 630 847 395.

En una comarca on més del 75% de la població presenta sobre envelliment, l’EAP Terra Alta considera vital abordar aquesta etapa crucial. El taller, que es desenvoluparà amb un format inclusiu i acollidor, garanteix un espai segur on les persones participants podran compartir les seues temors i creences sobre el darrer tram de la vida.

Neus Guerrero, referent de benestar emocional i comunitari (RBEC) és la professional que lidera aquest projecte d’equip i destaca que “és necessari i urgent parlar d’aquesta fase de la vida i donar suport a aquelles persones que han de fer-hi front, siga en primera persona o des de l’acompanyament a un familiar, amic, etc. L’objectiu principal és poder prevenir el dol complex, preparant-nos per al que serà inevitable”.

La cloenda del taller comptarà amb la presència del Dr. Juan Carlos Trallero, metge de família amb més de 20 anys dedicat a cures pal·liatives, final de la vida i acompanyament.

Francesca Frígola Pérez, directora de l’Equip d’Atenció Primària Terra Alta, expressa la importància d’aquesta iniciativa: “Amb aquesta intervenció psicoeducativa, volem apropar-nos a la població, des de la proximitat i l’escolta amorosa i activa, tot proporcionant eines i suport a la ciutadania per enfrontar aquesta fase final de manera més conscient i tranquil·la, alhora que s’enforteixen els lligams de col·laboració i treball amb els agents del territori.”

En aquest sentit, l’EAP Terra Alta contempla la possibilitat d’organitzar una jornada professional metaformativa sobre la fase final de la vida a la Terra Alta en un futur pròxim, amb l’objectiu de seguir fomentant la preparació dels equips sanitaris a l’hora de donar suport a les persones ateses durant aquesta etapa.

 

Jornada de rendició de comptes del Consell de Direcció d’Atenció Primària de l’ICS Terres de l’Ebre

Aquesta setmana, el Consell de Direcció d’Atenció Primària de l’ICS Terres de l’Ebre ha dut a terme una jornada especial de transparència i rendició de comptes que ha posat en relleu els èxits i les iniciatives implementades per a millorar l’atenció a les persones.

En aquesta reunió extraordinària, els membres del Consell de Direcció han compartit diversos projectes estratègics que han estat claus per a l’avanç de l’Atenció Primària de l’ICS a les Terres de l’Ebre.

Destaca, entre aquests, la importància concedida a la participació i experiència del pacient així com la priorització del pla estratègic. Dins d’aquest marc, s’ha fet especial èmfasi en el desenvolupament del model coordinat entre els diferents dispositius assistencials, un aspecte fonamental per a una atenció integral i eficaç. També s’ha compartit els diferents professos participatius per part dels professionals del 2022 i 2023.

El model assistencial necessari d’Atenció Primària ha estat un altre tema crucial abordat durant la jornada, també s’han abordat aspectes destacables com les estratègies implementades per a millorar la captació de talent i l’acollida dels nous professionals de la salut. Aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la continuïtat i l’excel·lència en l’atenció a les persones.

La jornada també ha inclòs el canvi que es durà a terme per millorar la formació als professionals en suport vital bàsic (SVP), codi d’ictus, codi infart…. així com un espai informatiu de debat sobre temes d’interès per als professionals de l’ICS Terres de l’Ebre.

Ester Gavaldà, directora d’AP, explica que “el Consell de Direcció de l’Atenció Primària ha posat en valor totes les accions que s’han posat en marxa per a millorar l’atenció a les persones. La jornada ha estat una gran oportunitat per a compartir i fer créixer els projectes estratègics i amb valor”.

 

 

Professionals sanitàries d’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre es formen com educadores de massatge infantil

Els dies 11, 12, 13 i 14 de gener, el Centre d’Atenció Primària (CAP) d’Amposta va ser l’escenari d’una activitat formativa sobre el massatge infantil.

