Entrevista a Laia Navarro, doctora de l’HTVC i Eva Torondel, infermera UCI de l’HTVC

Entrevista a Laia Navarro, doctora de l’HTVC i Eva Torondel, infermera UCI de l’HTVC

Laia Navarro, doctora de l’HTVC i Eva Torondel infermera UCI de l’HTVC, entrevistades al programa Fem Salut de CanalTE per fer balanç dels dos anys de pandèmia a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Fem Salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.

Per a veure l’entrevista cliqueu aquí

Els referents de benestar emocional comunitari de les Terres de l’Ebre donen suport a refugiats ucraïnesos

Les referents de benestar emocional comunitari (RBEC) de l’ICS Terres de l’Ebre han organitzat, durant els mesos de maig i juny, sessions d’acompanyament emocional adreçades als refugiats ucraïnesos en diferents punts del territori: Móra d’Ebre, l’Aldea, Tortosa, Amposta, La Ràpita i La Sénia.

L’objectiu de les sessions és oferir a les persones refugiades un espai contenció emocional a més de proporcionar-los eines i recursos per intentar fer front a l’estrès i l’ansietat viscuts, d’una banda, a causa de la guerra i d’haver de marxar de casa, i, d’una altra banda, pel fet de trobar-se immersos en una situació d’incertesa en un territori i cultura diferents.

Especialment clau és reforçar la importància d’una adequada gestió emocional, la necessitat de l’autocura i de mantenir rutines en el dia a dia davant d’aquest nou escenari.

Les sessions s’han dut a terme en diferents emplaçaments com els centres d’atenció primària (CAP) i altres sales cedides per part d’ajuntaments i Creu Roja. S’hi ha pogut oferir acompanyament emocional a una cinquantena de persones migrades, comptant mares i fills/es, en estreta col·laboració amb totes les tècniques d’acollida de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, del Departament d’Igualtat i Feminismes, des d’on s’hi han establert els contactes i les citacions pertinents per donar-los a conèixer les sessions i accedir-hi.

Durant el procés d’acollida en què s’han desenvolupat aquestes sessions, també ha estat necessària la participació d’altres professionals com la treballadora social, la infermera de comunitària o el personal administratiu a l’hora de facilitar tràmits i recursos que puguin ser bàsics en relació amb al benestar emocional de les persones refugiades.

Després de les sessions se’ls han lliurat tríptics en ucraïnès amb informació i consells sobre l’estrès especialment adreçats a detectar senyals d’alarma i poder demanar ajuda, fins i tot passat un temps.

En conclusió, les sessions d’acompanyament emocional han contribuït, en la mesura que ha estat possible, a mitigar l’impacte dels esdeveniments sobre les persones, ja que els han permès reelaborar els fets succeïts, i a facilitar que de mica en mica vagin tornant als nivells de funcionament personal previs al succés.

Entrevista a les pediatres de l’HTVC Nereida Vidiella i Sílvia Franch

Nereida Vidiella i Sílvia Franch, pediatres de l’HTVC, entrevistades al programa Fem Salut de CanalTE per a parlar dels infants amb malalties cròniques complexes.

Fem Salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.

Per a veure l’entrevista cliqueu aquí

Entrevista a Margarita Villar, cap d’endoscòpies digestives de l’HTVC

Margarita Villar, cap d’endoscòpies digestives de l’HTVC, entrevistada al programa Fem Salut de CanalTE per a parlar de la detecció precoç de càncer de còlon i recte.

Fem Salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.

Per a veure l’entrevista cliqueu aquí

🌍 Setmana Mundial de la Lactància Materna, de l’1 al 7 d’agost

🌍 Setmana Mundial de la Lactància Materna, de l’1 al 7 d’agost

👶🏻 La Setmana Mundial de la Lactància Materna 2022 pretén enfortir la capacitat de diferents àmbits de la societat en protegir, promoure i donar suport la llet materna, ja que és clau perquè millorar la nutrició, garantir la seguretat alimentària i reduir les desigualtats. En aquest sentit, el Banc de Llet Materna de Catalunya vetlla per garantir l’alimentació amb llet de donant a tots els nadons prematurs que la necessitin.

