Author Archives: comunicacio

L’acte de lliurament de les beques Dr. Ferran 2021 va tenir lloc, ahir per la tarda, a la sala d’actes de la seu corporativa de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, i va ser presidit per la Sra. Mònica Ripoll, 3a tinent d’alcalde de Tortosa, acompanyada del Sr. Joan Nin Cervera, director dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre, i del Sr. Ramon Bosch, president de la Fundació Dr. Ferran.

Primerament, Fernando Adam Sempere, metge odontòleg i expert en la figura del Dr. Ferran i Clua, va fer una conferència magistral sobre la figura del Dr. Ferran titulada “Ferran: La recerca en l’etapa tortosina. Interrogants i controvèrsies científiques o alienes.”

Seguidament, la tresorera de la Fundació, Marie-France Domenech Spanedda, va fer l’acta de la Fundació.

Es van lliurar dues beques i dos accèssit per donar suport econòmic a projectes de recerca en salut de grups d’investigació en biomedicina de les Terres de l’Ebre. Les beques són de 3.000 € i els accèssits són de 1.500 €.

La Fundació Dr. Ferran d’investigació biomèdica és una entitat sense ànim de lucre arrelada a les Terres de l’Ebre, que promociona projectes i grups de recerca en biomedicina. Anualment fa una convocatòria de beques i organitza l’acte de lliurament d’aquestes beques als millors projectes presentats.

A la convocatòria de Beques Dr. Ferran 2021 es van presentar un total de 5 projectes de recerca dels quals s’han premiat els que s’exposen tot seguit.

Beca Dr. Ferran 2021 al millor projecte d’Investigació presentat per un grup emergent, de 3.000 €, patrocinada per la Clínica Terres de l’Ebre i l’Hospital de la Sta. Creu.

Projecte guanyador: “Uso de la imagen hiperespectral como factor pronóstico de la recaída debido a metástasis a distancia en cáncer de mama”. La investigadora principal d’aquest projecte n’és Esther Sauras Colón, del Grup d’Investigació en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’HTVC, i els investigadors col·laboradors són: Montserrat Llobera Serentill, Valeri Rodriguez Guzmán, Leyre Rodrigo Hernanz, Daniel Mata Cano, Antonio Rizo Barrios, Gustavo Marrero Callicó, Himar Fabelo Gómez, Laura Quintana Quintana, Raquel León Martín, Samuel Ortega Sarmiento, Carlos López Pablo, Marylène Lejeune.

Beca Dr. Ferran 2021 al millor projecte d’Investigació presentat per un grup d’inici, de 3.000 €, patrocinada per l’empresa Alfasigma España

Projecte guanyador: “La planificació 3D en les cirurgies degeneratives de la columna lumbar”. L’investigador principal d’aquest projecte n’és José Miguel Molina Márquez, de la unitat de Raquis del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’HTVC, i els investigadors col·laboradors són: Julio Nogales López, Éric Barreda Prades, Ester Comellas Miralles, Rubén Viciana Abad, Carlos Ruiz Moliner.

Addicionalment, atesa la qualitat científica dels projectes presentats, el Patronat de la Fundació Dr. Ferran va acordar atorgar dues beques accèssit més.

Una beca accèssit de 1.500 € al projecte d’investigació per un grup emergent amb la segona millor puntuació, patrocinada per l’empresa Química Clínica Aplicada.

Projecte: “Disseny i prova pilot d’un instrument d’avaluació de la transferència de pacients crítics en urgències i emergències”. La investigadora principal n’és Ruth Tortosa Alted de la unitat de Cures Intensives de l’HTVC i els investigadors col·laboradors són: Sílvia Reverté Villarroya, Marta Berenguer Poblet, Estrella Martínez Segura, Gaspar Masdeu Eixarch, Inma Lleixà Benet, Rebeca Ferré Felipo, Montserrat Alcoverro Faneca.

I una altra beca accèssit de 1.500 € al projecte d’investigació per un grup d’inici amb la segona millor puntuació, patrocinada per l’empresa Agrícola del Camp Santa Bàrbara i el grup Llambrich.

Projecte guanyador: “Valoració de l’impacte de les videotrucades en els familiars de pacients ingressats en una unitat COVID-19 d’atenció intermèdia.” L’investigador principal n’és Daniel Colprim Galcerdan de la unitat de subaguts/COVID-19 de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa i els investigadors col·laboradors són: Mireia Adell Lleixà, Salvador Puchades Barreda, Wendy S. Sarmiento Holguin, Elisa Mulet Aloras, Francesc Riba Porquet.