A la formació hi van participar vuit persones, incloent-hi set infermeres de pediatria i una pediatra d’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre. La certificació d’aquesta formació l’acredita la International Association of Infant Massage (AEMI) i també està avalada per l’Associació Internacional de Massatge Infantil (IAIM).

La formació d’educadora en massatge infantil va consistir en un bloc teòric-pràctic intensiu, amb un total de 32 hores de formació impartits en els quatre dies.

L’activitat no només va ser una oportunitat per als professionals de la salut d’ampliar les seues habilitats, sinó que també va oferir una experiència pràctica amb set famílies que van participar en els tallers amb els seus nadons.  Elsa Rodríguez va ser la formadora d’AEMI, mentre que la presidenta de l’AEMI, Verònica Colomé, va acompanyar els i les professionals durant l’últim dia de la formació.

Per completar la formació, els participants faran exàmens i també realitzaran treballs i pràctiques amb cinc famílies diferents durant les pròximes cinc setmanes, d’aquesta manera aconseguiran l’acreditació reconeguda internacionalment.

Ester Gavaldà, directora d’Atenció Primària valora positivament el curs i explica que “aquesta formació integral permet que les persones participants estiguen ben preparats per a aplicar el massatge infantil de manera competent en el seu entorn professional”.

El massatge infantil no és una pràctica nova, ja que té les seues arrels en cultures antigues com les africanes i la hindú. Aquesta pràctica mil·lenària es presenta com una eina eficaç per estimular els sentits dels nadons i fomentar els vincles afectius entre pares, cuidadors i infants mitjançant la comunicació tàctil.

Nova edició de l’Escola de cuidar a Tortosa, gener de 2024

Aquesta setmana es posa en marxa una nova edició l’Escola del Cuidar de Tortosa, que tindrà lloc del 24 de gener al 3 d’abril, els dimecres de 10 a 11.30 h al Casal de la gent gran de Tortosa (carrer Alfara de Carles, 27, Ferreries). Les inscripcions estan obertes, les persones cuidadores interessades a participar podeu trucar al telèfon 634 279 198 de 9 a 14 h o enviar un correu electrònic a comunitariatortosa.ebre.ics@gencat.cat.

El cuidador o cuidadora informal, o no professional, és aquella persona, familiar o no, que atén de manera continuada una persona en situació de dependència o discapacitat, convisca o no amb ella, i hi estiga o no vinculada afectivament. Cuidar potser una experiència satisfactòria i gratificant, que aporta molts aspectes positius pel desenvolupament personal, permet enfortir els vincles amb la persona atesa, descobrir noves actituds o habilitats pròpies i sentir-se útil i estimat. Malgrat això, també és una tasca complexa que afecta diversos àmbits de la vida de la persona que l’assumeix: salut física i emocional, la família, la vida social, el lleure i l’àmbit laboral i econòmic.

Aquest espai va dirigit als cuidadors/es no professionals, siguen familiars o no, que atenen de manera continuada una persona en situació de dependència. Hi participen de forma coordinada professionals del CAP Tortosa Est i Tortosa Oest, l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de Familiars d’Alzheimer de les Terres de l’Ebre.

L’Escola del Cuidar és un programa psicoeducatiu d’aplicació grupal que consisteix en trobades setmanals de 90 minuts en les quals diferents professionals ofereixen pautes per millorar els aspectes relacionats amb la sobrecàrrega de la persona cuidadora no professional, és a dir, qui atén de manera continuada una persona en situació de dependència o discapacitat.

L’Escola del Cuidar ja s’ha desplegat a altres municipis com Amposta, Benifallet Móra la Nova, Gandesa, la Fatarella, Batea i Horta de Sant Joan, té entre els seus objectius principals proporcionar les habilitats necessàries a la persona cuidadora per millorar la seua qualitat de vida i facilitar les eines que li permeten viure positivament l’experiència de cuidar. El programa també vol crear un espai de reflexió i d’ajuda mútua, oferir coneixements pràctics per efectuar la cura, ajudar a resoldre problemes concrets i situacions difícils que es presenten en el dia a dia de les persones cuidadores, i donar a conèixer els recursos existents a la comunitat.

