Exposició fotogràfica pel dol perinatal

Fins a finals de desembre, l’àrea de consultes externes de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, acull una exposició fotogràfica, cedida per l’associació Libèl·lules dels Estels, de la fotògrafa i psicòloga Norma Grau Andrés.

Libèl·lules dels Estels és una entitat, creada per Trini Lleixà i Isabel Garcia, que té com a objectiu donar suport i acompanyar a les famílies, que com elles, han patit una pèrdua perinatal, gestacional o neonatals. A més, pretén trencar tabús associats.

L’autora, Norma Grau, realitza imatges d’acompanyament al dol des de fa deu anys en el marc del projecte Stillbirth, paraula anglesa que fa referència a aquells nadons que han nascut morts o que han mort poc després de nàixer, i el que es pretén és donar veu i presència a les famílies que han sofert un dol d’aquestes característiques.

Amb motiu d’aquesta exposició Olga Pérez Sala, llevadora i coordinadora territorial de l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) a les Terres de l’Ebre, i la psicòloga M Jesús Ribes, ens ha parlat sobre el dol perinatal:

“Viure la mort d’un fill/a és un fet antinatural i suposa un fort impacte emocional i mental dins la vida de la família.

És freqüent que, els pares i l’entorn d’aquests passin els primers dies, fins i tot setmanes, en estat de xoc i d’incredulitat, i és que la pèrdua d’un fill, durant la gestació, durant el part o al cap de poc temps després de nàixer, no és habitual.

La intensitat i la complexitat d’aquest fet traumàtic, fan que el sistema sanitari li doni un tractament especial, a la vegada que delicat, perquè requereix un acompanyament específic per part dels professionals de la salut implicats.

Donat que el diagnòstic de la mort perinatal es produeix en l’àmbit hospitalari, l’equip de professionals implicats (ginecòlegs, llevadores, infermeres, psicòlogues, etc.) fan un rigorós i protocol·litzat acompanyament, respectant sempre el dolor, la intimitat que requereix el moment, resolent els dubtes que puguin sorgir, i donant suport a les reaccions i les decisions que prenguin els pares.

Conèixer i acomiadar-se del seu fill resulta molt dolorós, però en general és positiu, perquè a part dels sentiments de tristesa, se’n produeixen d’altres d’amor. A més, els ajuda a confirmar que s’ha estat pare i mare, i aquesta dualitat de sentiments, pot ser un bon punt de partida, ja que constatar que existeix i dir-li adéu, forma part del procés. És important tenir una imatge real del fill a qui s’estima i que no ha arribat a nàixer amb vida o ha marxat massa aviat.

Des de la mateixa sala de parts es realitza un acompanyament personalitzat, evitant en tot moment l’intercanvi de professionals per tal de mantenir la intimitat. Es prenen les empremtes i si es pot s’agafa una mica de cabell, amb la finalitat que els pares puguin tenir un record.

A les Terres de l’Ebre des dels Serveis Sanitaris de l’ ICS, els professionals de la sala de parts es posen en comunicació amb la llevadora i psicòloga de l’ASSIR per a la programació del seguiment de la dona i la seva família, suport que forma part de la nostra cartera de serveis.

La majoria de pares i mares experimenten processos de dol saludables, però hi ha persones que desenvolupen un dol més complicat al qual s’afegeixen altres problemes tals com depressió, ansietat o estrès posttraumàtic. En aquests casos, quan se sent que no s’avança, cal recórrer a un professional expert.

Per a prevenir possibles seqüeles posteriors, és important que els pares puguin parlar de les seves necessitats, que validin els seus sentiments i pensaments, i que se’ls ajudi a processar les vivències personals i de parella.

Per últim, cal tenir molt en compte que en cas que ja hi hagi fills en la unitat familiar, el dol ha de ser viscut conjuntament amb aquests. Si veuen que se’ls dedica temps i estima, i que se’ls explica la veritat, tenint en compte el seu moment evolutiu per a comprendre la situació, els dóna la vivència d’inclusió i de pertinença a la família que tots necessiten.”

Tortosa, 15 de desembre de 2021

             

Bookmark the permalink.

Comments are closed.