Vídeo testimonial sobre la donació de llet materna

Administració d’Evusheld a les Terres de l’Ebre

Es calcula que aproximadament el 2% de la població mundial no genera una resposta adequada a la vacuna de la COVID-19, és per això que el Departament de Salut, seguint indicacions del Ministeri de Salut ha iniciat l’administració d’Evusheld. Aquest medicament és una combinació de dos anticossos monoclonals de llarga durada, amb una única dosis intramuscular, i la seva administració proporciona, mitjançant immunització passiva, protecció enfront de la infecció pel SARS-CoV-2.

Ahir es va iniciar l’administració d’Evusheld a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta als pacients candidats per rebre aquest tractament. Aquest són pacients immunodeprimits, amb tractament de càncer, trasplantats o qualsevol persona que prengui medicaments immunosupressors que no responen adequadament a la vacunació.

Les indicacions per a aquest tractament són revisades per part dels sanitaris especialistes, i són candidats potencials, a rebre la combinació d’anticossos monoclonals a Evusheld, les persones de 12 i més anys que pesin almenys 40 kg amb condicions que cursen amb alt grau d’immunosupressió, sigui a causa d’una patologia o un tractament, que no responen adequadament a la vacunació. Un altre grup a considerar són aquelles persones en què no és possible completar la pauta de vacunació i tenen molt alt risc de malaltia greu per SARS-CoV-2.

Reconeixements mèdics als infants sahrauís del programa Vacances en Pau

Aquesta setmana, pediatres de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta han fet una revisió a xiquets i xiquetes sahrauís que estan de vacances a les Terres de l’Ebre, gràcies al programa Vacances en Pau.

L’Associació Terres de l’Ebre amb el poble Sahrauí – TEPS ha volgut fer un agrair públic, a les seves xarxes socials, als professionals assistencials involucrats: “ens heu mostrat la part més sensible i humana per fer que els xiquets estesen tranquils i a gust en tot moment!”, i també a Salama, que els ha fet de traductor durant les visites realitzades a l’HTVC. Salama és un noi que va venir a través del mateix programa fa anys acollit per una família d’Ulldecona i que en l’actualitat resideix a Terres de l’Ebre.

   

Primer balanç del Grup EFE, l’equip per diagnosticar i tractar els casos de violència sexual i maltractament greu en infants i adolescents a la Regió Sanitària Terres Ebre

L’Equip Funcional d’Experts tracta els casos que no requereixen una atenció urgent, al cap de més de 72 hores d’haver succeït
Des de novembre de 2021 s’han tractat 45 casos a la Regió Sanitària Terres Ebre

 El passat mes de novembre de 2021 es posava en marxa a la Regió Sanitària Terres Ebre una unitat específica per tractar els casos de violència sexual i maltractament greu en infants i adolescents. L’Equip Funcional d’Experts (EFE), com es denomina la unitat, està integrat per una pediatra, una treballadora social de l’ICS Terres de l’Ebre i una psicòloga de l’Institut Pere Mata. En aquest període, l’EFE ha tractat un total de 45 casos a les Terres de l’Ebre.

La posada en marxa d’aquest Equip, de referència per a tota la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, respon a un projecte del Departament de Salut que inclou la creació de 8 EFE a tota Catalunya. El servei a Terres de l’Ebre està ubicat a l’Edifici Ribera d’Ebre, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i en cas que la ciutadania s’hi vulgui posar en contacte es pot fer a través del telèfon de contacte (634 27 66 98) o per correu electrònic a efe.ebre.ics@gencat.cat.

El maltractament i la violència sexual exercits contra els infants i adolescents és un problema que sovint es manté ocult i que és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Aquestes situacions es poden detectar en diversos àmbits (sanitari, educatiu, de lleure, a través d’un familiar, etc.), a partir de la revelació de la víctima o a través de l’observació de conductes hipersexualitzades.