>> Descarrega el programa en pdf.

Històries de la primària. Nova sèrie documental al 3Cat amb participació ebrenca

  • La sèrie documental s’estrena aquesta nit amb un capítol dedicat a l’atenció rural
  • En aquest primer capítol hi apareixeran, entre d’altres, els consultoris locals de Vinebre i de la Torre de l’Espanyol

​‘Històries de la primària’ és la nova sèrie documental que retrata des de dins l’assistència primària a Catalunya. S’estrenarà a TV3 i a la plataforma 3Cat el dijous 18 de gener a les 22.45 hores. Consta de 6 capítols, en què hi apareixeran una cinquantena de professionals, rodats en 15 CAP de tot el territori i també en alguns domicilis. La sèrie documental és una iniciativa del Departament de Salut per posar en valor la tasca de l’Atenció Primària i els seus professionals arreu de Catalunya.

>> Pots recuperar i veure el capítol aquí.

En aquest primer episodi, ‘Les distàncies’, es veu reflectida l’activitat dels professionals de CAP rurals, com Míriam Boira i Sònia Loran, de l’EAP de Flix, professionals de CAP com Vinebre i Torre de l’Espanyol que posen en valor els reptes que això comporta pel que fa a la dispersió territorial, però també amb els beneficis d’una atenció més personalitzada i amb més temps per a cada persona atesa. Així doncs, aquesta nit es podran veure els professionals i les persones ateses dels consultoris locals de Vinebre i de la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre. A més a més, també hi apareixen el Consultori local de Balsareny i el CAP Navàs, a la comarca del Bages, i l’Àrea Bàsica de Salut Pallars Sobirà.

La sèrie documental, dirigida per Pol Izquierdo, es va presentar el passat dimecres 10 de gener al Teatre Nacional de Catalunya amb prop d’un miler de professionals de l’Atenció Primària a Catalunya, i es tracta d’una producció de 3Cat amb la col·laboració d’Incís Films i el suport del Departament de Salut. ‘Històries de la Primària’ s’ha rodat a Barcelona, Badalona, Castelldefels, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Navàs, Balsareny, Sort, Bretui, Montardit de Dalt, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Lloret de Mar, Girona, Santa Coloma de Farners i Lleida.

>> Pots recuperar i veure el capítol aquí.

Més de 40 professionals de la salut participen en els tallers de sensibilització lingüística a les Terres de l’Ebre

El Departament de Salut ha impulsat una nova edició dels tallers de sensibilització lingüística destinats als professionals de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. L’objectiu és fomentar bones pràctiques d’atenció a les persones usuàries, especialment en relació amb els seus drets lingüístics.

Aquests tallers, impartits pel Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre, s’han dut a terme durant els mesos de novembre i desembre i han consistit en dues sessions de dues hores cada una. En total, 41 professionals de l’ICS Terres de l’Ebre, tant de l’àmbit d’atenció primària com de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, han participat activament en aquesta iniciativa. Amb l’objectiu de facilitar la participació, 15 professionals hi han assistit de forma presencial a l’HTVC, mentre que 26 ho han fet virtualment.

La formació representa una oportunitat per a enfortir l’empatia i la qualitat de l’atenció, situant la comunicació lingüística com a peça clau en el servei sanitari. Els tallers han abordat diversos temes com ara la importància de la comunicació en l’àmbit laboral, els usos lingüístics professionals i privats, així com les bones pràctiques lingüístiques i la seva influència envers les persones ateses.

A més, s’han presentat dades sobre la diversitat lingüística present a la societat, especialment a Catalunya i també a Europa, i s’ha promogut la conscienciació dels participants a través de qüestionaris i activitats pràctiques.