L’acte va concloure amb una actuació musical a càrrec d’Artur Gaya i Sergi Trenzano.

Tortosa, 26 de novembre de 2021

Ahir, 23  de novembre va tenir lloc la Conferència Hospitals TOP 20 2021 amb el lliurament de reconeixements del programa IQVIA Top20 Hospitals als 151 hospitals participants de tot el territori nacional.

Aquest programa està basat en l’anàlisi d’indicadors objectius a partir de dades que es registren de forma rutinària i en què participen tant hospitals públics com privats, de manera voluntària i anònima.

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta hi participa amb l’objectiu d’avaluar-se, comparar-se amb els millors  i obtenir bons resultats basant-se en indicadors de qualitat, funcionament i eficiència, i enguany ha obtingut el reconeixement en l’Àrea del Cor, Cardiologia Mèdica, a més de ser un dels vuit nominats en la categoria de Gestió Hospitalària Global d’hospitals públics mitjans.

Amb més de 20 anys d’història, Hospitals TOP 20 és el programa de referència en l’entorn sanitari espanyol. Al llarg dels anys, ha comptat amb la participació de més de 250 hospitals.

• Les donacions diàries són insuficients per atendre l’augment de la necessitat de sang als hospitals
• S’estan recuperant intervencions endarrerides per la Covid i per això les transfusions augmenten i cal més sang per als malalts
• Aquest any s’han sumat 10.000 donacions de sang més que el mateix període de 2019 i tot i això en calen més
• Si pots donar, reserva hora per als pròxims a www.donarsang.gencat.cat
• Si no pots donar, fes córrer a veu!
• Cada dia caldria sumar entre 1.100 i 1.200 donacions de sang

Les necessitats diàries han augmentat des d’aquest mes de setembre i calen 1.100 donacions per garantir les transfusions, especialment de plaquetes. Aquest component de la sang només té una durada de 5 dies. Per això és important mantenir un ritme de donacions constant cada dia.

El Banc de Sang té unes reserves de seguretat per donar resposta a possibles situacions d’emergència. Amb l’augment de l’activat les reserves se situen ara a les 6.000 unitats. La xifra ideal són 10.000.

Per donar sang només cal ser major d’edat, pesar més de 50 quilos i trobar-se bé de salut.

Al web www.donarsang.gencat.cat es pot demanar hora per donar en qualsevol dels 12 hospitals on hi ha un espai de donació. També es pot consultar la ubicació de qualsevol de les 200 campanyes itinerants organitzades durant les properes setmanes per tot Catalunya.

Donar sang, un hàbit cívic

De cada donació se’n beneficien tres persones, perquè la sang es separa en els diferents elements que la composen: glòbuls vermells, plaquetes i plasma. Cadascun d’aquests components servirà per uns tractaments diferents.

El 55% dels glòbuls vermells s’utilitzen en especialitats mèdiques mentre que un 40% en usos quirúrgics. La majoria de transfusions de plaquetes es fan per prevenir hemorràgies en pacients que en tenen dèficit.

Al web donarsang.gencat.cat hi ha tota la informació relacionada amb la donació de sang: preguntes freqüents, usos de la sang, punts de donació fixos i mòbils i notícies relacionades amb la donació.

S’informa que la Fundació Dr. Ferran ha de cobrir una plaça d’investigador/a postdoctoral en el marc del projecte Emma del grup de Recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El contracte temporal tindrà una durada de 3 anys, amb un període de prova de 3 mesos, del 01/01/2022 fins a 31/12/2024.

Tota la informació de la convocatòria pot ser consultada aquí

Des de la Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya (XBTC) volen realitzar una enquesta per valorar el grau de coneixement de la població respecte als Biobancs.

El formulari consta de 5 preguntes (<2 min.) i la seva resposta serà molt preuada. Tota la informació proporcionada és confidencial.

Si us plau respongui només una vegada tot i que li arribi l’enquesta per diferents canals.

Formulari

L’enquesta romandrà oberta una setmana. Des d’avui, 16 de novembre, fins al 23 de novembre.

Els autors són membres de l’Associació Som Prematurs i en les seves obres recullen els principals neguits que sorgeixen després del naixement d’un infant prematur.

