Cribratges massius al personal de la Gerència Territorial de l’ICS Terres de l’Ebre per a frenar l’augment dels contagis

Sols 4 positius d’un total de 1.491 proves mostren la tendència a la baixa de contagis entre els professionals de l’ICS Terres de l’Ebre

Atesa la situació epidemiològica que s’està vivint en els centres sanitaris de la Gerència Territorial de l’ICS Terres de l’Ebre, i amb la intenció de detectar casos asimptomàtics i d’evitar nous contagis, les direccions de l’Hospital Verge de la Cinta i d’Atenció Primària van instar els treballadors dels centres respectius a participar en un cribratge massiu mitjançant PCR d’autopresa de mostra de frotis nasal.

A l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, aquest cribratge va tenir lloc entre els dies 26 i el 29 de gener. Hi va haver una participació del 85% cosa que representa un total de 955 mostres analitzades, 769 a professionals de l’ICS i 186 a professionals d’altres empreses subministradores. Totes aquestes mostres van resultar negatives per al SARS-CoV-2.

Pel que fa als centres d’Atenció Primària, es va fer el cribratge als treballadors entre el 27 de gener i el 3 de febrer, amb un total de 536 mostres analitzades i amb el resultat de 4 PCR positives per a SARS-CoV-2.

La detecció d’aquests infectats a l’Atenció Primària va permetre tallar la transmissió a partir del personal asimptomàtic i incidir precoçment en un lloc tan sensible com és un CAP.

Els bons resultats de la intervenció realitzada es poden associar al treball exhaustiu que es porta a terme durant els estudis de contacte i seguiment dels professionals simptomàtics de forma continuada en el decurs d’aquesta pandèmia.

Tot i aquests bons resultats, cal mantenir les mesures de prevenció implementades als diferents centres de treball per tal d’assegurar el mínim impacte possible del SARS-CoV-2 entre els professionals dels centres de l’ICS.

La Gerència Territorial de l’ICS Terres de l’Ebre agraeix a tots els professionals la implicació i la bona acollida que ha tingut aquest cribratge, i els encoratja a donar continuïtat a les mesures de prevenció i rastreig per a oferir així la màxima seguretat a tota la població.

Tortosa, 8 de febrer 2021

 

L’Hospital Comarcal Móra d’Ebre es tecnifica per a millorar l’atenció als usuaris

Els pacients de l’Hospital de Móra podran fer l’admissió des les pantalles d’admissió TESEO.

L’equip de control informatitzat de les cues a consultes externes ha començat a ser operatiu aquest dijous 4 de febrer.

Dins el pla d’inversions de Salut entre 2019 i 2022 a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, s’han començat a renovar les instal·lacions tecnològiques del centre per tal de millorar l’atenció als usuaris i la tasca dels professionals.

Seguint en aquest pla, a partir d’aquest dijous 4 de febrer s’activarà un nou sistema informàtic de gestió de les cues de consultes externes. El projecte Teseo, desenvolupat per la direcció de sistemes d’informació i comunicació de l’ICS a les Terres de l’Ebre, funciona mitjançant la instal·lació de caixers i pantalles de crida a les sales d’espera.

S’han instal·lat 2 caixers tàctils d’admissió TESEO a l’entrada del centre perquè els usuaris facin tràmits de forma autònoma en el moment de l’accés. Mitjançant aquesta eina s’hi poden consultar les visites mèdiques pendents, imprimir-se un justificant de visita o el pla de medicació, i rebre informació diversa del centre i els seus professionals.

Tanmateix, la funcionalitat més important d’aquest sistema és l’admissió ràpida passant la targeta individual sanitària (TIS) pel lector o teclejant el CIP. En el moment en què l’usuari passa la TIS es consulta al sistema informàtic si l’usuari té visita a consultes externes, es fa l’admissió ràpida i s’imprimeix un tiquet de visita amb un codi anonimitzat que els dirigeix a la consulta on visita el professional.

