Salut amplia el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya, les recomanacions de vacunació contra l’herpes zòster, i inclou la immunització del VRS.
- S’introdueix la vacunació sistemàtica contra la grip en infants entre 6 i 59 mesos
- S’amplia la cobertura contra la malaltia meningocòccica en els infants als 12 mesos: se substitueix la vacuna actual contra la meningitis C per la vacuna contra la meningitis A, C, W i Y
- A partir de la propera tardor, s’immunitzarà als nadons fins els 6 mesos contra el virus respiratori sincitial (VRS) per evitar les bronquiolitis i les seves complicacions
- S’amplia la recomanació de la vacunació contra l’herpes zòster als adults a partir dels 90 anys, les persones amb herpes de repetició i en persones amb tracta
El conseller de Salut, Manel Balcells Díaz, ha presentat avui l’ampliació del calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya, que està vigent des de finals de juny, acompanyat per la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas Peña, i del pediatrePepe Serrano Machuet, representant de la Societat Catalana de Pediatria al Consell Assessor de Vacunacions.
El conseller Balcells ha destacat que “l’ampliació de les vacunes té un cost pressupostari que ja tenim previst i és una mesura que suposa un gran benefici per als infants i també per a la gent gran, perquè és un increment de les millores del calendari vacunal que redueix de forma substancial els riscos i val molt la pena”. I ha afegit que “vull destacar que ho fem amb el consens i acord del Consell Assessor de Vacunacions i la Societat Catalana de Pediatria”.
El Departament de Salut començarà a vacunar els infants entre 6 i 59 mesos contra la grip durant la propera tardor, addicionalment a les persones a partir dels 60 anys i els menors d’aquesta edat amb condicions de risc com fins ara. La grip genera anualment un gran nombre de casos, especialment en població infantil. Tot i que habitualment en menors la mortalitat és mínima, aquesta malaltia produeix un nombre important de visites a centres de salut,hospitalitzacions i ingressos per les complicacions, especialment en els infants de menor edat.
Per evitar la malaltia en infants i les seves possibles complicacions, el mes d’octubre de 2022, la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar la incorporació de la recomanació de vacunació contra la grip als infants d’entre 6 i 59 mesos de manera progressiva en les següents dues temporades. A Catalunya, per tal d’implementar la recomanació el més aviat possible, i amb el consens del Consell Assessor de Vacunacions, es vacunarà la propera temporada de vacunació antigripal a tots els infants entre 6 i 59 mesos.
Una altra de les novetats de l’actualització del calendari vacunal és que Catalunya incorporarà la vacunació contra la meningitis meningocòccica ACWY (MenACWY) als infants als 12 mesos en substitució de la vacuna contra la meningitis C. Amb aquesta mesura, es reforça la protecció dels infants contra la meningitis meningocòccica. L’any 2020, ja es va incorporar la vacuna MenACWY en els adolescents als 11-12 anys, així com tots els adolescents i joves fins els 18 anys no vacunats amb anterioritat, ampliant aquesta edat fins els 20 anys l’any 2022.
En els darrers anys, gràcies especialment a la incorporació al calendari de la vacuna contra la meningitis C, s’ha observat un descens sostingut de la malaltia meningocòccia, passant d’una taxa de 4,9 casos x 100.000 habitants l’any 1997 a 0,3 casos x 100.000 habitants l’any 2022. Tot i això, en els darrers anys, s’ha produït un increment de casos de malaltia meningocòccica per serogrups W i Y.
Tenint en compte la distribució de serogrups a Catalunya, el Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut va considerar adient incorporar la recomanació de substituir la dosi que actualment s’administra als 12 mesos de vacuna contra el meningococ C (MC) per la vacuna contra els meningococs A, C, W i Y (MACWY). Amb aquesta mesura, s’amplia la cobertura contra els diferents meningococs també als infants menors d’11-12 anys a Catalunya.
Aquestes dues incorporacions al calendari de vacunacions sistemàtiques suposen un avenç important en la protecció dels infants a Catalunya amb una despesa de 1,77 M€.
Com cada vegada que s’actualitza el calendari vacunal, les vacunes de nova incorporació s’administren a partir de l’entrada en vigor del nou calendari, sense efecte retrospectiu ni necessitat de vacunació de rescat, si no hi ha una situació epidemiològica que requereixi fer el contrari.
Immunització contra el virus respiratori sincitial (VRS)
Està previst que la propera tardor s’iniciï la immunització dels nadons fins els 6 mesos contra el virus respiratori sincitial (VRS). El VRS és un virus altament contagiós que es dissemina amb les secrecions nasofaríngies de les persones infectades o mitjançant les gotes de saliva, constituint una de les principals causes d’hospitalització en infants menors de 5 anys.
Carmen Cabezas ha manifestat que “tots recordem com l’any passat vam tenir una onada molt alta de bronquiolitis i que va suposar un gran nombre d’ingressos. Normalment aquesta situació es produeix unes setmanes abans del pic de la grip i genera molta càrrega al sistema de salut, per la qual cosa serà important vacunar del VRS a la tardor i reduir aquesta elevada afectació”.
El VRS clínicament pot tenir diverses manifestacions, depenent de l’edat del pacient i del seu estat immunitari, generant des de quadres de vies respiratòries altes banals o inaparents tipus refredat comú, fins a episodis de bronquiolitis o pneumònies en lactants que solen ser més greus durant els primers mesos de vida i poden ser especialment importants en prematurs. S’estima que el VRS és el responsable d’un 50% del total de quadres de bronquiolitis i d’un 25% de les pneumònies en els menors d’un any.