El 17 de novembre és la data escollida per Nacions Unides per commemorar el Dia Mundial de l’Infant Prematur. L’objectiu és conscienciar la societat sobre les peculiaritats dels nadons que naixen abans de les trenta-set setmanes de gestació.

En els països desenvolupats, la prematuritat afecta el 10% dels naixements i és un dels problemes de salut més predominants en la població infantil. Durant el període neonatal, la prematuritat pot tenir efectes devastadors i origina fins al 75% dels casos de mortalitat perinatal, i el 50% de les discapacitats infantils. Durant els primers anys de vida, els infants prematurs tenen un major risc de patir dificultats d’aprenentatge, dèficit d’atenció, i també, problemes emocionals i d’integració social. La preocupació per aquests efectes tardans ha fet que les Unitats Neonatals hagin implantat plans de cures centrats en el desenvolupament per a afavorir, amb aquests programes, el desenvolupament neurològic i emocional dels nadons.

Les cures centrades en el desenvolupament es basen a entendre i respectar els bioritmes dels nadons, i en aconseguir que les famílies d’aquests, participin en les cures i atencions dels seus fills. Aquesta implicació de les famílies, s’ha vist que és fonamental a l’hora d’establir un vincle afectiu sòlid, que actuï com a protector davant de possibles alteracions del neurodesenvolupament.

Un dels principals esculls amb el que es troben les famílies, dels infants prematurs, és la manca de coneixements. Aquestes, solen encarar el naixement del nadó preterme sense nocions prèvies, i és habitual que se sentin aclaparades, perdudes i incapaces d’assimilar tota la informació que els dona l’equip assistencial. Aquest desconcert inicial, augmenta i es fa més palès, a mesura que avança l’ingrés hospitalari i s’atansa l’hora de l’alta a domicili. És llavors quan alguns dels neguits que formulen les famílies, no troben resposta en la informació que els donen els professionals.

L’acompanyament que ofereixen les associacions d’infants prematurs complementa la informació donada prèviament pels professionals, i és un suport molt valuós per a les famílies, que troben aquí comprensió i ajuda. A més del suport psicosocial, aquestes entitats també treballen per aconseguir que la prematuritat guanyi visibilitat i rellevància social.

Per analitzar amb profunditat aquesta problemàtica, el Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb la col·laboració de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, de l’Ajuntament de Tortosa i de l’Associació de SOM Prematurs de Catalunya, ha organitzat la presentació dels llibres: Lección de vida de Davínia Prieto i Històries en primera persona de Francesc Botet.

L’acte, que comptarà amb la presència dels autors, tindrà lloc dissabte, 20 de novembre, a les 11:30h, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i estarà conduït per Sílvia Franch Salvadó i Neus Rodríguez Zaragoza, ambdues pediatres, de la Unitat Neonatal del Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Durant la presentació, es podran adquirir els llibres i en finalitzar l’acte hi haurà signatures per part dels autors.

DIA MUNDIAL DE L’INFANT PREMATUR
Dubtes i reptes de les famílies amb nadons prematurs
Data 20 de novembre 2020
11:30 hores

Presentació llibres

Moderadores
Sílvia Franch Salvadó, pediatra de la Unitat Neonatal del Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Neus Rodríguez Zaragoza, pediatra de la Unitat Neonatal del Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Llibres
Lección de vida a càrrec de la seva autora Davínia Prieto
Històries en primera persona a càrrec del seu autor Francesc Botet

Organitza
Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Institut Català de la Salut

Col·labora

• Associació Som prematurs
• Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
• Ajuntament de Tortosa

Es recreen situacions clíniques amb un alt grau de realisme per a millorar el procés d’aprenentatge, assistència i seguretat del pacient, així com la presa de decisions clíniques

La Gerència Territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre (ICS-TE) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han dut a terme els primers cursos de formació a l’aula de simulació clínica ubicada a les instal·lacions del Campus Terres de l’Ebre de la URV.

Concretament, es tracta de dos cursos pilot organitzats amb la finalitat de fer observacions de l’entorn de simulació i, així, fer les adaptacions necessàries de cara al pla formatiu del 2022.