Aquesta acció activa l’engranatge que permet que els professionals de Consultes Externes sàpiguen quins pacients han arribat al centre i els permet fer la crida per mitjà de les pantalles ubicades a les sales d’espera de forma automàtica i anònima. Aquest sistema millora el circuit de visites a consultes externes, en permet l’anonimització, millora l’eficiència, l’atenció al ciutadà i la crida automàtica des de la mateixa consulta, a part dels tràmits administratius esmentats.

Tortosa, 4 de febrer de 2021.

CatSalut informa: A la demarcació de Tarragona es diagnosticaran 4.800 nous casos de càncer segons el Servei d’Epidemiologia i Prevenció de Càncer de l’Hospital Sant Joan de Reus

Els tipus de càncers més freqüents en homes seran el de pròstata, colorectal, pulmó i bufeta urinària. En les dones seran el de mama, colorectal, cos uterí i pulmó.

Segons el Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer del Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que realitza el Registre de Càncer de Tarragona, s’estima que, en una situació normal, durant l’any 2021 es diagnostiquin a les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre uns 4.800 nous casos de càncer dels quals uns 2.850 (59%) seran en homes i uns 1.950 seran en (41%) en dones.

No obstant, la pandèmia de la Covid-19 probablement afectarà el nombre de diagnòstics de càncer que es realitzin l’any 2021. Això ja va passar l’any 2020 en què, sobretot els mesos de confinament, es van diagnosticar menys casos dels què en una situació normal s’haurien diagnosticat. Aquests càncers, amb més o menys retard, s’acabaran diagnosticant i, per tant, és possible que el nombre de casos que es diagnostiquin el 2021 sigui lleugerament superior al que s’esperaria sense l’efecte de la pandèmia de la Covid-19. Però també podria donar-se que, si l’efecte de la pandèmia segueix sent intens durant l’any 2021, aquest any no es compensi del tot el retard en els diagnòstics de l’any anterior.

Com que encara no podem saber l’efecte de la pandèmia sobre la incidència de càncer de l’any 2021, es presenta la incidència que esperaríem sense tenir en compte el seu impacte.

Així, els tipus de càncer més freqüents en els homes seran el de pròstata (519), colorectal (511), pulmó (382) i bufeta urinària (360). En les dones els càncers més freqüents seran el de mama (569), colorectal (270), cos uterí (124) i pulmó (116) (Taula 1).

A la Regió sanitària Camp de Tarragona es diagnosticaran un total de 3.650 càncers; uns 2.180 càncers en homes i uns 1.470 càncers en dones. A la Regió Sanitària Terres de l’Ebre un total de 1.120 càncers; 650 i 470 en homes i dones respectivament.

Si mirem la tendència de la incidència en els homes en els darrers 10 anys, la incidència del càncer ha disminuït un 0,5% anual. En alguns càncers la incidència no ha parat d’augmentar com ara el de pàncreas. En canvi, alguns càncers relacionats amb el tabac com el de la cavitat oral i faringe, el de la laringe i el de pulmó, han disminuït. El càncer de pulmó que fa anys era el càncer més freqüent en els homes ara és el tercer.

En les dones, en aquest mateix període, la incidència del càncer va augmentar un 0,8% anual. Cal remarcar l’estabilització del càncer de mama i del càncer colorectal i l’augment generalitzat de la incidència dels càncers relacionats amb el tabac (cavitat oral, faringe, laringe, pulmó, pàncreas i ronyó) com a conseqüència de l’augment de la prevalença del tabaquisme entre les dones.

Si bé la incidència es refereix als nous casos de càncer que es diagnostiquen al llarg d’un període de temps com un any (per exemple durant tot l’any 2021), la prevalença es refereix al nombre total de persones vives en una data concreta que, en qualsevol moment de la seva vida, han estat diagnosticats de càncer. La prevalença és més elevada quan més alta és la incidència i també quan més alta és la supervivència.