La importància del VRS a l’edat pediàtrica rau en ser el causant de la majoria de les bronquiolitis i pneumònies dels infants per sota dels dos anys de vida. Es calcula que un 11-19% dels lactants patirà bronquiolitis el primer any de vida. Aquesta bronquiolitis ocasiona l’hospitalització d’aproximadament en l’1% dels casos. La mortalitat és inferior a l’1%, encara que en grups de risc pot arribar al 3%.
A nivell mundial, s’estima que el VRS causa prop de 34 milions d’episodis d’infeccions respiratòries agudes baixes en infants menors de cinc anys, la qual cosa representa al voltant de 3,4 milions d’hospitalitzacions per any. La incidència del VRS cursa amb un patró estacional d’octubre a febrer i és tan freqüent que la majoria dels infants ja s’ha infectat amb el virus aproximadament als 2 anys. El virus respiratori sincitial també pot infectar els adults.
Fins el 2023, no es disposava de cap mesura preventiva autoritzada per al seu ús a tots els nadons, i cal tenir en compte que el tractament per a la infecció per VRS és principalment de suport, i en casos més greus pot ser necessari el suport respiratori amb oxigen suplementari.
El 31 d’octubre de 2022, es va aprovar Nirsevimab (Beyfortus® d’ AstraZeneca AB i comercialitzat per Sanofi-Aventis S.A.) mitjançant revisió accelerada per l’EMA amb seguiment addicional i amb la indicació per a la prevenció de la infecció per VRS en infants durant la seva primera temporada del VRS. És un anticòs monoclonal humà d’immunoglobulina G1 kappa (IgG1κ) produït en cèl·lules d’ovari de hàmster xinès mitjançant tecnologia d’ADN recombinant. Segons les dades disponibles, Beyfortus® presenta un bon perfil de seguretat i mostra dades d’eficàcia de 75-80% en la prevenció de les infeccions de vies respiratòries inferiors (IVRI) per VRS.
Tenint en compte l’impacte de la infecció en els infants i de la disponibilitat d’un producte per a la seva prevenció, i després de la recomanació del Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut, està previst que, a partir del mes d’octubre de 2023, s’iniciï la immunització amb Nirsevimab a tots els infants abans de la seva primera temporada de VRS per tal de protegir-los contra la infecció i les seves possibles complicacions.
Aquesta immunització està previst que es realitzi als centres d’atenció primària per als nadons nascuts entre abril i setembre de 2023 i en els centres hospitalaris als que neixin entre els mesos d’octubre de 2023 i març de 2024 abans de l’alta hospitalària. També està previst immunitzar als infants d’alt risc davant la seva segona temporada.
Amb la inclusió de la immunització contra el VRS, Catalunya serà pionera a nivell global i suposa un esforç molt important en la prevenció de la infecció i les seves complicacions en els infants. La seva incorporació suposa una despesa de 14,1M d’€.
El pediatre Pepe Serrano ha mostrat la seva satisfacció pel fet que “totes les recomanacions que els professionals vam fer en el seu moment s’han tingut en compte. Com a membre de la Societat Catalana de Pediatria una de les nostres fites és vetllar per la salut dels nostres infants i, òbviament, incorporar noves vacunes millora la salut de la població infantil”.
Catalunya en aquests moments disposa d’un dels calendaris de vacunació més complerts que inclou recomanacions per a totes les etapes de la vida, i amb la inclusió de la incorporació de la immunització contra el VRS disposarà d’una de les recomanacions d’immunització més avançades a nivell global.
El calendari de vacunacions inclou les vacunes més adequades per a la situació epidemiològica en el moment més adient. És important recordar que les vacunes salven vides, i que s’estima que a Catalunya les vacunes de calendari cada any estalvien més de 34.000 casos de malalties i les seves complicacions. Per aquest motiu i per obtenir la millor protecció cal garantir que els infants, adolescents i adults rebin les vacunes i immunitzacions en el moment adequat segons les recomanacions.
Noves recomanacions de vacunació contra l’herpes zòster
D’altra banda, Catalunya ha estat pionera en els darrers anys en la implantació de mesures per a la protecció de malalties immunoprevenibles en les persones de més edat. En aquest sentit, l’any 2022 es va incorporar la vacunació contra l’herpes zòster. Aquestamalaltia té una incidència superior a partir dels 50 anys, i augmenta amb l’edat i amb algunes condicions de risc com la immunosupressió. Tot i que l’herpes zòster presenta una mortalitat baixa, pot produir complicacions com la neuràlgia postherpètica, la qual pot produir discapacitat i disminuir la qualitat de vida, provocantuna càrrega sanitària important, així com costos directes i indirectes.
Cal tenir en compte que les complicacions per un episodi d’herpes zòster són més freqüents i importants en les persones de més edat i, per aquest motiu, s’ha valorat ampliar la recomanació de vacunació a totes persones a partir dels 90 anys, les persones amb casos d’herpes de repetició i ampliar la recomanació davant de persones amb tractament immunosupressor. A més, amb l’envelliment de la població i l’augment de persones amb condicions de risc i comorbiditats, s’espera un augment de casos. Per aquest motiu, és important la prevenció dels casos mitjançant la vacunació.