De cara a l’inici d’aquest 2024 hi ha prevista la posada en marxa del Programa de voluntariat lingüístic, en el marc del programa ja iniciat pel Departament per a fomentar el voluntariat lingüístic en l’àmbit de la salut (de fet, fins al 31 de gener, a l’HTVC es pot visitar l’exposició “Quan parles fas màgia”, que té com a objectiu promoure les parelles lingüístiques), així com altres accions per a dinamitzar l’ús de la llengua, com les sessions d’acollida lingüística als residents i professionals nouvinguts a l’ICS Terres de l’Ebre.

L’any 2023 es tanca amb xifres rècord de donació i trasplantament a Catalunya

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, han presentat avui el balanç de resultats d’activitat de donació i trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules de l’any 2023, acompanyats de Núria Masnou, metgessa intensivista i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta de Girona, i d’Ona Alsina, trasplantada de cor l’any 2023.

Manel Balcells ha assegurat que els resultats rècord de l’any 2023 són “un orgull pel sistema i pel conjunt de pacients i d’agraïment a totes les persones donants”. Ha posat en valor que “és una evidència que funciona molt bé, i això ens permet que les persones que necessiten un trasplantament estiguin en una llista d’espera purament tècnica, la qual cosa és un gran benefici per als pacients i demostra la gran feina dels centres”. Segons el conseller, “a Catalunya som un referent a l’Estat i en l’àmbit internacional”.

En aquest sentit, Jaume Tort, director de l’OCATT, ha manifestat que “a Catalunya tenim una de les llistes d’espera en trasplantaments més baixes del món”. Ona Alsina, pacient trasplantada de cor l’any 2023, s’ha referit precisament a l’eficiència i l’eficàcia del sistema: “Vaig estar tan sols 50 dies en llista d’espera, i ser-hi és una barreja d’emocions bastant complicada, saps que si no tens el trasplantament et moriràs, però a la vegada també tens il·lusió i saps que tiraràs endavant. És un gran canvi i estaré eternament agraïda al donant i a la seva família”.

Els 1.393 trasplantaments d’òrgans realitzats a Catalunya representen una mitjana de 3,8 intervencions al dia i ha permès assolir una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 176 trasplantaments per milió de població (pmp).

Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2023 ha estat generalitzat, excepte en el cas dels pulmonars, que s’han reduït lleugerament (102; -4,7%) i els pancreàtics, que s’han mantingut estables (33). Així, van augmentar els renals (976; +2,9%), els hepàtics (226; +11,3%) i els cardíacs (56; +3,7%).

Trasplantaments

2023

2022

Diferència

Renals

976

949

2,9%

Hepàtics

226

203

11,3%

Cardíacs

56

54

3,7%

Pulmonars

102

107

-4,7%

Pancreàtics

33

33

0,0%

Total

1.393

1.346

3,5%

Els 976 trasplantaments renals de 2023 representen un nou rècord d’activitat. “Estem cada vegada més a prop del superar els 1.000, amb dos equips per sobre de les 200 intervencions anuals, l’Hospital Clínic (230) i l’Hospital de Bellvitge (213), per segon any consecutiu. Uns programes, els catalans, que lideren i són referència a nivell nacional i internacional”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT.

Per centres, l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat un any més, amb 399 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments efectuats. Vall d’Hebron és l’únic hospital a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i pediàtrics (4). L’han seguit l’Hospital Clínic amb 347 trasplantaments, el centre amb més activitat en adults, i l’Hospital de Bellvitge amb 291.

El 2023 ha estat el segon millor any en nombre de trasplantaments pediàtrics realitzats, amb 59 intervencions: 19 de ronyó, 25 de fetge, 12 de cor i 3 de pulmó. Hepàtics i cardíacs suposen també un nou màxim històric d’activitat. “Equips i OCATT considerem el trasplantament pediàtric com una prioritat i procurem reduir al màxim el temps d’espera dels infants en llista”, apunta Tort. En el cas del trasplantament hepàtic, la consolidació de l’split, una tècnica que permet realitzar dos trasplantaments amb un sol fetge, normalment a un infant i a un adult, ha contribuït de manera significativa a l’assoliment d’aquestes excel·lents xifres.