Pel que fa a prevalença, s’estima que a finals d ‘aquest any 2021 hi haurà a la demarcació de Tarragona unes 37.040 persones que en algun moment de la seva vida se’ls ha diagnosticat un càncer. Els tres tipus de càncer que a finals de l’any 2021 seran més prevalents són: el de mama (7.622), el colorectal (4.103) i el de pròstata (5.278).

Quant a la mortalitat, s’estima que aquest any 2021 es moriran en el conjunt de la demarcació unes 1.800 persones a causa d’un càncer. Unes 1.130 d’aquestes defuncions seran en homes i unes 670 en dones. Per regions sanitàries, 1.350 al Camp de Tarragona (850 homes i 500 dones) i 450 a les Terres de l’Ebre (285 homes i 160 dones).

Finalment, la supervivència dels pacients amb càncer als 5 anys del diagnòstic ha anat variant al llarg dels temps. En els homes va passar de 47% en els pacients diagnosticats en el període 1995-1999 a 57% en els diagnosticats en el període 2010-2014. En les dones va passar de 57% en les pacients diagnosticades en el període 1995-1999 a 64% en les diagnosticades en el període 2010-2014. Aquest increment és degut a diversos factors com ara els programes de detecció precoç de càncer i les millores terapèutiques (Figures 1 i 2).

Taula 1. Estimació del nombre de nous casos incidents l’any 2021. Tarragona

Font: Registre de Càncer de Tarragona. Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer, Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Figura 1. Evolució de la supervivència als 5 anys del diagnòstic de tots els càncers excepte el de pell no melanoma en homes per períodes de diagnòstic. Província de Tarragona

 

Figura 2. Evolució de la supervivència als 5 anys del diagnòstic de tots els càncers excepte el de pell no melanoma en dones per períodes de diagnòstic. Província de Tarragona

Font: Registre de Càncer de Tarragona. Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer, Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Tarragona – Tortosa, 3 de febrer de 2021

La Dra. Rosa Caballol i la fisioterapeuta Gemma González ens parlen de Síndromes de Sensibilització

La Dra. Rosa Caballol i la fisioterapeuta Gemma González entrevistades al programa Fem Salut de CanalTE per a parlar sobre Síndromes de Sensibilització (fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple, etc.)

Fem Salut és un programa que pretén ser un referent televisiu en medicina preventiva. La terminologia mèdica a l’abast del teleespectador. Els especialistes expliquen el que vols saber, les notícies més destacades del món de la salut… i aquelles curiositats que la medicina ens ha ofert al llarg de la seva història.

Per a veure l’entrevista cliqueu aquí

Actualització de les mesures de restricció de visites i acompanyants a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

Atesa la situació epidemiològica actual i amb la intenció de disminuir la corba de contagis el centre ha restringit les seves visites.

A l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta estem vivint diversos brots interns, i actualment la pressió assistencial ha augmentat a causa de l’elevat nombre de llits ocupats amb pacients COVID-19.

Aquesta situació obliga a aplicar mesures més restrictives, a les ja vigents, en relació amb els acompanyants dels pacients, amb la intenció, per una banda, d’extremar la seguretat d’aquests i dels professionals, i per l’altra, de preservar al màxim el funcionament de l’activitat ordinària de l’Hospital.

Les portes de Consultes Externes romandran tancades, i l’accés es farà per la porta principal, com també per a anar a l’Hospital de dia, a quiròfan i per a visitar als hospitalitzats.

L’entrada per Rehabilitació serà la recomanada per als professionals que hauran d’anat identificats. Per aquesta porta també podran accedir ambulàncies que van a rehabilitació, a alguna consulta externa o a alguna prova que requereixi llitera.

Per altra banda, per a accedir a la cafeteria pública, s’haurà de fer per l’exterior.

Pel que fa als acompanyants dels pacients que van a quiròfan, facilitaran el telèfon a l’administrativa i els professionals responsables del pacient els trucaran en acabar la intervenció.

Als pacients amb etiqueta verda s’autoritza una persona acompanyant per pacient i dia, en horari de 13.00 a 16.00 hores o de 19.00 a 21.00 hores.