Des de l’àmbit sanitari s’ha de promoure tant el bon tracte integral com la prevenció a través de l’educació afectivosexual adequada a l’edat de l’infant i adolescent. També és important  la detecció precoç i la rehabilitació de qui ha patit maltractament o violència sexual. La detecció, el tractament i el seguiment dels infants i adolescents que han patit qualsevol classe de maltractament requereixen la participació coordinada de diferents nivells i xarxes assistencials (atenció primària, xarxa de salut mental, atenció hospitalària, etc.).

L’EFE s’activa des del moment que arriba la notificació de sospita o certesa de possible violència sexual i/o de maltractament físic greu sobre un infant o adolescent, que no requereixi atenció al servei d’Urgències. Immediatament, es programa una primera visita d’acollida on se cita a la família, es recull tota la informació del cas i es realitza una valoració sociofamiliar. En una segona visita es duu a terme una entrevista exploratòria a l’infant, durant la qual s’utilitzen tècniques d’entrevista i metodologies no contaminants ni suggestives, per no interferir en el seu relat, i tot seguit es procedeix a la intervenció terapèutica pertinent.

L’informe que genera el Grup EFE aporta les valoracions des del punt de vista clínic, psicològic i social.

Treball interdepartamental

Prevenir i, si escau, atendre i reparar el dany de les víctimes de maltractament és una tasca que requereix el treball en xarxa de professionals de diferents àmbits i disciplines i implica, necessàriament, una coordinació eficaç entre departaments.

L’objectiu de l’EFE és fer un treball integral i especialitzat. L’Equip coordina els diferents professionals implicats en aquestes situacions. En aquest sentit, és important establir i consensuar circuits i formes de coordinació i de treball conjunt per evitar les diligències repetides i adequar-se a criteris de mínima intervenció, celeritat i especialització, i així reduir i no prolongar de manera innecessària el sofriment dels infants, adolescents i famílies afectades amb el propòsit d’evitar la victimització secundària.

A més del diagnòstic, tractament inicial i seguiment dels casos, els professionals d’aquests equips també col·laboren en la prevenció i la detecció de les situacions de risc, treballant conjuntament amb els professionals del territori i en coordinació amb els professionals d’altres àmbits (departaments de Drets Socials, d’Educació, de Justícia, d’Interior, etc.) que són agents imprescindibles per detectar, prevenir, atendre i fer el seguiment de possibles situacions de violència sexual o maltractament greu.

Tortosa, 27 de juliol de 2022.  

   

Joan Nin: “El projecte d’ampliació del Verge de la Cinta està molt avançat”

Joan Nin ha ofert una roda de premsa acompanyat de la gerent de l’ICS Terres Ebre, Maria Ferré, la directora de l’Atenció Primària de l’ICS Terres Ebre, Ester Gavaldà, i la directora de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Maria José Rallo.

El director territorial de Salut, Joan Nin, ha ofert aquest dimecres 27 de juliol una roda de premsa per tal de fer balanç dels principals temes de salut al territori ebrenc. El tema més destacat de la roda de premsa ha estat el projecte d’ampliació del centre de referència de les Terres de l’Ebre, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Joan Nin ha assegurat que “el tema del Verge de la Cinta està molt avançat, s’ha assolit una partida pressupostària i actualment s’està treballant dur i de manera ferma i vigorosa per tal de dinamitzar la licitació conjunta del projecte i l’obra de cara al mes de setembre”. Nin ha volgut agrair “la implicació de totes les administracions i entitats que estan participant de forma conjunta en aquest procés”, alhora que ha celebrat “la bona predisposició de tots els actors implicats”.

Maria Ferré, gerent de l’ICS Terres Ebre, ha explicat que “s’està treballant molt intensament per tal de fer aquesta licitació de les obres i el projecte de forma conjunta”. Una vegada netejat el fossar i efectuades les exploracions del terreny, “la previsió és començar amb l’aparcament provisional, que es licitarà durant el setembre. Les obres estan previstes que comencin al març de l’any 2023 i finalitzaran al juny”.

Pel que fa al projecte d’ampliació del Verge de la Cinta, Maria Ferré ha recalcat que “durant el mes de setembre esperem licitar obra i projecte i, si tot va bé, es començaran les obres el juliol de 2023 per tenir-les acabades, si es compleixen tots els terminis, l’abril de 2025”.