Els 187 donants vius renals suposen un altre rècord a Catalunya (+5,1 vs. 2022) i han contribuït de manera significativa a l’augment dels trasplantaments renals. De fet, “els hospitals catalans són responsables de quasi la meitat dels donants vius de l’Estat espanyol; són els clars referents per a la resta de programes”, comenta Tort. D’aquests, 6 trasplantaments renals de donant viu es van poder dur a terme gràcies al Programa de Trasplantament Renal de Donant Viu Creuat nacional (5) i internacional (1), una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. Per altra banda i com en anys anteriors, els bons resultats de la tècnica de l’split hepàtic han fet innecessaris els donants vius de fetge.

Donants vius

2023

2022

Diferència

Renals

187

178

5,1%

Hepàtics

0

0

Total

187

178

5,1%

 

La donació augmenta

Els 384 donants cadàver reals del 2023 obtinguts a Catalunya representen un nou màxim històric i un increment del 7,6% respecte l’any 2022 i del 1,9% respecte el 2019, l’any de més activitat fins ara. “Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 48,6 donants pmp, molt a prop de la fita impressionant dels 50 donants pmp”, informa el director de l’OCATT.

Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) pugen un 3,1% (169 vs. 164) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) augmenten un 11,4% (215 vs. 193).

Donants cadàver reals

2023

2022

Diferència

Mort encefàlica

169

164

3,1%

Mort en asistòlia

215

193

11,4%

Total

384

357

7,6%

Per centres, destaquen els 73 donants de cadàver reals gestionats per l’equip de coordinació de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, “una xifra impressionant mai abans assolida”, valora Tort.I dels ‘no-trasplantadors’, l’Hospital Josep Trueta de Girona ha tornat a ser, amb 28, el centre amb més donants. “S’ha de posar en valor la feina dels equips dels hospitals no-trasplantadors, que en condicions sovint més difícils, son els responsables del 28% (103) dels donants cadàver reals a Catalunya l’any 2023”, apunta el director de l’OCATT.

Considerant la donació de cadàver i de viu, l’Hospital de Bellvitge, amb 64 donants cadàver i 51 donants vius, ha estat el centre amb més donants (115). L’han seguit, l’Hospital Vall d’Hebron, amb 73 i 29, i l’Hospital Clínic, amb 47 i 49, respectivament.

21 persones a Catalunya han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM) des de l’aplicació de la Llei. Gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar 74 trasplantaments. “Es important aclarir que tot i ser, donació i eutanàsia, processos independents, poden trobar-se i un ser conseqüència de l’altre. En aquests casos, els professionals ens hem d’adaptar i fer possible les voluntats de la persona”, aconsella Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta de Girona i referent en donació post PRAM. “La nostra experiència amb les famílies ha estat sempre positiva, però més que mai, la sensibilitat, la informació i l’entesa entre malalt, família i equip assistencial és fonamental”, apunta Masnou.

Tot i el rècord de donació, el percentatge de negatives familiars a la donació (negatives respecte al total d’entrevistes familiars efectuades) ha augmentat fins al 22,4% el 2023. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense cap altra raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en la gran majoria dels casos (74%) que s’ha denegat la donació. L’any 2023 també ha hagut 13 negatives judicials, un augment considerable respecte anys anteriors.

Més teixits i cèl·lules

Uns 14.387 pacients s’han beneficiat, l’any 2023, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació cadavèrica. El BST va gestionar l’any passat 1.878 donants de Catalunya (7,4% més respecte del 2022), dels quals es van aconseguir 2.718 teixits, un 2,0% més. En total, es van obtenir 1.844 còrnies, 303 peces de teixit cardiovascular, van haver 303 donants de teixit musculoesquelètic i 268 de pell.

“L’any 2023, establim un nou rècord en donació de teixits”, apunta Tort. “Tot i aquests bons resultats, però, seguim necessitant augmentar encara més la donació i per això posem en marxa noves accions amb la col·laboració de l’atenció primària i de les funeràries, afegeix.