Aquests acompanyants han de passar diàriament per Informació on se’ls demanarà el DNI i el telèfon i hauran de lliurar el full d’Autoresponsabilitat COVID-19 signat, que se’ls facilitarà en cas que no se’ls hagi fet arribar amb antelació, i se’ls donarà una etiqueta identificativa amb un color diferent cada dia.

Queden restringides les visites dels pacients amb etiqueta vermella amb les excepcions següents: en cas de pacients pediàtrics, gestants, pacients en situacions especials de dependència. Així mateix, es permet un acompanyant en els processos de final de vida.

En el cas dels pacients ingressats a les àrees de Medicina Intensiva i a la Unitat de Cures Complexes es comunica directament als familiars el règim de visites i d’informació mèdica.

 

Tortosa, 28 de gener de 2021

Nova organització territorial per fer front a la pandèmia de la COVID-19

La redistribució té com a objectius poder seguir fent l’activitat no COVID i millorar l’equitat assistencial de la ciutadania

Està formada per cinc clústers i nou eixos territorials

El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha explicat avui una nova organització territorial consensuada amb tota la xarxa d’hospitals de Catalunya. Aquesta redistribució pretén garantir noves sinergies i fluxos de treball entre els centres. Una nova manera de fer amb dos objectius principals: poder seguir fent tant l’activitat COVID com la no COVID i millorar l’equitat assistencial de qualsevol ciutadà. “Es tracta d’un treball en xarxa amb fluxos més oberts entre centres”, recalca Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut. Comella ha afegit que la clau és que hi hagi “la mateixa capacitat de resposta tant a Terres de l’Ebre com a qualsevol barri de Barcelona”, alhora que s’estableixi un punt de situació entre els centres perquè “tots els hospitals tinguin el mateix nivell de tensió”.

La nova organització territorial està formada per cinc clústers i nou eixos, que integren els hospitals catalans. Per la seva banda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) és l’encarregat de realitzar els trasllat de pacients en el cas que sigui necessari. Sara Manjón, directora de l’Àrea d’Organitzacions i Professionals del Servei Català de la Salut, ha explicat que per definir cada clúster s’ha analitzat el volum de població i la capacitat assistencial de cada territori en concret.

“Els clústers donen resposta a un volum concret de població, amb relació als llits i equipaments sanitaris d’aquell territori en concret”, ha especificat. Per exemple, el clúster de Sud-Tarragona, que coordina l’Hospital de Bellvitge, el formen 1.820.078 persones i té a disposició 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics. En ell s’hi desglossen dos eixos. Per una banda, el Tarragona-Ebre, que en aquest cas està coordinat per l’Hospital Joan XXIII, i l’eix Metro Sud i Costa Ponent, coordinat per l’Hospital Universitari Bellvitge.

Manjón ha fet èmfasi que “és fonamental mantenir la xarxa que permeti la distribució dels pacients en un lloc i moment determinat”. La pandèmia no és homogènia a tot el territori. El moment epidemiològic no és el mateix en cada indret. Aquesta nova manera de fer permet sectoritzar la situació de cada eix i clúster, analitzar quin centre té menys pressió i decidir si derivar pacients en el cas que sigui necessari.

Els hospitals coordinadors s’han decidit sota la premissa que “són els que tenen més capacitat de creixement tant en espais com assistencialment”, explica Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut. Acebes també ha exposat que es tracta d’una manera de treballar que garanteix una “informació transparent, compartida i consensuada” entre tots els centres. Aquestes sinergies, alhora, permeten “compartir coneixement”, ha afegit.

El dia a dia dels clústers consisteix en una reunió telemàtica que realitzen diferents responsables clínics dels centres on s’analitzarà la situació del territori i dels hospitals. En aquesta, és on es prendran les diferents decisions. Poden ser des de mantenir o desprogramar, derivar malalts, entre altres. Sempre sota criteri clínic.