Maria José Rallo, directora de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, ha donat detalls del projecte d’ampliació que s’està treballant actualment, que inclou realitzar en el nou edifici tota l’àrea de farmàcia i part de l’àrea logística, 24 nous punts d’hospital de dia, 32 noves consultes externes, 7 quiròfans nous, una nova àrea de reanimació i les zones pre i postquirúrgiques, alhora que una nova zona d’esterilització.

Pel que fa a l’Atenció Primària a Terres de l’Ebre, Ester Gavaldà ha assegurat que “no s’ha tancat cap Centre d’Atenció Primària ni cap Consultori Local durant la campanya d’estiu, s’han adaptat d’alguns horaris, però l’atenció sanitària està garantida a tots els punts del territori, alhora que s’han reforçat els equips de les zones de costa”.

Joan Nin ha fet també un repàs a la situació epidemiològica de la COVID-19 al territori, assegurant que la situació s’ha estabilitzat en les últimes setmanes, i ha confirmat dos casos de verola del mico a la Regió Sanitària Terres Ebre. Ambdós casos estan sota control i sense més complicacions.

Tortosa, 27 de juliol de 2022.  

La detecció precoç, prioritat per poder eliminar l’hepatitis C abans del 2030 a Catalunya

Un 20% de la població infectada d’hepatitis C desconeix que ho està, perquè és una malaltia hepàtica silent que pot romandre asimptomàtica durant anys

El Departament de Salut actua per reduir el diagnòstic tardà i facilitar l’accés immediat a un tractament antiviral efectiu, que permet superar la malaltia en més d’un 95% dels casos

Les hepatitis C i B són la segona causa de mort infecciosa al nostre país per sobre de les infeccions intestinals, el VIH i la tuberculosi

Catalunya se suma, amb motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, demà 28 de juliol, a l’esforç internacional per eliminar aquestes malalties com a problema de salut pública abans de 2030, tal i com demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que igualment advoca per fer-ho apropant l’atenció a les persones que pateixen aquesta malaltia. En aquest sentit, el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C (VHC) de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut s’alinea amb l’estratègia de l’OMS, en el marc de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, ja que prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa per a la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés ràpid i simplificat al tractament. En definitiva, promou accions directes que fan més eficaç la prestació dels serveis relatius a les hepatitis víriques a la població i a les comunitats afectades.

I és que a Catalunya, unes 65.000 persones (una mica més de l’1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius del VHC, de les quals gairebé la meitat, un 0,49%, pateix infecció activa. Un 20% d’aquestes persones desconeix que està infectada d’hepatitis C, ja que és una malaltia hepàtica silent, que pot no manifestar símptomes durant anys i, quan se’n presenten, pot ser que sigui en etapes tardanes.

La transmissió d’aquest virus és sanguínia i pot causar hepatitis aguda o crònica, que varia en funció de la gravetat, des d’una malaltia lleu fins a una malaltia greu de per vida, i pot provocar cirrosi hepàtica i càncer.

Actualment no existeix una vacuna eficaç contra l’hepatitis C (com sí que n’hi ha contra l’hepatitis A i B), però sí que es disposa d’un tractament senzill, de curta durada i molt eficaç, amb taxes de curació superiors al 95%. Per això el Departament de Salut ha fet un esforç important des del 2015 –any en què van aparèixer els antivirals d’acció directa (AAD)–, i ha ofert aquest tractament al conjunt de la població. Fins al 2021, a Catalunya s’han tractat amb AAD més de 27.000 persones afectades pel virus de l’hepatitis C, que ha resultat uns dels tractaments més cost-efectius.

L’OMS estima que hi ha 58 milions de persones al món amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C i cada any es produeixen al voltant d’1,5 milions de noves infeccions. A més, calcula que l’any 2019 van morir unes 290.000 persones a causa d’aquest virus. Pel que fa a Catalunya, del 2015 al 2019 es van registrar més de 8.100 morts per causes atribuïbles a l’hepatitis C i B. El 2019 la taxa va ser de 13,4 morts per 100.000 habitants, situant aquestes hepatitis com la 22a causa de mort a Catalunya, i la segona causa de mort infecciosa, per sota les pneumònies i per sobre de les infeccions intestinals, el VIH i la tuberculosi.