A més, l’any 2023 s’han incorporat 6.579 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa arribar als 76.824 donants voluntaris enregistrats, fins a 31 de desembre de 2023. 95 catalans han fet efectiva la donació de medul·la òssia l’any 2023 i novament ha estat qui més donants efectius té de l’Estat.

Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2023 s’han efectuat 630 procediments, activitat que suposa un nou màxim històric. D’aquests, 360 van ser autogènics (57%), 144 al·logènics familiars (23%) i 126, un 20%, al·logènics no-familiars.

Fites 2023

·        384, nou rècord de donació d’òrgans a Catalunya (Taxa: 49 donants pmp).

·        1.393, nou rècord de trasplantaments d’òrgans a Catalunya (Taxa: 176 trasplantaments pmp).

·        Nous màxims històrics en trasplantaments pediàtrics de fetge (24) i de cor (12) a Catalunya.

·        Nou rècord de trasplantaments renals realitzats a Catalunya amb 976 intervencions.

·        187, nou màxim de donants vius a Catalunya, tots ells de ronyó.

·        Nou rècord de donació de teixits, amb 1.878 persones que han donat algun teixit després de morir.

·        6.579 nous potencials donants de medul·la òssiainscritsal REDMO al llarg de 2023.

·        Nou rècord de trasplantaments de progenitors hemopoètics, amb 630 intervencions.

Sense donants no hi ha trasplantaments

L’OCATT i el Sistema de Salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies que, gràcies al seu gest altruista, han fet un regal de vida i d’esperança a moltes persones que ho esperaven. Igualment, reconeixen la feina i el compromís de tots els professionals sanitaris i no sanitaris vinculats al procés de donació i trasplantament que han contribuït a l’assoliment d’uns resultats excel·lents a Catalunya. I recorden que fer-se donant és tan senzill com decidir la teva voluntat de ser donant i compartir-la amb els teus familiars i amics.

Inici de les obres del nou consultori local de Jesús, al Baix Ebre

L’empresa adjudicatària del nou consultori local de Jesús, ‘Gestión Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada, SA’, ja ha iniciat els treballs al solar cedit per l’Ajuntament de Tortosa per executar el projecte de construcció del nou consultori local a l’EMD Jesús, al Baix Ebre. El termini de construcció del nou consultori local es preveu en 14 mesos, i suposarà una inversió per part del Servei Català de la Salut d’1.632.813,78 € (IVA inclòs).

El nou consultori permetrà disposar d’espais assistencials més adequats i millorar l’accessibilitat, amb un augment significatiu de les sales de consulta, que seran 9 en total, incloent-hi 4 sales de consulta mèdica, 4 de consulta d’infermeria i una sala de consulta polivalent/extraccions i tractaments d’emergència i observació. A més, hi haurà una aula per a grups/educació sanitària.

Íngrid Roca, gerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, ha volgut destacar “la bona notícia que suposa aquest inici d’obres del nou consultori local a Jesús, avançant i materialitzant projectes i inversions molt necessàries per al territori“. Roca ha valorat “la importància d’aquest nou consultori local, que ens permetrà atendre de forma molt més adequada a la població creixent de Jesús, alhora que els professionals disposaran de més estructures i eines de treball, en una inversió prioritària per al territori dins l’aposta del Departament de Salut per impulsar l’Atenció Primària”.

Arranca una nova edició de l’Escola del Cuidar d’Amposta

L’Escola del Cuidar, impulsada per professionals del CAP d’Amposta de l’ICS Terres de l’Ebre, l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià i els Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta l’any 2018, ha començat un nou curs després de la parada nadalenca.

La sessió “Trastorns de comportament en persones amb demència” impartida per Josep Zaragoza, cap de Servei de Neurologia de l’HTVC, va tenir lloc ahir, 10 de gener, al Casal Cívic de Gent Gran Ruiz Salgado d’Amposta, l’espai on actualment es realitzen les sessions quinzenals de l’Escola del Cuidar.