Des del Servei Català de la Salut s’ha remarcat que la principal diferència entre aquesta tercera onada i la primera és que, actualment, s’està treballant perquè no s’hagi d’aturar l’activitat no COVID. “Posem tots els recursos a l’abast del sistema”, remarca Comella. A dia d’avui, hi ha ingressats més de 700 pacients COVID als centres de les unitats de cures intensives, fet que altera el dia a dia dels centres sanitaris i la seva activitat ordinària.

El Servei Català de la Salut ha detallat també que durant el 2020 s’han invertit 2.106 milions d’euros. Dins dels quals es poden destacar 500 milions en professionals, 329,3€ en material de protecció individual, 288€ en testos de diagnòstic, 185,2€ en infraestructures i habilitació de nous espais, i 128€ en equipament sanitari.

Dimecres, 27 de gener de 2021

CatSalut informa: Avança el Pla de Contingència a mesura que creix la pressió assistencial a la Regió

L’Hospital de la Santa Creu tanca portes a nous ingressos a causa de un brot intern.

L’antiga residència d’Amposta s’habilitarà com a espai per atendre persones amb necessitats de cures intermèdies.

La situació epidemiològica i de pressió assistencial a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre es troba en una situació difícil. És per això que s’han pres noves mesures organitzatives previstes en el Pla de Contingència per tal d’alleugerir aquesta pressió als centres sanitaris i a l’Atenció Primària.

A l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, on s’atenen els pacients aguts i crítics, hi ha actualment 29 pacients ingressats a l’UCI, 24 dels quals amb diagnòstic Covid-19. A planta hi ha un total de 27 pacients Covid-19. L’Hospital Comarcal d’Amposta té en el dia d’avui 18 pacients ingressats per Covid-19, mentre que l’Hospital Comarcal de Móra en té 4.

D’altra banda, el brot a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, que actualment afecta 50 pacients, ha obligat a tancar el centre a nous ingressos fins que la situació del brot estigui controlada. El brot també afecta la unitat d’hemodiàlisi.

Pel que fa a desprogramació d’activitat, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta se seguirà atenent la cirurgia urgent, oncològica i no demorable. La resta d’intervencions es procuraran atendre, sempre que sigui possible, a la resta de centres del territori. Les consultes externes només atendran primeres visites preferents de forma presencial. La resta de consultes (segones visites, controls, etc.) es realitzaran via telemàtica. Des del centre s’estan estudiant mesures per restringir visites i acompanyants degut a l’alta incidència de Covid-19 en la comunitat.

A l’Hospital Comarcal d’Amposta s’ha desprogramat la cirurgia amb ingrés, s’han suspès algunes proves especials, s’ha reduït les consultes i visites i es desprogramarà part de la cirurgia sense ingrés, ja que a partir d’aquest dijous 28 de gener s’habilitarà l’antiga residència de gent gran d’Amposta com a centre per a atendre pacients de Terres de l’Ebre amb necessitats de cures intermèdies amb l’objectiu de facilitar el drenatge a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i a l’Hospital Comarcal d’Amposta.

S’ha hagut de reorganitzar també alguns equips d’Atenció Primària per tal de poder donar resposta a la població.

Clúster Sud-Tarragona

Aquesta tarda en roda de premsa s’han anunciat els diferents clústers territorials per tal de donar resposta a la pressió assistencial de forma territorial. Al clúster Sud-Tarragona el centre coordinador és l’Hospital Universitari de Bellvitge. Dins aquest clúster, la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre es troba en l’Eix Tarragona-Ebre, on l’Hospital Joan XXIII n’és el coordinador.

Mar Lleixà, gerent de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, ha destacat que “malgrat la pressió assistencial elevada, dins l’aplicació del Pla de Contingència donarem resposta com a territori”. A més a més, ha destacat el paper dels clústers “com a eina que ens permet establir xarxes de comunicació diària amb tot el territori per tal de donar una resposta unitària i tan coordinada com sigui possible entre les diferents regions sanitàries a les necessitats que sorgeixen d’aquesta pandèmia”.