Donada la importància que el Departament de Salut concedeix a la detecció i tractament de les hepatitis, s’ha integrat el nou PCAVIHV (Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques), en el qual s’emmarcava anteriorment el Pla d’Hepatitis, dins la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (l’anterior Subdirecció General de Drogodependències) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Microelimininació: l’esforç intensiu d’equitat amb la població més vulnerable

L’evolució de persones tractades ha anat en descens des del 2015 però cada any es necessiten més recursos i estratègies innovadores per accedir a les persones que encara no s’han diagnosticat.

El Pla de prevenció i control de l’hepatitis C de Catalunya posa èmfasi en la microeliminació del virus en les poblacions més vulnerables, pel seu risc elevat de contraure la malaltia i perquè tenen més barreres d’accés i vinculació al sistema sanitari. Per això, són essencials les estratègies adaptades a les seves necessitats per al diagnòstic precoç i el disseny de circuits senzills i àgils que facilitin l´accés al tractament en el menor temps possible, a través d’intervencions comunitàries en el seu entorn.

Entre les poblacions amb més factors de risc d’infecció, destaquen les persones que s’injecten drogues (PQID), les migrades procedents de països amb altes prevalences del VHC i les que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció.

Les persones drogodependents, especialment aquelles que s’injecten drogues (PQID) presenten una alta prevalença d’hepatitis C, més alta que la població general. S’estima que la prevalença d’anticossos positius de VHC és del 74%, i la infecció activa seria del 54,2%. Cal aprofitar la seva bona adherència als serveis especialitzats on són ateses (centres de tractament i serveis de reducció de danys), per fer-ne el diagnòstic i el tractament del VHC en aquests mateixos centres. Amb aquesta finalitat s’ha publicat el Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents.

Cal destacar la importat tasca preventiva del VHC i altres malalties infeccioses que s’està fent al nostre país gràcies a les polítiques de reducció de danys implementades en el territori (sales de consum supervisat, PIX: Programa d’Intercanvi de xeringues, Programes de metadona i altres opiacis, etc.), i que fan que Catalunya sigui un referent nacional i internacional.

D’altra banda, a Catalunya viuen més d’1.250.000 de persones migrades, moltes d’elles provinents de països amb altes prevalences del VHC, però també del virus de l’hepatitis B (VHB). Aquestes persones sovint presenten dificultats per a accedir al sistema sanitari, associades a barreres idiomàtiques i culturals, o a la vulnerabilitat social. En aquest sentit, per potenciar el diagnòstic i la vinculació al tractament del VHC d’aquestes poblacions (i de manera oportunista, del VHB), l’any 2021 la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques va posar en marxa a 4 zones de Catalunya el projecte MiCatC. S’han fet 150 intervencions en diferents poblacions migrades, basades en la participació de la pròpia comunitat, i s’han cribrat prop de 1.500 persones en els seus espais comunitaris. S’ha diagnosticat un 3,3% de persones amb anticossos positius de VHC i un 1,1% amb infecció activa. La totalitat d’aquestes s’ha derivat a l’atenció sanitària, amb un 100% d’adhesió al tractament.

Els reptes de futur

Aquest dijous 28 de juliol, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, inaugurarà la jornada virtual ‘Hepatitis C: On som?’, on el subdirector general d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, Joan Colom, presentarà la situació actual de l’hepatitis C a Catalunya i les línies de treball estratègiques al nostre país per assolir l’objectiu de l’OMS el 2030. La jornada comptarà amb la participació d’experts que estan duent a terme iniciatives innovadores en cribratge i cerca de casos ocults d’hepatitis C a Catalunya, així com també amb representants d’associacions de pacients i entitats comunitàries, que oferiran la mirada de qui pateix la malaltia i de les poblacions més vulnerables.

👉🏻+ Info: https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia_salut_publica/vih-sida-its-hv/Hepatitis-viriques/descripcio/