Per una banda, el curs sobre la ventilació mecànica no invasiva (VMNI) s’ha dut a terme amb la participació d’una actriu com a pacient i ha acollit vuit infermers del Servei d’Urgències de l’HTVC. L’ús de la VMNI suposa un nou repte per als professionals que treballen amb pacients crítics, sobretot en el context de la pandèmia covid-19. La simulació permet aprendre a fer-ne un ús correcte en un entorn segur i amb un alt grau de realisme.

Per l’altra banda, durant la formació relacionada amb el codi d’infart agut de miocardi (IAM), s’ha aprofitat el nino de simulació, que té capacitat per a interactuar amb els participants per mitjà d’un micròfon que fa servir l’actor de veu, i que a més, té constants vitals mesurables, respira, i obre i tanca els ulls. Aquest curs ha anat adreçat a metges i infermers d’atenció primària, amb una formació en línia prèvia sobre el codi IAM, per arribar a l’objectiu de disminuir les possibles demores en diferents punts de l’atenció sanitària d’infart agut de miocardi, i així, millorar el pronòstic i la morbimortalitat del pacient.

Les dues formacions s’han conclòs amb un alt nivell de satisfacció dels assistents, gràcies a l’experiència vivencial i dinàmica, i a l’aprenentatge dels continguts des de l’experiència viscuda pels mateixos alumnes.

El projecte de l’aula de simulació va néixer per iniciativa de l’ICS Terres de l’Ebre fa quatre anys, i la construcció de l’àrea de simulació i innovació al Campus Terres de la URV ha estat possible fruit de l’aliança entre les dues institucions, amb l’empara de la Regió Sanitària. Així mateix, el cost d’aquest projecte ha rebut el 80% del seu finançament per part de la Diputació de Tarragona, amb una aportació total de 90.000€.

L’espai té una reserva de 185 m² per a una disponibilitat de 8 sales; actualment s’ha dotat la unitat d’hospitalització i d’especialització, la sala de debrífing, la unitat d’atenció primària o polivalent, la sala tècnica i els vestidors. Instructors especialistes i acreditats en simulació s’encarreguen de la docència i la coordinació de l’oferta formativa modular.

Tortosa, 10 de novembre de 2021

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta necessita contractar 4 facultatius/ves per al Servei d’Urgències.

Lloc: Facultatiu/va especialista Servei d’Urgències.
Requisits: Títol de medicina i especialitat via MIR.

S’ofereix:
Horari:
40 hores setmanals. Guàrdies: 5 guàrdies al mes, aproximadament.

Remuneració:
Segons taules retributives del 2.021.

Duració:
Un cop superat el període de prova, nomenament interí.

Contacte:
Els interessats/des poden enviar el seu CV a la següent adreça electrònica: desenvolupamentdepersones.ebre.ics@gencat.cat

El projecte de l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià, l’Ajuntament d’Amposta i l’ICS Terres de l’Ebre vol donar suport a les persones cuidadores no professionals

L’Escola de cuidar torna a posar-se en marxa aquest dilluns després d’una aturada a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19. Impulsada per l’Associació de Familiars d’Alzheimer (AFAM), l’Ajuntament d’Amposta i l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre, l’Escola de cuidar va néixer l’any 2018 amb la voluntat de donar suport a les persones cuidadores no professionals que atenen de manera continuada persones en situació de dependència o discapacitat.

La demència és la malaltia crònica que provoca un nivell de dependència més alt, amb un 88,67 % del total de persones que la pateixen i, a més, una de les principals causes d’institucionalització o d’ingrés de llarga durada. La malaltia d’Alzheimer i altres demències tenen gran repercussió social i sanitària, però sobretot causen un gran impacte en l’àmbit familiar. Avui en dia, la família és el pilar fonamental en l’atenció de les persones afectades per aquesta malaltia.

Per aquest motiu, els professionals del CAP d’Amposta, de l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià (AFAM) i dels Serveis Socials de l’Ajuntament van detectar la necessitat de donar suport a aquestes persones cuidadores amb l’Escola de cuidar, un projecte formatiu i de suport mutu per proporcionar a la persona cuidadora les habilitats necessàries per millorar la seva qualitat de vida i facilitar les eines que li permetin viure positivament l’experiència de cuidar.

L’Escola del cuidar naix d’una experiència del programa Cuidador Expert: cuidador de pacients amb demència (Programa Pacient Expert®) que va tenir lloc a la ciutat d’Amposta al novembre i desembre de l’any 2017.

Nota de premsa publicada per l’Ajuntament d’Amposta el 08/11/2021