Tortosa, 27 de gener de 2021

CatSalut informa: Llum verda a l’accelerador lineal de Tortosa

L’accelerador lineal té el vistiplau del Consejo de Seguridad Nacional i s’ubicarà temporalment a l’Hospital de la Santa Creu.

El procés de substitució tindrà una duració aproximada de 6 mesos i s’iniciarà el dia 1 de febrer.

El nou accelerador lineal va rebre el passat dia 20 de gener el vistiplau del Consejo de Seguridad Nuclear per iniciar la seva instal·lació provisional a l’Hospital de la Santa Creu, malgrat que la seva ubicació final està previst que sigui al nou edifici oncològic de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Comença, doncs, a partir del pròxim 1 de febrer el procés de desmuntatge de l’anterior accelerador, situat a l’Hospital de la Santa Creu, i el posterior muntatge del nou equipament. Aquest procés té una durada aproximada de 2 mesos i és realitzat per empreses especialitzades, tant en tractament de material radioactiu pel desmuntatge com per la instal·lació del nou, a càrrec de VARIAN Medical System. Posteriorment, l’aparell s’ha de calibrar amb la màxima minuciositat, que sol suposar un procés de 4 mesos, per tal d’adequar-lo a les normes internacionals de funcionament. Un cop instal•lat l’accelerador a Tortosa se’n muntarà un de les mateixes característiques a l’Hospital de Reus, que permetrà en el futur un intercanvi de tecnologia i de pacients entre els dos aparells “bessons”.

Els pacients que actualment estiguin rebent aquest tipus de tractament se seguiran atenent a l’Hospital Sant Joan de Reus, centre de referència de la província, mentre duri el procés d’instal·lació del nou accelerador, que servirà com a satèl·lit de l’Hospital de Reus amb l’objectiu d’acostar la tecnologia al pacient i no al revés.

L’accelerador lineal és un aparell que utilitza radiacions ionitzants amb diversos tipus d’energia en els tractaments de neoplàsies. Es tracta d’un aparell que permet al professional atacar de forma molt precisa el teixit maligne i evita malmetre el teixit sa, la qual cosa és beneficiosa pel pacient i permet al metge definir tractaments molt més acurats.

El conveni entre la Fundació Amancio Ortega i Salut es va signar el passat 7 de juny de 2018, i contempla la instal•lació de 18 acceleradors lineals per tot el territori. El de Tortosa es va programar cap al final, ja que l’accelerador de l’Hospital de la Santa Creu era dels més joves entre els candidats a canviar-se de Catalunya. Tot i això es disposarà de la darrera plataforma que hi ha al mercat, amb tecnologia d’última generació.

L’accelerador lineal a la Unitat de Radioteràpia de Terres de l’Ebre (URTE) va començar a tractar pacients el juny de 2008, procedint-se a la inauguració el 6 de setembre del mateix any. Va ser una iniciativa de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre amb la col·laboració operativa de l’Hospital Universitari de Sant Joan, que entenia que dels quatre acceleradors que corresponien al territori, un havia d’estar a Tortosa. Això va suposar la primera vegada que a Europa s’organitzava una Unitat Satèl·lit de Radioteràpia, convertint-se així en un projecte pioner, amb l’esforç afegit que això va suposar. Ara es dona un nou pas posant-se al capdavant d’una instal·lació amb nivell tecnològic.

Mar Lleixà, gerent de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre, ha destacat “la importància que té per la regió el fet de poder disposar de l’últim accelerador lineal que hi ha al mercat. Actualment hi ha 23 pacients que es poden tractar aquí al territori, i el feedback rebut és molt positiu, ja que podem brindar una atenció molt més propera i personalitzada”. Lleixà ha lamentat “el retard d’aquesta instal·lació, ja que instal•lar-lo directament al nou edifici oncològic de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, com era la nostra intenció, hauria evitat el desplaçament de pacients”.

Tortosa, 27 de gener de 2021