L’Alzheimer i altres demències tenen una gran repercussió social i sanitària, però sobretot causen un gran impacte en l’àmbit familiar, ja que són la malaltia crònica que provoca un nivell de dependència més alt.

En aquest sentit, l’Escola del Cuidar va nàixer amb la voluntat de donar suport a les persones cuidadores no professionals que atenen de manera continuada persones amb demència i ha estat presa, a més, com a model d’implantació de l’atenció integrada al conjunt del país.

Núria Brunet, infermera gestora de cas de l’EAP Amposta, explica que “l’objectiu de l’Escola és proporcionar eines que els permetin viure d’una manera més positiva l’experiència del cuidar i proporcionar habilitats per millorar la seua qualitat de vida”.

L’Escola del Cuidar compta amb el suport de cuidadores que ja s’han format prèviament i inclou sessions en grups reduïts per abordar d’una forma participativa i amena temàtiques com l’activitat física, alimentació saludable i altres a vinculats amb la salut mental i la gestió de les emocions, així com sessions lúdiques de convivència.

Prop d’un miler de professionals de la Primària participa en la presentació de la docusèrie de 3Cat ‘Històries de la Primària’ al TNC

La sèrie documental retrata des de dins l’assistència primària a Catalunya i s’estrenarà a TV3 i a la plataforma 3Cat el dijous, 18 de gener, a les 22.45 hores.

Consta de sis capítols rodats en 15 centres d’atenció primària de Catalunya i també en alguns domicilis del Barcelonès, el Bages i el Pallars Sobirà


Cinc professionals i el director de la sèrie, durant el debat a l’escenari del TNC.

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha presidit aquest vespre l’acte de presentació de la sèrie documental de 3Cat ‘Històries de la Primària’ al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona. L’acte ha aplegat prop d’un miler de professionals de la primària.

La sèrie documental, que retrata des de dins l’assistència primària a Catalunya, s’estrenarà el proper dijous, 18 de gener, a TV3 i a la plataforma 3Cat a les 22.45 hores. Seran sis capítols d’entre 40 i 45 minuts de durada, en què hi apareixeran una cinquantena de professionals de la primària. S’ha rodat en 15 centres d’atenció primària de Catalunya i en alguns domicilis del Barcelonès, el Bages i el Pallars Sobirà.

El conseller de Salut ha destacat que la docusèrie parlarà de “casos reals” i del “valor immens” que fa l’atenció primària per la salut del conjunt de la població. També ha indicat que “la docusèrie va néixer d’una demanda pròpia dels professionals de la primària” i alhora “de com posar en valor la feina de la primària com a eix vertebrador del sistema”.

El titular de Salut ha subratllat, a més, que “la primària resol el 80% de les patologies de la ciutadania, és qui realment coneix la seva problemàtica”, i ha assenyalat que “la primària necessita també visibilització, reconeixement professional, econòmic i social”.

L’acte multitudinari ha començat amb la intervenció del director d”Històries de la Primària’, Pol Izquierdo, que ha destacat que “el principal valor de la sèrie és haver tingut accés a aquesta relació especial que s’estableix entre els professionals de la primària i els seus usuaris”.

Tot seguit, el director de la docusèrie ha moderat una taula rodona amb cinc professionals de la primària, Diana Marcela Blandon, infermera; Aina Perelló, metgessa de família; Aisatu Ceesay Sillah, treballadora social; Lucia Alcaraz, llevadora, i Imma Sau, pediatra. Finalment, l’acte ha acabat amb la projecció d’un vídeo resum de la sèrie de 45 minuts.

‘Històries de la Primària’ s’ha rodat a Barcelona, Badalona, Castelldefels, Sant Cugat del Vallès, Navàs, Balsareny, Sort, Bretui, Montardit de Dalt, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Lloret de Mar, Girona, Santa Coloma de Farners i Lleida.

Es tracta d’una producció de 3Cat amb la col·laboració d’Incís Films i el suport del Departament de Salut.

Totes les fotografies de l’acte al TNC les trobareu AQUÍ.